Ptolemeu XII Auletes

De Viquip??dia

Ptolemeu XII Neo-Dionisi tamb?? Filop??tor i Filadelf per?? mes conegut com Ptolemeu XII Auletes (?????????????????????) fou rei d'Egipte del 80 aC al 58 aC i del 55 aC al 51 aC. Auletes vol dir "flautista".

Era fill bastard de Ptolemeu IX L??tir i per aix?? fou anomenat tamb?? Noto (bastard). No li corresponia el tron, per?? fou cridat pels alexandrins en extingir-se la casa reial l??gida, amb la mort de Berenice III Cle??patra i de Ptolemeu XI Alexandre II (80 aC).

Fou un rei amb qu?? s'associen tota mena de vicis i mala administraci??. El nom de Dionisi se'l va adjudicar per justificar les seves orgies; Lluci?? diu que va fer matar el fil??sof plat??nic Demetri perqu?? no es va voler ajuntar a les seves bacanals. Li agradava molt tocar la flauta, cosa que li va donar el seu nom m??s popular, i com a flautista va participar en concursos organitzats per ell mateix.

Tot i que era un fidel aliat de Roma, el senat rom?? no li enviava la confirmaci?? del seu t??tol. En temps de Juli C??sar va poder pagar els suborns suficients per obtenir el reconeixement, per?? va haver de gastar tants diners que va haver d'augmentar els impostos provocant el descontentament popular, fet que va provocar una revolta general el 58 aC que el va enderrocar.

Auletes se'n va anar a Roma i va demanar al senat rom?? la seva restauraci??. A Rodes el jove Cat?? va procurar dissuadir-lo, per?? fou en debades; a Roma va repartir suborns i amb el suport de Cicer??, que va pronunciar un discurs en favor seu (Pro Rege Alexandrino), va obtenir un decret del senat ordenant la seva restituci?? al tron i encarregant la missi?? a P. Lentulus Spinther, proc??nsol de Cil??cia.

Els alexandrins tamb?? van enviar una ambaixada de 100 ciutadans al senat, per donar el seu punt de vista, per?? Ptolemeu va tenir l'aud??cia d'atacar l'ambaixada pel cam?? i molts d'ells van morir i la resta van desistir per mig del suborn o l'amena??a. La indignaci?? d'aquest fet va produir una reacci?? a Roma: els tribuns van prendre iniciatives i un partit al senat va demanar la transfer??ncia de la missi?? de Lentulus a Pompeu, i un oracle dels llibres sibil??lins va prohibir la restauraci?? del rei per mitj?? de la for??a. Totes aquests disputes i moviments politics es van allargar fins el 56 aC i en aquest any, Ptolemeu, disgustat, va deixar Roma i es va retirar a Efes.

Un temps despr??s va obtenir per fi all?? que havia demanat; el 55 aC Gabinius, proc??nsol de S??ria, sota petici?? de Pompeu, i convenientment subornat amb deu mil talents per Ptolemeu, va comen??ar les accions per la restauraci??.

Des el 11 de juliol del 57 aC els alexandrins havien col??locat al tron la filla gran de Ptolemeu XII, Berenice IV, a qui primer es va col??locar com associada a sa germana Cle??patra VI Trifene (57-56 aC) que despr??s va morir, i el 56 aC Berenice IV es va casar amb Arquelau I de Comana (en un data entre l'1 de febrer i el 16 d'abril). Berenice i Arquelau es van oposar a l'ex??rcit de Gabinius a la frontera d'Egipte (55 aC), per?? foren derrotats en successius combats i Arquelau va morir. Gabinius va restaurar llavors Ptolemeu al tron (abans del 22 d'abril del 55 aC), i un dels seus primers actes va ser fer matar la seva filla Berenice IV i molts notables d'Alexandria.

Des d'aleshores va governar tranquil??lament ja que darrera de Gabinius hi havia Pompeu, amb una important for??a militar, i Pompeu li donava suport. Es van produir alguns motins militars que el rei va aturar accedint a moltes de les demandes dels amotinats. Per pagar la deute contreta amb Gabinius va haver de deixar les finances del regne en mans del rom?? Rabirius Postumus. (Cicer??, pro Rabirius 10).

El 5 de setembre del 52 aC va associar el tron a la seva filla gran Cle??patra VII i al seu fill segon Ptolemeu XIII Filop??tor que foren casats entre si.

Va morir entre febrer i mar?? del 51 aC (les fonts tradicionals diuen el mes de maig).

Va deixar dos fills, els dos anomenats Ptolemeu (Ptolemeu XIII Filop??tor i Ptolemeu XIV Filop??tor), i dues filles, Cle??patra VII i Arsinoe IV. A la seva filla Berenice IV la va fer matar el 55 aC i Cle??patra VI Trifene tamb?? era morta, probablement assassinada per la seva germana gran Berenice vers el 56 aC.

Precedit per: Ptolemeu XI Alexandre II (primera vegada) i Berenice IV (segona vegada)

Ptolemeus

Succe??t per: Berenice IV (primera vegada) i Cle??patra VII i Ptolemeu XIII Filop??tor (segona vegada)