Sam??ria

De Viquip??dia

Sam??ria (llat?? Samaria, grec ???????????????????????, hebreu: ??????????????????, ??rab: ????????????????, S??mariyy??n o ??????????????, As-Samarah o ???????? ??????????, Djebal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia d' Acrabatta (entre Nablus i Jeric??); el l??mit nord estava marcat per les muntanya que des el mont Carmel anaven cap al sud-est. Foren els territoris de les tribus d'Efra??m i de Manas??s. Literalment vol dir Muntanya de Vigil??ncia, o Torre de Vigil??ncia i s'usa per la part muntanyosa del nord de Cisjord??nia.

Segons la B??blia, el territori de X??mer fou comprat al seu propietari pel rei Omr?? d'Israel, per la construcci?? d'una ciutat, que es va dir Shomeron (Sam??ria) com a nova capital del regne en lloc de Tirs?? (vers 884 aC). En assiri fou coneguda com "Beth-khumri" ("La casa-palau d'Omri").

Durant el regnat d'Acab fou assetjada per Ben Hadad II de Damasc i 22 reis vassalls, per?? fou rebutjat. Un segon atac tamb?? va fracassar al seg??ent any. En temps de Joram, Ben Hadad va atacar altre cop la ciutat i quan estava a punt de conquerir-la va aixecar el setge al tenir not??cies de que s'acostava un ex??rcit desconegut.

Salmanassar V va envair el Regne d'Israel i va assetjar Sam??ria el 723 aC durant tres anys i fou finalment capturada per Sargon II. Les tribus de la zona foren deportades a Ass??ria.

La ciutat va existir sota assiris i babilonis per?? nom??s va agafar import??ncia sota els perses a partir de la segona meitat del segle VI aC quan P??rsia va permetre el retorn dels jueus. La fam??lia local dels Sanballat i el govern dels sacerdots de Jerusalem van tenir considerables difer??ncies.

El 332 aC la ciutat es va convertir en ciutat hel??len??stica i quan els samaritans es van revoltar s'hi van establir milers de soldats macedonis. La ciutat fou destru??da per Joan Hirc?? el 108 aC per?? sota Alexandre Janeu tornava a estar poblada.

El 63 aC fou incorporada a la prov??ncia romana de S??ria i l'any 30 aC fou reanomenada Sebaste (Sebastos en grec es equivalent a Augustus). A finals del segle II fou reconstru??da quan Septimi Sever la va convertir en col??nia.

Al segle V s'hi va fundar una bas??lica ja que es suposa que fou el lloc d'enterrament de Sant Joan Baptista, i m??s tard s'hi va afegir un monestir; al segle XII els croats hi van construir una catedral que al segle XIII va esdevenir mesquita.

S'hi han fet excavacions el 1908, 1909, 1910, 1931, 1935 i als anys 60.