Hircà II
De Viquipèdia
Hircà II (Hyrcanus, Ὑρκανός) fou gran sacerdot, rei dels jueus i etnarca. Era el fill gran d'Alexandre Janeu i d'Alexandra o Salomé Alexandra
A la mort del seu pare (76 aC) va deixar la regència del regne per testament a la seva dona Salomé Alexandra i aquesta va nomenar al seu fill gran Hircà II com gran sacerdot, tant per ser el fill gran com per ser de caràcter més manejable en contrast amb el fill més jove, Aristòbul.
Durant nou anys la mare va governar en nom del fill. Hircà fou favorable als fariseus als que va afavorir en quan va arribar al govern quan va morir Alexandra vers el 68 aC. El seu germà Aristòbul va aixecar un exèrcit amb el que va derrotar a Hircà que es va haver de refugiar a Jerusalem, i va haver de signar un tractat resignant la sobirania a favor d'Aristòbul a canvi del qual es va poder retirar lliurament a la vida privada.
Així hauria quedat la cosa si el general Antípater l'idumeu no hagués influït en Hircà, que finalment va fugir de Jerusalem al regne dels Nabateus on es va refugiar amb el rei Aretes (vers 65 aC). Amb un exercit d'aquest rei va envair Judea i va assetjar a Aristòbul II a Jerusalem, quedant Hircà amo de la resta del país. Fou en aquest moment quan es va produir la intervenció de Gneu Pompeu per mig del seu lloctinent Marc Emili Escaure que havia arribat a Damasc amb un exèrcit romà i va rebre suborns d'Aristòbul per ajudar-lo. Escaure va ordenar a Hircà i Aretes de retirar-se.
El 64 aC el mateix Pompeu va arribar a Síria i els dos germans van demanar el seu ajut, però Aristòbul fou massa ofensiu i Pompeu va donar el seu suport a Hircà. Pompeu va fer una campanya contra els nabateus i a la tornada va obligar a Aristòbul a rendir-se; però els jueus no van seguir en la rendició a Aristòbul i es van preparar per la defensa a Jerusalem. Pompeu no va poder entrar a Jerusalem fins el 63 aC i llavors va instal·lar formalment a Hircà com a gran sacerdot amb autoritat reial però sense títol de rei.
Hircà va tenir el suport romà i d' Antípater l'idumeu, però no va poder gaudir de la seva sobirania tranquil·lament. Alexandre de Judea|Alexandre, fill d'Aristòbul II que havia estat portat com hostatge a Roma, es va escapar i va iniciar una revolta a Judea, que Hircà no va poder reprimir i va haver de demanar l'ajut d' Aule Gabini, el governador (procònsol) de Síria; amb la intervenció de Gabini, Alexandre fou derrotat i es va haver de sotmetre (56 aC).
El 55 aC el mateix Aristòbul II també es va escapar de Roma i va iniciar una nova revolta, però fou derrotat per Gabini i el seu lloctinent Marc Antoni, i altre cop fet presoner; però quan l'exèrcit de Gabini va anar a Egipte per restaurar a Ptolemeu XII Auletes, Alexandre es va tornar a revoltar i amb un exèrcit va derrotar fàcilment a Hircà, i no va poder ser aturat fins al retorn de Gabini, que el va tornar a derrotar i obligat a fugir; Gabini abans de la victòria, va modificar el govern de Judea i va eliminar el poder efectiu de que gaudia Hircà, deixant-li només les funciones religioses i cerimonials de gran sacerdot, donant el poder als sanedrins (els cinc consells provincials). Antípater l'idumeu va conservar la seva anterior influència.
Cras, successor de Gabini, va saquejar el temple de Jerusalem sense que Hircà i Antípater ho poguessin evitar El 49 aC va esclatar la guerra entre Pompeu i Juli Cèsar i aquest darrer va donar suport a Aristòbul per una nova rebel·lió de distracció de les forces de Pompeu a l'Orient. Però Aristòbul fou enverinat pels pompeians i el seu fill Alexandre fou executat per Escipió a Antioquia.
Després de Farsàlia (48 aC) Hircà i Antípater van fer importants serveis a Cèsar durant la guerra d'Egipte (47 aC) i al seu retorn Cèsar va restaurar els afers de Judea restablint el regne amb Hircà II com a sobirà amb el títol de gran sacerdot i etnarca i amb Antípater l'idumeu amb el títol de procurador com a governant efectiu.
Una mica després Herodes, fill d'Antípater, que havia rebut el govern d'una de les províncies (Galilea), fou acusat de defraudació, i Hircà el va portar a judici davant el sanedrí, però quan se'n va adonar que el partit contrari estava disposat a condemnar-lo el va advertir i Herodes va fugir i poc després va obtenir el favor de Sext Cèsar, governador de Síria que li va donar el govern de Celesíria. Amb l'exèrcit de la seva província Herodes va envair Judea i es va acostar a Jerusalem però a precs del seu pare i el seu germà es va retirar.
Una mica després el caràcter feble d'Hircà es va posar de relleu quan va consentir l'assassinat per enverinament d'Antípater pel rei Malic (Malichus) donant lloc a la venjança d'Herodes que va portar a la mort de l'assassí devant els propis ulls d'Hircà II.
Aquest a partir de llavors va concedir el mateix favor i influencia a Herodes que abans havia tingut amb el seu pare Antípater i fins i tot la seva neta Mariamne fou donada en matrimoni a Herodes.
Quan la batalla de Filips (42 aC ) va convertir a Marc Antoni en àrbitre suprem dels afers d'Orient, Hircà i Herodes van aconseguir el reconeixement del seu poder però poc després el príncep part Pacoros fill d'Orodes I de Pàrtia, va envair Síria (40 aC) i es va apoderar de gran part de la província. Antígon, fill d'Aristòbul II, va demanar ajut al rei part per recuperar el tron del seu pare i Pacoros va enviar un exèrcit contra Jerusalem que va instal·lar a Antígon.
Hircà es va refugiar a la fortalesa de Baris, d'eon va sortir junt amb Fasael per mantenir converses amb els parts, però una vegada fora fou traïdorament empresonat pels parts i per consell d'Antígon se li van tallar les orelles per incapacitar-lo per exercir de nou com a gran sacerdot i fou enviat presoner a Selèucia del Tigris on fou tractat amablement pel rei part que li va permetre viure lliurement a Babilònia on va ser ben rebut pels jueus de la ciutat i va poder restar els seus darrers anys amb tranquil·litat, fins que una vegada Herodes va quedar ben establert al tron, el va cridar altre cop a Jerusalem i, amb permís del rei part, es va traslladar a Judea on fou magníficament rebut pel rei Herodes.
Després d'Àccium (31 aC) Herodes, com antic partidari de Marc Antoni, es va sentir amenaçat i va considerar eliminar l'única persona que podria reclamar el tron, i aprofitant les intrigues de la seva dona Alexandra, Hircà fou acusat de conspirar amb el rei àrab Malic II (Malichus o Malchus) i executat amb més de 80 anys (30 aC)
