[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Aquileia - Viquipèdia

Aquileia

De Viquipèdia

Restes romanes a Aquileia
Restes romanes a Aquileia

Aquileia és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia.

[edita] Història antiga

Aquileia fou fundada pels romans en un territori no habitat on volien establir-se un grup de gals transalpins, que foren expulsats. Es va constituir en colònia romana i s’hi van establir uns tres mil colons el 181 aC als que es van afegir mil cinc-cents mes el 169 aC.

Mes tard, quant ja era una ciutat important, s’hi van descobrir mines d'or el que va incrementar la seva prosperitat. Era també el centre del comerç amb els il·líris i amb les tribus de Panònia (al Danubi i afluents) que mes tard també van passar a sobirania de Roma.

Durant el govern de Cèsar August fou atacada pels Iapodis; la ciutat va tancar les portes a Maximià que no la va poder ocupar i va acabar mort pels seus propis soldats l'any 238. Fou capital de la província de Venetia. Ausoni la situa al novè lloc de les ciutats del imperi a la meitat del segle IV, i a Itàlia només la superaven Roma, Milà i Capua.

L’any 340 el jove Constantí va ser derrotat a la riba del riu Alsa, prop de les muralles de la ciutat; el 388 Teodosi el gran hi va derrotar a Màxim que va morir. El 425 els generals de Teodosi II hi varen derrotar a Joannes. El 452 fou assetjada per Atila i després de tres mesos fou presa per assalt i arrasada. Després d'això es va reconstruir però ja no va tenir la mateixa importància.

Al segle III fou seu d'un bisbe, que al segle IV va pujar a arquebisbe; al segle VI l'arquebisbe va adquirir el títol de Patriarca. Durant la invasió dels llombards el patriarca es va refugiar (com la resta dels habitants) a la veïna illa de Gradus (Grado) i va mantenir la seva pretensió al títol de Patriarca d'Aquileia.

[edita] Patriarcat

Llista de bisbes (c. 250-355), arquebisbes (355-555) i patriarques (557-1045) d'Aquileia, patriarques del Friül (1045-1077), patriarques de Carniola (1077-1204) i patriarques d'Ístria (1209-1752, secularitzat el 7 de juliol del 1420).


Fins l'any 1000 A partir de l'any 1000
  • Hilari de Pannònia c. 276-285
  • Crisògon I c. 286-295
  • Crisògon II c. 295-308
  • Teodor c. 308-319
  • Agapit c. 319-332
  • Benet c. 332-?
  • Fortunatià d'Aquileia c. 343-355
  • Valerià d'Aquileia 369-388
  • Cromaci 388-407
  • Agustí 407-434
  • Adelf 434-442
  • Màxim I 442-444
  • Januari 444-447
  • Segon d'Aquileia 451-452
  • Nicetes 454-485
  • Marcel·lià 448-500
  • Marcel·lí d'Aquileia 500-513
  • Esteve I 515-?
  • Macedoni (patriarca) 539-?
  • Paulí I 557-569
  • Probí 569-570
  • Elies d'Aquileia 571-586
  • Sever 586-606
  • Joan I d'Aquileia 606 (antipatriarca)
  • Candidià 606-612
  • Epifani 612-613 (patriarca a Grado)
  • Cebrià 613-627 (patriarca a Grado)
  • Marcià d'Aquileia (antipatriarca) 623-628
  • Fortunat (antipatriarca) 628-663
  • Primogeni 630-648 (patriarca a Grado)
  • Màxim II 649 (patriarca a Grado)
  • Fèlix (antipatriarca) 649-?
  • Joan II (antipatriarca) 663-?
  • Esteve II d'Aquileia 670-? (patriarca a Grado)
  • Agató d'Aquileia 679-680 679-?
  • Joan III 680-?
  • Cristòfor 685-?
  • Pere I, patriarca 698-700
  • Serè 711-723
  • Calixt 726-734
  • vacant o desconegut 734-772
  • Siguald 772-776
  • Paulí II 776-802
  • Ursus I 802-811
  • Manenci 811-833
  • Andreu d'Aquileia 834-844
  • Venanci 850-?
  • Teutmar 855-?
  • Llop I 855-?
  • Valpert 875-899
  • Frederic I (patriarca) 901-922
  • Lleó 922-927
  • Ursus II 928-931
  • Llop II 932-944
  • Engelfred 944-963
  • Rodoald 963-984
  • Joan IV de Ravena 984-1017
  • Poppó 1019-1045
  • Eberhard 1045-1049
  • Gotebald 1049-1063
  • Ravengeri 1063-1068
  • Sigeard de Beilstein 1068-1077
  • Enric 1077-1084
  • Frederic II de Moràvia 1084-1085
  • Ulric I d'Eppenstein 1086-1121
  • Gerard I 1122-1128
  • Pilgrim I d'Ortenburg 1130-1161
  • Ulric II de Treven 1161-1181
  • Gottfried 1182-1194
  • Pilgrim II 1195-1204
  • Wolgfar de Leibrechtskirchen 1204-1218
  • Berthold de Meran 1218-1251
  • Gregori de Montelongo 1251-1269
  • Felip I de Caríntia 1269-1273
  • Raimondo de Torre 1273-1299
  • Pietro II Gerra 1299-1301
  • Ottobuono de Razzi 1302-1315
  • Gaston de Torre 1316-1318
  • Paganus de Torre 1319-1332
  • Bertran de St. Genesius 1334-1350
  • Nicolau de Luxemburg 1350-1358
  • Ludovicus I de Torre 1359-1365
  • Marquard de Randelle 1365-1381
  • Felip II d'Alençon 1381-1387
  • Jan V Sobieslaw de Moràvia 1387-1394
  • Antonio I Gaetani 1394-1402
  • Antonio II Panciera 1402-1412
  • Antonio III de Ponte 1409-1418 (1409-1412 antipatriarca)
  • Ludwig de Teck 1412-1439 (Ludovicus II o Ludwig II de Teck)
  • Ludovicus III Scarampi-Mezzarota 1439-1465
  • Marco I Barco 1465-1491
  • Ermolaio I Barbaro 1491-1493
  • Niccolò II Donati 1493-1497
  • Domenico Grimani 1498-1517
  • Marino Grimani 1517-1529
  • Marco II Grimani 1529-1533
  • Marino Grimani (per segona vegada) 1533-1545
  • Giovanni VI Grimani 1545-1550
  • Daniel I Barbaro 1550-1574
  • Aloisio Giustiniani 1574-1585
  • Giovanni VI Grimani (per segona vegada) 1585-1593
  • Francesco Barbaro 1593-1616
  • Ermolaio II Barbaro 1616-1622
  • Antonio IV Grimani 1622-1628
  • Agostino Gradenigo 1628-1629
  • Marco III Gradenigo 1629-1656
  • Hieronimo Gradenigo 1656-1658
  • Giovanni VII Dolfino 1658-1699
  • Dionisio Dolfino 1699-1734
  • Daniel II Dolfino 1734-1752
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Aquileia


Bandera d'Itàlia Aquest article sobre Itàlia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.