Aristòbul II de Judea
De Viquipèdia
Aristòbul II de Judea (Aristobulus, Aristóboulos Αριστόβουλος) fou el fill més jove d'Alexandre Janeu i d'Alexandra.
Durant els 9 anys que va durar el regnat de la seva mare (vers 76 aC-67 aC) aquesta va restaurar la influencia dels fariseus a la que Aristòbul es va oposar donant suport als saduceus. Morta la mare vers el 67 aC, es va enfrontar per la successió amb el seu germà Hircà II que vers el 66 aC va haver de renunciar al tron i al càrrec de gran sacerdot i es va refugiar amb els nabateus del rei Aretes III. Aristòbul es va imposar amb l'ajut dels seguidors saduceus del seu pare que s'havien refugiat a algunes fortaleses per evitar el perill dels fariseus mentre van estar protegits per Alexandra.
El 65 aC el rei nabateu Aretes III, que governava Damasc des de el 85 aC, va envair Judea esperonat per Antípater, el cap idumeu, i va assetjar Jerusalem però fou rebutjat pels llegats de Gneu Pompeu, Escaure (Scaurus) i Aule Gabini (Gabinius), que foren subornats per Aristòbul.
El 63 aC es va entrevistar amb Pompeu a Damasc i al veure que el romà donava suport a Hircà, va tornar a Judea i es va preparar per la guerra. Al acostar-se Pompeu, Aristòbul va evacuar la fortalesa d'Alexandrion i finalment es va presentar al romà que el va obligar a signar la rendició, podent retirar-se a Jerusalem.
Pompeu va continuar el seu camí cap a Jerusalem i Aristòbul li va sortir al pas i li va oferir la seva submissió però els seus partidaris a la ciutat no el van voler seguir i Pompeu va haver d'assetjar la ciutat, que fou ocupada i Aristòbul i els seus fills fets presoners.
Aristòbul fou enviat a Roma d'eon es va escapar el 57 aC amb el seu fill Antígon i va tornar a Judea on va reunir als seus partidaris i es va alçar en rebel·lió però fou assetjat a Maquerus (Machaerus) que fou conquerida, i reenviat a Roma per Aule Gabini.
El 49 aC fou alliberat per Juli Cèsar que el va enviar a Judea, però fou enverinat en el camí per addictes del partit pompeià.
