Jonatan Macabeu
De Viquipèdia
Jonatan Macabeu fou gran sacerdot rebel dels jueus, fill de Mataties (el primer dirigent de la rebel·lió jueva el 167 aC), que va succeir al seu germà Judes Macabeu quan va morir el 160 aC.
El general selèucida Baquides i el gran sacerdot rival, Alcim, s'havien apoderat de quasi tot el país i Jonatan va actuar a la defensiva. Es va fer fort a la regió de Tekoes o Tekoah i junt amb el seu germà Simó Macabeu va fustigar als selèucides. En aquest temps va morir en combat un altres germà, Joan que era el tercer dels cinc germans que moria en combat.
Amb el temps aquest nucli rebel va anar guanyant força i obtenint èxits militars i finalment Baquides va acordar la pau per la qual Jonatan dominaria una part del país però Jerusalem i les demés ciutats importants restaven en mans dels selèucides i els seus aliats jueus.
La revolució d'Alexandre I Balas a Síria (154 aC) va donar més poder a Jonatan. Tant Balas com el rei Demetri buscaven el suport de Jonatan i aquest finalment (152 aC) es va declarar per Balas que li oferia el càrrec de gran sacerdot i altres privilegis i avantatges. El 150 aC Balas va aconseguir el poder i va respectar les seves promeses. Jonatan fou reconegut com a gran sacerdot dels jueus. La mort de Balas (147 aC) va anar seguida de la lluita pel tron entre el fill de Demetri I Soter, Demetri II Nicàtor (147 aC-138 aC) i el fill de Balas, Antíoc VI Dionisi (145 aC-140 aC). Jonatan va donar suport inicialment a Demetri, però després va canviar de bàndol i es va aliar a Antíoc VI, i el va ajudar decisivament a guanyar el poder el 145 aC. Però el 144 aC el ministre d'Antíoc, Diodot Trifó, que ja tenia aspiracions a la corona per a ell mateix (després fou el rei Diodot Trifó del 140 aC al 138 aC) considerant a Jonatan un obstacle, el va fer detenir (143 aC) i executar (142 aC).
El va succeir el seu germà Simó Macabeu.
