Alep

De Viquip??dia

Aquest article o secci?? no cita fonts o refer??ncies.
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. ??s necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haur?? d'eliminar del text posat en q??esti??.

Alep (en ??rab ??????, ???alab) ??s una ciutat del nord de S??ria, capital de la prov??ncia o governaci?? d'H??lab. A finals de desembre del 2005 sobrepassa amb escreix els dos milions d'habitants.

La governaci?? (muh??faza) t?? 16.142 km² i m??s de tres milions d'habitants.

[edita] Hist??ria

[edita] Edat antiga

La ciutat existeix des del neol??tic. Apareix per primer cop esmentada vers el 2000 aC quan era el centre d'un regne de nom Khalab (egipci Khrb, accadi Khallaba, conegut com Iamkhad) que va entrar en contacte amb hitites i egipcis. Vers el 1600 aC fou ocupada pel rei hittita Mursilis I. Vers el 1500 aC va passar a mans dels hurrites de Mitanni per?? va tornar als hittites vers el 1400 aC i fou capital d'un principat vassall. En els segles seg??ents va perdre import??ncia ja que fou despreciada per arameus i segurament fou destru??da i es convert?? en un llogaret rural.

Va passar aleshores a Ass??ria per?? d'aquest temps i de les seg??ents dominacions de babilonis, medes i perses no se'n sap res. Es devia engrandir sota els sel??ucides quan Seleuc I Nic??tor hi fund?? una col??nia maced??nia (de nom Beroia o Beroea). El 64 aC fou incorporada a Roma amb la prov??ncia de S??ria. Al segle II i hi va penetrar el cristianisme i despr??s s'hi van establir molts jueus que impulsaren al comer??. Tamb?? es va formar un barri (Al-Hadir) poblat d'??rabs de la tribu dels Tanukh. El 540 fou incendiada per el rei persa Cosroes I que va ocupar la ciutat menys la ciutadella. Justini?? I la va restaurar i la va fortificar i fins i tot hi va construir una catedral.

[edita] Edat mitjana

El 637 Khalid ben al-Walid es va presentar davant la ciutat; els habitants ??rabs es van rendir i la ciutat els va seguir. Alep fou inclosa al djund d'Homs i despr??s al de Kinnasrin. Durant el califat d'Al-Walid o poc despr??s es va construir la primera mesquita a la ciutat.

Amb els abb??ssides va pert??nyer als dominis del tul??nides i despr??s fou assetjada pels c??rmates el 902 o 903. El 936 fou incorporada als dominis de l'emir ikhsh??dida d'Egipte Muh??mmad, que va deixar el govern al xeic de la tribu bedu??na dels Banu Kilab o kil??bites. Aprofitant les disputes entre els ikhsh??dides i Ibn Raik, el 944 se'n va apoderar Sayf al-Dawla, governador hamd??nida del Diyar Bakr i part del Diyar Mudar que el 947 en fou reconegut emir. (vegeu Hamd??nides).

El 962 fou destru??da durant la breu conquesta bizantina de Nic??for Focas i els hamd??nides es van fugir a Mayyafarikin. El 1004 els hamd??nides foren derrocats pel visir Lulu, i el seu fill i successor ja fou poc m??s que un governador fatimita. El 1015 la ciutat va caure en mans dels bedu??ns kil??bites personificats en Salih ben Mirdas que fund?? la dinastia mird??sida i que la va conservar en el repartiment de territoris entre tribus del 1023, sota sobirania del califa fatimita. Els fills de Salih es van repartir els territoris i el 1064 Rashid al-Dawla Mahmud va arrabassar Alep al seu oncle amb un exercit mercenari de turcs pagats per Bizanci. El 1070 va fer pronunciar la khutba en nom del califa abb??ssida al-Kaim i del sold?? selj??cida Alp Arslan. El 1071 el sold?? es va presentar a la ciutat i va rebre l'homenatge que no va passar de ser nominal.

Les lluites entre pr??nceps mird??sides (1075) van provocar una expedici?? del sold?? Malik Shah que envi?? a son germ?? Tutush; a l'exercit d'aquest figuraven molts kil??bites i les forces de l'ukaylida Muslim ben Kuraysh de Mossul, que eren aliats secrets dels mird??sides, i el setge d'Alep va fracassar. Tutush va tornar m??s endavant el 1079 i l'emir Abul Fadail Sabik va entregar la ciutat a l'ukaylida Muslim ben Kuraysh de Mosul. Aquest va morir el 1085 en lluita contra Sulayman ben Kutulmish que va voler entrar a Alep, per?? els alepins cridaren a Tutush. Aquest es va haver de retirar davant son germ?? Malik Shah (1086) que en va donar el govern a Kasim al-Dawla Ak-Sunkur.

A la mort de Malik Shah, Ak Sunkur es va declarar per son germ?? Barkyaruk, per?? fou derrotat per Tutush i mor?? el 1094. Tutush es va apoderar d'Alep i la va conservar fins a la seva mort el 1095 en que el va succeir el seu fill Ridwan durant el govern del qual la ciutat fou dos vegades atacada pels croats el 1100 i el 1103 i va haver de pagar tribut; Ridwan fou succe??t el 1113 pel seu fill Tadj al-Dawla Alp Arslan, que fou assassinat el 1114 i substitu??t per son germ?? Sultan Shah, un infant, que va tenir com a regent a un esclau del seu pare, de nom Lulu al-Yahya, i despr??s del seu assassinat la reg??ncia va passar a l'emir ort??kida de Mardin i Mayyafarikin Ilghazi ben Ortuk. El 1123 Balak es va desfer dels seus cosins els emirs de Mardin i no va tardar a deposar a Sultan Shah, per?? fou deposat el 1124. Els croats eren a les portes de la ciutat i estaven aliats a Sultan Shah i a Dubays ben Sadaka, per?? foren tots rebutjats pel kadi local Abul Hasan Muhammad ben al-Kashshab. Aquest kadi va assoli el govern de la regi?? i una vegada restablerta l'administraci?? va cridar al govern al atabek Ak Sunkur al-Bursuki de Mosul, en mans del qual restar?? Alep fins al seu assassinat el 1129, i encara que fou governada per els seus successors el sult?? la va donar finalment l'atabek Imad al-Din Zangi, que va rebutjar als croats en una s??rie de companyes.

A Zangi el va succeir el seu fill Nur al-Din Mahmud que va restaurar la ciutat i la va engrandir construint muralles, ciutadella, la gran mesquita, canalitzacions i varies madrasses que van restaurar l'ortod??xia sunnita enfront de l'expansi?? de les doctrines xi??tes; entre aquestes madrasses cal esmentar la de madrassa de Hallabiyya que abans era la catedral bizantina i la de Shuabiyya al lloc de la primera mesquita de la ciutat. El va succeir el seu fill Al-Malik al-Salih que fou atacat pels ai??bides que foren rebutjats (1175), per?? al cap de vuit anys (1183) va morir Ismail i la her??ncia va recaure en Izz al-Din Masud I ben Mawdud de Mossul, que havia perdut els seus dominis i la va cedir als ayy??bites a canvi de recuperar Mossul.

Salad?? la va donar al seu fill Ghazi com a governador i anys m??s tard la va dominar com a sold??. A la seva mort el 1216 el seu visir Toghrul va assolir la reg??ncia del seu fill. Al-Malik al-Nasir II Yusuf, elegit sult?? pels emirs de Damasc, va annexar la S??ria central i va entrar en conflicte amb els mamelucs d'Egipte. El 24 de gener de 1260 la ciutat fou presa per assalt pels mongols i el sold?? va morir. Va passar des seguida als mamelucs per?? els mongols la van recuperar per tornar-la a perdre davant els mamelucs que la van conservar i la van fer cap d'una niyaba o prov??ncia.

[edita] ??poca moderna

Ocupada sense lluita pels otomans el 1516 despr??s de la batalla de Mardj Dabik, es va convertir en cap d'una vilaya governada per un mir-i-miran. El 1520 el governador rebel de Damasc Djanbirdi no va poder ocupar la ciutat. A finals del segle XVI i fins el 1604 va estar dominada pels gen??ssers de Damasc, i dos anys despr??s fou la base de la rebel??li?? del kurd Djanbulat; vers el 1655 fou l'escenari de la rebel??li?? d'Abaza Hasan. Despr??s els gen??ssers locals es van imposar i van dominar la ciutat fins el 1766 en que la facci?? dels Ashraf (probablement referit als partidaris del nakib al-Ashraf d'Alep Muhammad ben Ahmad Tahazade alias ??elebi Efendi) els va treure del poder. ??elebi Efendi va morir el 1786 i els gen??ssers es van revoltar el 1796 i mataren molts membres de la facci?? Ashraf dirigida llavors per Ibrahim Kataraghsi, antic servidor de ??elebi Efendi. Fou Ibrahim qui va dirigir un cos local contra els francesos durant la invasi?? d'Egipte. Va exercir dos vegades com a governador per?? no va poder imposar la supremacia definitiva dels Ashraf. El 1805 els gen??ssers van tornar al poder per?? el 1813 foren proscrits per ??apanoghlu Djalal al-Din Pasha. Els gen??ssers foren dissolts el 1826 per?? com a partit van sobreviure a Alep encara for??a anys. Del 1831 al 1839 fou ocupada pels egipcis. El 1850 els notables locals es van revoltar contra el governador otom??.

Al final de la primera guerra mundial fou unida a S??ria. Despr??s del regne de Faisal fou un dels territoris francesos del mandat creat l'1 de desembre de 1920 i unit al de Damasc per formar el territori de S??ria 28 de juny de 1922.

[edita] ??poca contempor??nia

Des els anys setanta del segle XX la ciutat es va oposar amb for??a al govern dirigit pel alauita Hafed al-Asad i el 1979 els Germans Musulmans van matar a 73 cadets alauites del exercit a l'escola d'artilleria de la ciutat. El 25 de juny de 1980 Asad va patir un atemptat i va enviar l'ex??rcit per tal de reprimir els germans musulmans als seus feus d'Alep i Hama. Els Germans Musulmans ajudats per la poblaci?? es van revoltar per?? l'ex??rcit els va massacrar en un operaci?? que va durar fins el febrer del 1982, operaci?? especialment sagnant a Hama per?? molt important a Alep.

[edita] Emirs d'Alep

[edita] Hamd??nides

• Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan Sayf al-Dawla 944-967 (reconegut el 947)
• Abul Maali Sharif Saad al-Dawla 967-991
• Said Abul Fadail Said al-Dawla 991-1002
• Abul Hasan Ali 1002-1004
• Abul Maali Sharif II 1002-1004

[edita] Lulides

• Lulu (usurpador) 1002-1008 (regent 1002-1004)
• Mansur ben Lulu Murtada al-Dawla 1008-1015

[edita] Mird??sides (kil??bites)

• Salih ben Mirdas 1015-1029 (reconegut el 1023)
• Shibl al-Dawla Nasr ben Salih 1029-1037
• Anushtegin (governador) 1037-1042
• Muizz al-Dawla Tamal 1042-1057
• Governador fatimita 1057-1060
• Rashid al-Dawlah Mahmud 1060-1061
• Muizz al-Dawla Tamal (segona vegada) 1061-1063
• Abu Duaba Atiya 1063-1064
• Rashid al-Dawla Mahmud (segona vegada) 1064-1075
• Djalal al-Dawla Nasr 1075-1076
• Abul Fadail Sabik 1076-1079

[edita] Ukaylides

• Muslim ben Kuraysh (ukaylida de Mosul) 1079-1085

[edita] Selj??cides

• Abu Said Tadj al-Dawla Tutush I (de Damasc 1079-95) 1085-1086
• Malik Shah I (Sult?? Selj??cida 1072-1092) 1086-1087
• Kasim al-Dawla Abu Said Ak Sunkur al-Hadjib 1087-1094
• Tadj ad-Dawla Abu Said Tutush I (segona vegada) 1094-1095
• Fakhr al-Mulk Ridwan ben Tutush 1095-1113
• Tadj ad-Dawla Alp Arslan al-Akhras 1113-1114
• Sultan Shah 1114-1123

[edita] Atabeks

• Lulu al-Yahya, atabek regent 1114-1117
• Shams al-Havas Yariktash, regent 1117
• Ilghazi ben Ortuk, atabek regent 1117
• Hasam al-Din Timurtash ben Ilghazi, atabek regent 1117-1118
• Sulayman I ben Ilghazi, atabek regent 1118-1121
• Badr el Dawla Sulayman II ben Abd al-Djabar ben Ortuk (regent usurpador) 1121-1123
• Nur al-Dawla Balak (Usurpador a Kharpurt 1100-1124), regent usurpador i emir 1123-1124
• Hasam al-Din Timurtash ben Ilghazi, atabek nominal (segona vegada) 1124-1125
• Abul Hasan Muhammad ben al-Kashshab, kadi 1124-1125
• Ak Sunkur al-Bursuki ben Abd Allah (de Mosul), atabek 1125-1127
• Masud ben Sunkur 1127-1129

[edita] Atabeks zengites

• Nur al-Din Zengi 1129-1146
• Nur al-Din Mahmud ben Zengi 1146-1174
• Ismail al-Malik al-Salih ben Mahmud 1174-1181
• Imad al-Din Zangi II al-Adil 1181-1183

[edita] Ai??bides

• Al-Zahir Ghazi Abu Mansur Ghiyath al-Din I, governador ai??bida 1183
• Al-Adil I Muhammad Sayf Abu-Bakr al-Din 1183-1186
• Al-Zahir Ghazi Abu Mansur Ghiyath al-Din I (sult??) 1186-1216
• Al-Malil al-Aziz Muhammad Ghiyath al-Din II 1216-1236
• Toghrul, regent 1216-1220
• Al-Malik al-Nasir II Yusuf Salah al-Din 1236-1260 (1249-1250 de Damasc)
• Dayfa Khatun bint al-Adil Muhammad (princesa), regent, 1236-1242
• Al-Muazzam Turan Shah 1260
• Als mongosl 1260-1261
• Als mamelucs 1261-1262
• Als mongols 1262-1263
• Als mamelucs 1263-1516
• Als otomans 1516-1919

[edita] Paix??s otomans (des de 1762)

• Abdullah Pasha al-Farari 1762
• Kusta Mustafa Bakir Pasha 1763
• Azmzade Mehmed Pasha 1764
• Sunbatzade Mehmed Pasha 1765
• Ahmed Pasha 1765-1767
• Mehmed Pasha 1767
• Kul Ahmed Pashazade Ali Pasha 1767
• Silahdar Hamza Pasha 1767-1768
• Topal Osmanzade Mehmed Pasha 1769-1770
• Aberrahman Pasha 1771
• Ibrahim Pashazade Mehmed Pasha 1774-1775
• Ali Pasha 1775
• Ahmed Izzet Pasha 1776???1780
• Kuca Abdi Pasha 1780-1781
• Osman Pasha 1781???1783
• Kekei Abdi Pasha 1784-1785
• Hadji Mustafa Pasha 1785
• Huseyn Battal Pasha 1786???1789
• Bayrakli Kucsa Mustafa Pasha 1789???1791
• Kilidje Osman Pasha 1792
• Ibrahim Aga Kara Agazi 1792
• Sulayman Fayzi Pasha 1793???1794
• Azamzade Abd Allah Pasha 1795???1798
• Sharif Mehmed Pasha 1798-1800
• Ibrahim Pasha Kattar Agisi 1800-1804
• Hamid Hamud Mehmed Pasha 1804-1805
• Alaeddin Pasha 1805???1808
• Yusuf Ziyauddin Pasha 1808???1809
• Shemli Raghib Mehmed Pasha 1811-1813
• Capanoghlu Celaleddin Mehmed Pasha 1813-1816
• Kurshid Ahmed Pasha 1816-1820
• Muzaffar Pasha 1820-1824
• Mehmed Wahid Pasha 1824???1830
• Ali Pasha 1830-1832
• Ismail Bey, governador egipci 1832-1840
• Desconegut 1840-1844
• Vedjihi Pasha 1844
• Osman Pasha 1845-1849
• Sherif Mustafa Pasha 1849-1850
• Kibrisli Mehmed Pasha 1851-1853
• Sulayman Pasha Refet 1853-1855
• Ismail Pasha 1856 (primera vegada)
• Mustafa Pasha 1857
• Mehmed Pasha 1858
• Ismail Pasha (segona vegada) 1860
• Ismet Pasha 1861-1862
• Sureyin Pasha 1863-1866
• Ahmed ??evdet Pasha (primera vegada) 1866-1868
• Reshad Pasha 1868 ??? 1871
• Hadji Ali Pasha 1871-1873
• Mehmed Reshid Pasha (primera vegada) 1874-1875
• Esad Muhlis Pasha 1875???1876
• Mehmed Pasha 1876-1877
• Mehmed Reshid Pasha (segona vegada) 1877???1878
• Ahmed ??evdet Pasha (segona vegada) 1878
• Desconegut 1878???1880
• Abdullah Gh??lib Pasha 1880
• ??emal Huseyn Pasha 1880-1887
• Hasan Hakki Pasha (primera vegada) 1887-1890
• Hadji Osman Nuri Pasha 1892-1894
• Hasan Pasha 1894
• Hasan Hakki Pasha (segona vegada) 1894???1895
• Zihni Pasha 1895
• Kibrisli Mehmed Kamil Pasha 1895
• Raif Pasha 1895-1900
• Emin Pasha 1900-1902
• Medjid Efendi (inter??) 1902???1904
• Kiazmin Pasha 1904???1906
• Nadjim Pasha 1906-1907
• Reshid Pasha 1907-1908
• Reuf Pasha 1908
• Fahri Pasha 1909-1910
• Mazhar Bey 1910-1911
• Wafik Pasha 1912???1913
• Selal Pasha 1913-1915
• Mustafa Abdulhalik Bey 1916
• Bedri Bey 1917-1918
• incoporat al regne de Siria 1919-1920

[edita] Estat d'Alep

• Kamil Basha al-Kudsi, governador de l'estat (1 de desembre de 1920-28 de juny de 1922)
• Uni?? dels estats de Damasc i Alep en l'estat de S??ria (28 de juny de 1922)

Aquest article sobre hist??ria ??s un esborrany i possiblement li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Aleppo