Judea
De Viquipèdia
   Regne de JudÃ
   Regne d'Israel
   Ciutats-estats filistees
   FenÃcia
   Regne d'Ammon
   Regne d'Edom
   Regne d'Aram-Damasc
   Tribus aramees
   Tribus Arubu
   Tribus Nabatu
   Imperi Assiri
   Regne de Moab
Judea fou un antic regne i provÃncia romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en els actuals Israel (al sud) i Palestina (la franja de Gaza.
[edita] Història de Judea
166 aC - Els "jueus piadosos" (hasidim) al comandament de Judes Macabeu, lluiten contra els jueus hel·lenitzants, ja que amb Antioc IV sorgeix la iniciativa de convertir Jerusalem en una ciutat grega, prohibint el culte a Jahvè, aixà com els ritus jueus, i consagrant el temple al déu Zeus.
164 aC - Es produeix la rebel·lió dels macabeus. Es forma Judea com a estat jueu independent.
150 aC - Els selèucides són expulsats de Jerusalem.
129 aC - Caiguda del regne selèucida. L'estat jueu adquireix plena autonomia. Governen els asmoneus, partidaris del sector fariseu.
110 aC - El rei i sacerdot de Judea, Joan Hircà I, conquereix Idumea i Samà ria.
105 aC - El rei i summe sacerdot de Judea, Alexandre Janeu, fa que s'acabi el suport als fariseus i comença el favor als saduceus.
63 aC - Pompeu acaba amb el regnat dels macabeus. Judea esdevé regne client de Roma
6 dC - August deposa al rei Arquelau de Judea i s'estableix la provÃncia de Judea, una prefectura depenent del governador de la provÃncia romana de SÃria.
66 - Comença la revolta nacional jueva que comporta la destrucció del temple de Jerusalem (70). La resistència acaba a Masadà el 73. La guerra fou narrada per Flavi Josep a la seva "Guerra Jueva" .
115 - Revolta general del jueus de Llevant.
133 - Després de la prohibició de la circumcisió per Adrià esclata la revolta jueva coneguda pel nom del seu lÃder Simó bar Kochba. Dura tres anys (133 a 136)
[edita] Conquesta romana de Judea
La mort de la reina Salomé Alexandra va portar als seus dos fills Hircà II i Aristòbul II de Judea a una sagnant guerra civil. Els fariseus estaven al costat d'Hircà i els saduceus amb Aristòbul. El 63 Aristòbul va quedar assetjat al temple de Jerusalem per Hircà i pel seu aliat el rei dels nabateus Aretes.
Aristòbul va demanat ajut a Gneu Pompeu i va enviar un missatger al seu llegat a SÃria, Marc Emili Escaure, al que va prometre 8000 kg de plata. Escaure (Scarus) va ordenar a Aretes d'abandonar el setge. Llavors va arribar Pompeu en persona i Aristòbul li va enviar 800 kg d'or (que Pompeu va enviar al temple de Júpiter a Roma) i va obtenir el favor de Pompeu i el setge del temple semblava imminent que s'hauria d'aixecar. Però llavors Aristòbul va denunciar a Emili per haver acceptat els 8000 kg de plata i en va demanar el cà stig. Pompeu va anar a Jerusalem i en defensa del seu llegat, es va posar de costat de Hircà i va fer arrestar a Aristòbul.
Hircà va permetre a Pompeu entrar a la torre baixa del temple, però els seguidors d'Aristòbul encara dominaven el temple. Pompeu va decidir atacar pel nord i després de forta lluita va entrar al temple; molt soldats jueus es van suïcidar abans que veure la profanació del seu santuari (juny-juliol del 63). Pompeu va entrar a la sala mes santa del temple (una profanació als ulls dels jueus ja que només hi podia entrar el gran sacerdot). Al dia següent va ordenar la neteja i va nomenar a Hircà com a gran sacerdot i etnarca. Les regions mes hel·lenitzades foren annexionades a SÃria i la resta va romandre com a regne client.
Marc Emili Escaure va fer la guerra a Aretes (i fou subornat amb 6000 kg de plata més) i va resultar mort poc després, segons es sap pels manuscrits de la mar Morta, quant ja Pompeu havia sortit del paÃs.
