George Bernard Shaw
De Viquip??dia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1925) |
George Bernard Shaw ( Dubl??n, Regne Unit 1856 - Ayot Saint Lawrence 1950 ) fou un dramaturg irland??s guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1925 i amb el Premi ??scar l'any 1938 pel gui?? adaptat de la pel??l??cula Pigmaili??.
Taula de continguts |
[edita] Bibliografia
Va n??ixer el 26 de juliol de 1856 a la ciutat irlandesa de Dubl??n, en aquells moments sota sobirania del Regne Unit per?? que avui en dia ??s la capital de la Rep??blica d'Irlanda, en una famila pobra i protestant. Es va educar al Wesley College de Dubl??n, i va emigrar a Londres l'any 1870, per a comen??ar la seva carrera liter??ria.
En aquesta ciutat va escriure cinc novel??les que van ser rebutjades pels editors. Va comen??ar a escriure una columna de cr??tica musical al diari Star. Mentrestant va comen??ar a involucrar-se en pol??tica, i va servir com a regidor en el districte de St. Pancras a partir de 1897 dins el moviment socialista, destacant com a membre de la Societat Fabiana, que buscava la transformaci?? de la societat a trav??s de m??todes no revolucionaris.
El 1895 Shaw es va convertir en cr??tic teatral del diari Saturday review, que es convert?? en el primer pas cap a la seva posterior carrera de dramaturg. El 1898 va estrenar la seva primera obra de teatre, Candida, que fou succe??da per un seguit d'obres fins que el 1913 estren?? Pygmalion, que li don?? fama mundial.
Shaw va tenir una llarga amistat amb l'escriptor brit??nic Gilbert Keith Chesterton i el compositor Edward Elgar. L'any 1925 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu treball marcat per l'idealisme i la humanitat, i la seva s??tira estimulant que infont sovint una bellesa po??tica singular.
L'any 1938 particip?? en l'adapataci?? de la seva obra de teatre Pygmalion en cinema en la pel??l??cula Pigmali?? dirigida per Anthony Asquith i Leslie Howard. Aquesta pel??l??cula fou guardonada amb el Premi ??scar al millor gui?? adaptat, obra de Ian Dalrymple, Cecil Lewis i W.P. Lipscomb juntament amb el propi autor. Al rebre aquest guard??, tot i que no fou present a la cerim??nia d'entrega, Shaw digu??:
| ?? | ??s un insult oferir-me qualsevol honor, com si mai haguessin escoltat parlar de mi abans -i ??s molt probable no ho hagin fet mai. Pot ser que tamb?? rendeixin el mateix honor a George [ell mateix] per a ser el rei d'Anglaterra. | ?? |
Des de 1906 fins a la seva mort, ocorreguda el 2 de novembre de 1950, Shaw va viure a Shaw's Corner, situat al poble d'Ayot St. Lawrence (comtat de Hertfordshire). Actualment la casa es troba oberta al p??blic visitant.
[edita] Obra liter??ria
Una caracter??stica de les obres de Shaw ??s la llarga introducci?? que les acompanya. En aquests assajos introductoris, Shaw donava la seva opini?? -normalment controvertida- sobre els temes que eren tractats en l'obra. Alguns d'aquests assajos s??n inclusivament m??s llargs que l'obra en si mateixa.
Shaw es va preocupar per les inconsist??ncies en la literatura i escriptura anglesa, a tal grau que en el seu testament va destinar una part dels seus b??ns a la creaci?? d'un alfabet fon??tic angl??s. Aquest projecte per?? no pogu?? engegar-se en aquell moment ja que els b??ns monetaris que Shaw va deixar no eren suficients per sufraguar el cost, no obstant aix?? els drets d'autor obtinguts pels drets de Pigmali??, i de la seva adaptaci?? musical My Fair Lady van ser significatives, cosa que va permetre als hereus desenvolupar l'alfabet conegut com a alfabet Shavi??.
[edita] Obra seleccionada
[edita] Drama
|
|
[edita] Novel??les
[edita] Cr??tica Musical
|
[edita] Assaigs
[edita] Debat
|
[edita] Opini?? pol??tica
La turbul??ncia pol??tica a Irlanda no li va ser indiferent. Durant l'Aixecament de Pasqua va advocar en contra de l'execuci?? dels l??ders rebels, argumentant que tots les llars que es van destruir podien ser reconstru??des. Shaw va ser amic personal del l??der Michael Collins, a qui va convidar a sopar a casa seva quan aquest negociava el tractat Angloirland??s amb David Lloyd George a Londres.
