Orontes
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Orontes (desambiguació)». |
L'Orontes és el principal riu de Síria exclòs l'Eufrates.
Estrabó diu que el seu nom original fou Tifon (Typhon). El riu passava per Antioquia i Selèucia (coneguda de vegades per Selèucia de l'Orontes).
El riu neix a les muntanyes del Líban on modernament és anomenat Al-Asi (Nahr al-Asi, o "el riu rebel"), prop de la vila de Labweh, una mica al nord de Baalbek, a la part oriental de la vall de la Bekaa. Corre paral·lel a la costa cap al nord en territori sirià i passa per Homs i Hamah i mes al nord gira a l'oest i entra a territori de Turquia, passant per Hatay, fins arribar la mar, desaiguant a Suweidah (actualment Samandagi).
Els principals afluents al nord són l'Afrin (Afreen, antic Oenobaras) i el Kara Su. El seu curs és d'uns 240 km.
No és navegable i la seva importància deriva del fet de córrer de sud a nord formant una vall que antigament permetia les comunicacions fluides entre el nord i el sud de Síria.
Fou escenari de la batalla de Cadeix (vers 1290/1275 aC) i la batalla de Qarqar (entre assiris i els reis confederats dirigits per Damasc el 853 aC).
El riu va marcar la frontera nord i est d'Amurru sota domini egipci (segles XV i XIV aC). Els croats el tenien com a frontera entre el principat d'Antioquia i l'emirat d'Alep.
