Gadara
De Viquip??dia
Gadara fou una ciutat de Palestina, que era a la vora de la regi?? d'Esciti??polis i al sud-est del llac Tiber??ades. Plini el Vell la situa a la riba del Hieromax (Yarmak). El seu districte es deia Gadarene i era la part oriental de Galilea. Cal no confondre aquesta Gadara amb un altra de situaci?? desconeguda que fou capital de Perea, segons Flavius Josefus.
Gadara deriva probablement el seu nom de la paraula sem??tica Gader que es podria traduir per muralla o frontera. Fou refundada per algun rei sel??ucida que la va repoblar amb grecs. Era un llogaret dels jueus quant fou refundada. Gadara va pert??nyer sota els sel??ucides a la confederaci?? de ciutats coneguda com la Dec??polis (Deu ciutats). El 218 aC fou conquerida per Ant??oc III el gran i for rebatejada Antioquia Semiramis. Com altres ciutats de la zona fou conquerida per Alexandre Janeu, rei asmoneu dels jueus (rei vers 104 aC a 76 aC) despr??s d'un setge de deu mesos, i la majoria dels seus habitants grecs es van exiliar. El 63 aC la Dec??polis fou ocupada per Pompeu, i Gadara que havia quedat molt malmesa, fou reconstru??da (a petici?? de Demetri de Gadara, amic de Pompeu). Va ser seu d'un dels cinc sanedrins institu??ts per Aulus Gabinius. Com a ciutat grega fou part de la prov??ncia de S??ria i exclosa del regne jueu, excepte en el regnat d'Herodes el gran en que li fou concedida per August com especial gracia (30 aC-4 aC).
A la revolta jueva fou una de les primeres ciutat que foren arrabassades pels rebels als romans, per?? despr??s els seus habitants sir??acs es van revenjar i van capturar alguns l??ders jueus i en van matar d'altres. Vespasi?? a la seva primera campanya a Galilea la va trobar en mans dels jueus, la va conquerir i va matar als seus habitants adults, i va cremar la ciutat i els llogarets de la rodalia. Per?? a la segona campanya tornava ser en mans dels jueus, si be es va rendir volunt??riament als romans i Vespasi?? hi va posar guarnici?? (73). Va existir un bisbat de Gadara per?? es possible que es tracti de la capital de Perea. Durant l'??poca bizantina va romandre com a ciutat de certa import??ncia i s'han trobat algunes restes de les construccions bizantines.
Fou ocupada pels ??rabs el 638, per?? destru??da per un terratr??mol el 747 , fou abandonada.
Om Keiss (Umm Qais) a Jord??nia ocupa el lloc de l'antiga Gadara. Es situada al est del Jord?? a uns 10 km al sud-est del Llac Tiber??ades, i al sud del riu Yarmak. Les seves ru??nes encara es conserven sobretot una part de les muralles, algunes cases, columnes, dos teatres (un al nord for??a destru??t, per?? l'altra al oest bastant ben conservat) i una necr??polis al est de la ciutat amb nombroses tombes
Les aig??es termals de Gadara queden al altre costat del riu, en territori israeli??; aquestes aig??es foren famoses en l'??poca cl??ssica, i eren considerades les segones despr??s de Baiae. L'Itinerari d'Anton?? les esmenta com "In parte ipsius civitatis, miliario tertio, sunt aquae calidae quae appellantur thermae Heliae, ubi leprosi mundantur" o com "Ibi est etiam fluvius calidus qui dicitur Gadarra, et descendit torrens, et intrat Jordanem, et ex ipso ampliatur Jordanis et major fit". L'aigua no era molt calenta; una de les fonts estava rodejada de palmeres i es troben unes ru??nes romanes a l'actual font.
Fil??sofs c??nics de Gadara:
- Manippos (segle III aC)
- Meleagre de Gadara (segle I aC)
- Oenomaos de Gadara (segle II)
Altres fil??sofs i personatges de Gadara:
- Filodemos de Gadara (110-45 aC), fil??sof epicuri
- Iamblicos (250-330), fil??sof plat??nic que va viure a la ciutat per?? no hi va n??ixer
- Teodor de Gadara (segle I aC), fundador de l'escola de ret??rics de la ciutat
- Apsines de Gadara (190-250)
- Fil?? de Gadara (segle III), matem??tic
- Sporos de Gadara (segle III), matem??tic deixeble del anterior
