Arquelau de Judea

De Viquipèdia

Arquelau de Judea (Archelaus, Arkhélaos Ἀρχέλαος) fou fill d'Herodes el Gran i de Malthace una dona samaritana. Herodes va pensar en fer-lo hereu però Antípater, el fill gran d'Herodes, va aconseguir que fos desheretat; més tard les maquinacions d'Antípater foren descobertes, i Arquelau fou restablert en els seus drets hereditaris i a la mort del pare (4 aC) fou saludat com a rei per l'exèrcit. Arquelau va renunciar al títol fins que no li fora donat per August.

Va esclatar una revolta que Arquelau va reprimir en sang i després va anar a Roma per obtenir la confirmació del títol, però allí se li va oposar Herodes Antipes i Salomé (la germana d'Herodes el gran) així com, naturalment, Antípater, que van presentar ambaixadors vinguts de Judea per explicar la crueltat d'Arquelau i demanaren l'annexió del regne a la província de Síria. August tot i així va ratificar l'elecció del pare, però va repartir el regne: Judea, Samaria i Idumea foren entregades a Arquelau amb el títol d'etnarca i la promesa d'un regne.

Va tornar a Judea i va desafiar la llei jueva casant-se amb Glafira, filla d' Arquelau de Capadòcia, viuda del seu germà Alexandre de Judea, de qui ella tenia fills vius. Sigui per aquesta ofensa o perquè realment era cruel, fou acusat de tirania i al cap d'un temps van tornar a acusar-lo de crueltat quan portava uns deu anys governant (7) i com que no es va poder justificar fou desterrat a Viena a la Gàl·lia on va morir.