Idumea
De Viquipèdia
Idumea o Gebalene fou una regió de Judea, situada al sud d'Hebron i fins la mar Morta al est, que fou poblada a començaments del segle V aC per edomites per concessió del rei de Babilònia. Va passar després al perses i tot seguit a Alexandre el Gran, i a la seva mort a Egipte fins que va caure en mans dels selèucides amb tota la Celesíria.
En el temps de la revolta dels macabeus Idumea tenia un governador selèucida anomenat Gorgias. Idumea fou conquerida per Judes Macabeu el 163 aC però després va perdre el territori; Joan Hircà la va conquistar altra cop el 125 aC i va obligar als idumeus a observar la llei i ritus jueus. Els idumeus en aquest cas eren el pobladors edomites d'Idumea.
Al segle I aC fou governador d'Idumea Antipes, al que el 78 aC va succeir Antípater l'idumeu que va ser el tronc de la casa d'Herodes i va governar Idumea fins el 43 aC; era d'origen ètnic edomita. Sota el seu fill Herodes el gran, Idumea fou regida per una sèrie de governadors entre els quals el seu germà Josep (43-35) i el seu cunyat Costobarus. A la mort d'Herodes el 4 aC la regió fou incorporada als dominis romans.
Vers el 66 amb la revolta jueva, Níger de Perea, Joshua ben Saphas Ha-kohen i Eleazar ben Hananiah van governar a Idumea. Quant Tit va assetjar Jerusalem, vint mil idumeus dirigits per Joan, Simó, Finehas i Jacob van anar a Jerusalem a lluitar al costat dels zelotes assetjats al temple.
Tot i que la denominació geogràfica idumea va seguir existint, els idumeus o edomites com a poble separat del jueu van desaparèixer.
