Aule Gabini (cònsol)
De Viquipèdia
Aule Gabini (Aulus Gabinius) fou un magistrat romà. La seva relació amb altres Gabinii no ha pogut ser establerta.
De jove es va decantar cap els plaers i es va dedicar al joc (als daus), al vi i a les dones. Els seus pels eren tractats amb ungüents i la pell amb coloret. Era aficionat al ball, la musica i el cant. Ciceró el va criticar fortament. (pro Sext. 8, 9, post Red. in Sen. 4-8, a Pison. 11, pro Domo. 24, 48). Es va rodejar de companyies de la mateixa mena i va portar una vida dissoluta, perdent la seva fortuna.
El 66 aC fou nomenat tribú de la plebs i va proposar donar el comandament de la lluita contra els pirates a la Mediterrània a Gneu Pompeu, cosa que donava a aquest un poder enorme tant militar con financer, i com que les actuacions dels pirates havien causat molts perjudicis al comerç la proposta fou molt ben acollida. Una part dels senadors va atacar a Gabini, però el poble va atacar als senadors que van estar a punt de morir en un tumult incloent el cònsol Pisó fins que foren rescatats per Gabini; al dia de la votació l'altre tribú, Trebel·li, va mirar d'aturar-la amb el seu veto, però Gabini va respondre convocant al comicis per revocar el seu càrrec i quan ja havien votat per la revocació 17 de les 35 tribus, Trebel·li va retirar la seva oposició (Ascon. a Ciceró. pro Cornel.) . Es creu que Gabini fou privadament recompensat pels seus servis a Pompeu.
En canvi el senat va posposar el seu nomenament com un dels llegats de Pompeu. Gabini es va fer construir una mansió al costat de la del general [Lucul·le] a Tusculum, que va superar en molt la magnificència de la del general.
Gabini fou també qui va proposar una llei que regulava els diners que podien deixar en préstec els provincials a Roma i declarava nuls tots els contractes de mes del dotze per cent de interès. Un altre llei seva fou la que obligava al senat a rebre als ambaixadors estrangers entre el dia 1 de febrer i el dia 1 de març, ja que segons la llei anterior (Lex Pupia) el senat no es podia reunir en dies de comicis.
EL 61 aC fou nomenat pretor i el 59 aC fou escollit cònsol junt amb Luci Calpurni Pisó per l'any 58 aC amb el suport del partit de Publi Clodi que els va prometre lucratius governs després del consolat. Sembla que entre el 60 i el 59 aC va estar en servei militar a Judea acompanyant a Marc Escaure, on en el conflicte entre macabeus va rebre un suborn de 300 talents d'Aristòbul.
En el seu consolat el fet més important fou el desterrament de Ciceró al que Gabini, controlat per Clodi, va donar suport. Per un edicte els cònsols van prohibir al senat de mostrar cap dol pel desterrament, i terres e la vila de Ciceró a Tusculum van ser incorporades a la vila de Gabini. Quan Clodi es va enemistar amb Pompeu, Gabini va romandre lleial al seu primer patró i fou llavors víctima de la hostilitat de Clodi que va trencar les fàscies (símbol del poder dels cònsols) i va imposar una llei que dedicava les terres de Ciceró a Tusculum als deus.
Després del consolat Gabini va rebre la província de Cilícia però la va bescanviar per Síria (Pisó va rebre Macedònia) que fou erigida en província proconsular pel perill que suposaven les tribus àrabs.
Al arribar a Síria va trobar el districte de Judea (que en depenia) agitat per les disputes familiars. Hircà II i Aristòbul II de Judea s'havien disputat el poder i Pompeu havia fallat a favor d'Hircà, reconegut Gran Sacerdot mentre Aristòbul i les seves dues filles i dos fills Alexandre i Antígon, van ser fets presoneres; però Alexandre s'havia escapat i havia retornat al país deposant a Hircà. Gabini va imposar la rendició d'Alexandre i el restabliment d'Hircà. Llavors va dividir el país en cinc districtes per cadascun dels quals va crear un consell suprem (de Bell. Jud. 1.6.).
A l'Imperi Part els dos fills de Fraates III de Pàrtia (69-57 aC), Orodes i Mitridates, es disputaven també el poder i Mitridates va comprar el suport de Gabini, i aquest va organitzar una expedició però la va abandonar per una cosa més productiva: Ptolemeu XII Auletes fou expulsat del seu regne i els alexandrins van posar al tron a la seva filla Berenice IV; aquesta es va casar amb el rei selèucida Seleuc VII Kybiosaktes que probablement ja no tenia més que un poder local. Berenice se'n va desfer aviat abans del 56 aC i llavors es va casar amb Arquelau I de Comana. La reina es volia casar amb un home de sang reial i Arquelau va jugar be les seves cartes ja que va insinuar que era fill de Mitridates VI Eupator i no pas del general Arquelau com era la realitat. Gabinius fou subornat per ajudar a Arquelau a obtenir la ma de Berenice, però al mateix temps també fou subornat per Ptolemeu Auletes per que el restaurés al tron.
Gabinius va complir la promesa feta a Ptolemeu i va anar amb un exercit a Egipte. Arquelau, rei durant sis mesos, van morir en batalla i Gabinius va restaurar a Auletes (55 aC). Gabini va fer l'atac a Egipte contra les ordres del senat (que ho havia prohibit per decret) i contra un oracle sibil·lí, però amb el suport del comandant de cavalleria Marc Antoni (el futur triumvir) i per l'ajut financer de Antípater d'Idumea que buscava aliats per imposar-se al tron en el lloc dels macabeus. Marc Antoni fou qui va ocupar Pelusium i l'exèrcit romà va poder avançar sense obstacle fins Alexandria. Els rics d'Alexandria foren executats per ordre d'Auletes, i les seves riqueses confiscades per pagar el fabulós suborn que s'havia de donar a Gabini.
Quan els romans van tornar i van passar per Judea van trobar altre cop a Alexandre alçat en armes i el van derrotar al Mont Tabor i van deixar el regne de fet en mans d'Antípater d'Idumea. A la costa siriana els pirates havien fet nombrosos assalts mentre Gabini era amb les seves forces a Egipte i els eques i publicans estaven en contra del governador.
Fou cridat a Roma el 55 aC però de fet va romandre a Síria fins que va arribar el seu successor Cras el 54 aC. El 28 de setembre del 54 aC va entrar de nit a Roma, després d'una suposada espera per la concessió d'un triomf, per evitar els insults del poble.
Va tardar deu dies a presentar-se al senat i quan ho va fer fou detingut pels cònsols Luci Domici Aenobarb i Appi Claudi Pulcre, per respondre de les acusacions dels publicans. Fou acusat d tres coses: majestas (traició), per sortir de la província i fer la guerra en desafiament de la sibil·la i el senat (de la que fou absolt per 38 a 32 vots perquè les paraules de la sibil·la eren per un altre rei d'Egipte i no per Auletes); de repetundis ex lege julia pel suborn rebut d'Auletes, del que fou declarat culpable i condemnat al desterrament i els seus bens confiscats; i la tercera acusació fou ambitus (extorsió), el resultat de la qual no es indicat.
Va tornar de l'exili el 49 aC cridat per Juli Cèsar però no va prendre part a la lluita contra Pompeu. Després de Farsàlia fou enviat a Il·líria amb tropes reclutades recentment per reforçar a Quint Cornifici, i hi va anar per terra per por de la flota pompeiana; en el camí fou atacat pels dàlmates i a la vora de Salona, va tenir un enfrontament amb els dàlmates en el que va perdre més de 2000 homes. Es va tancar a la ciutat on fou atacat per Marc Octavi i es va defensar amb valentia durant uns mesos però al començament del 47 aC va morir d'una ferida que havia tingut una mica abans (finals del 48 aC)
