Aristòbul I de Judea

De Viquipèdia

Aristòbul I de Judea (de naixement Judà ben Joan, Aristobulus, Aristóboulos Αριστόβουλος)) fou príncep de Judea, fill gran de Joan Hircà.

El 110 aC se l'esmenta juntament amb el seu germà Antígon, dirigint el setge de Samària que fou destruïda el 109 aC. Vers el 107 aC (o 104 aC) Hircà va morir i Aristòbul es va proclamar rei de Judea, essent la primera vegada que un dirigent jueu agafava aquest títol des de la captivitat de Babilònia.

Per assegurar el seu poder va empresonar a tots els seus germans menys Antígon, i va matar també a la seva mare a la que el difunt Hircà havia encomanat el govern en testament. Encara que Antígon era el seu germà preferit no va tardar en matar-lo també al sospitar que conspirava contra ell. Després es va posar malalt cosa que fou considerada un càstig diví.

Va romandre malalt fins a la seva mort el 106 aC (o 103 aC). En el seu breu regnat va sotmetre als itureus que foren obligats a adoptar la llei jueva. Per la seva proximitat als grecs fou conegut com Filohel·len.

Es va casar amb Alexandra germana de Simeó ben Shetach, cap del Sanedrí, que a la mort d'Aristòbul es va casar amb el seu fillastre Alexandre Janeu.