Saladí
De Viquipèdia
|
Selaheddînê Eyûbî (en kurd), conegut en àrab com a Ṣalaaḥ ad-Diin Iuusuf Ibn Aiuub (صلاح الدين يوسف ابن ايوب, Josep "rectitud-de-la-pau" fill d'Aiub) i en català com a Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1137 o 38 - Damasc, 1193)
Havent estat visir del darrer califa fatimita d'Egipte n'esdevingué soldà, a partir de 1171, així com també de Síria des de 1174. Va fundar la dinastia aiúbida. Va ser un gran defensor de l'Islam en la seva vessant sunita, va combatre els cristians i les doctrines musulmanes més apartades de la oficial, representades per la dinastia Abàssida. És especialment conegut a Occident per la conquesta del regne croat de Jerusalem el 1187.
Taula de continguts |
[edita] Joventut
Va néixer a Tikrit el 1138. Els seus familiars, es van allistar a l'exèrcit de Imad ad-Din Atabeg Zengi, el senyor de Mossul, el líder musulmà que va aconseguir reconquerir el comptat d'Edessa als croats, sent el primer d'aconseguir derrotar-los. Quan Zengi va morir el 1146 a Síria hi va haver una guerra civil en la que la familia de Saladí va posar-se a favor del hereu legítim, Nur al-Din, que un cop consolidada la seva posició va recompensar-los. Aiuub, el seu pare, va ser nomenat governador de Damasc, i el seu oncle Shirkuh comandant de l'exèrcit.
Shirkuh va ser enviat a Egipte, on el califat fatimita estava en crisis per la pressió dels croats a les seves fronteres i per les guerres civils. En aquesta campanya es va endur a Saladí amb ell. En poc temps Shirkuh va controlar el país i actuava com a visir i representant del soldà de Síria i quan va morir, Saladí el va substituir.
En l'exercici del seu càrrec, Saladí va repel·lir un intent d'invasió croat, va abolir alguns impostos, va reformar i reduir l'administració i va contractar mercenaris turcs i kurds per formar un exèrcit sòlid.
[edita] Soldà d'Egipte i Síria
Quan el califa Al-Addid va morir el 1171, Saladí es va convertir en el soldà, reintegrant el país a la corrent sunita del Islam. Tot i que nominalment depenia Síria, tenia de fet un poder absolut sobre els seus dominis a Egipte. Va augmentar el seu reialme, conquerint Líbia, el nord del Sudan i el Yemen, amb l'excusa d'eliminar la influència dels Abàssides.
Nur al-Din va morir el 1174 deixant Síria al seu fill as-Salih Ismail al-Malik, d'onze anys. Amb l'excusa de protegir el jove monarca de l'amenaça croada, Saladí va ocupar el seu reialme, va entrar a Damasc i va assetjar Alepo. Aquell any va sobreviure a un intent d'assassinat de la secta dels hassassins, gràcies al fet de que duia una cota de malla sota la túnica. Mentrestant els regnes croats eren un problema constant, degut a les seves incursions sobre territori musulmà. Després de sortir derrotat de la batalla de Montgisard el 1177. Dos anys més tard, va obtenir la seva primera victòria contra els croats a la batalla del Gual de Jacob. As-Salih Ismail al-Malik va morir el 1181 i Saladí va ser nomenat soldà de Síria, càrrec que ostentava de fet des de feia 7 anys. Havent assegurat el seu poder sobre Síria, va aconseguir annexionar-se els territoris de la Mesopotàmia, fins llavors controlats pels descendents d'Imad ad-Din Atabeg Zengi, l'antic senyor al que la seva família havia servit.
[edita] La Conquesta de Jerusalem
Els atacs del cavaller Reinald de Chatillon contra caravanes i pelegrins musulmans va ser el principal desencadenant de la guerra que acabaria amb els regnes croats. L'any 1187 el rei de Jerusalem, Guy de Lusignan va convocar un gran exèrcit per fer front a Saladí i va sortir al seu encontre. La batalla d'Hattin, va tenir lloc en uns turons coneguts com els corns de Hattin, on l'exèrcit croat, debilitat per la manca d'aigua, fou derrotat. Guy de Lusignan va ser capturat, al igual que Reinald de Châtillon, a qui segons la llegenda, Saladí va tallar el coll amb la seva pròpia espasa. Els cavallers dels ordes religiosos van ser aniquilats gairebé per complet, els supervivents van haver d'escollir entre la conversió o la mort, tot i que Saladí va tractar bé els presoners de més renom.
Desaparegut el gr de l'exèrcit croat, Saladí es va veure lliure d'atacar la ciutat de Jerusalem, defensada per Balian d'Ibelín. Jerusalem va caure el 2 d'octubre del 1187. Saladí va perdonar la vida a tots els cristians de la ciutat i finalment va entrar a la Mesquita de la Roca, el tercer lloc més sagrat de l'Islam, després de la Meca i Medina.
[edita] Tercera Croada
Després de la caiguda de Jerusalem es va proclamar la Tercera Croada, on hi van participar Felip August, rei de França i el famós Ricard Cor de Lleó, rei d'Anglaterra. Els croats van conquerir la ciutat de Sant Joan d'Acre, però llavors les desavinences entre Felip i Ricard van portar que els francesos abandonessin la croada.
Ricard va aconseguir alguns èxits però no va aconseguir entrar a Jerusalem. Finalment sabent la mala situació al seu país va decidir abandonar la croada, després de pactar amb Saladí, que va prometre atorgar protecció als peregrins cristians.
Saladí va morir a Damasc el 1193, va ser enterrat a la Gran Mesquita d'aquesta ciutat, on les seves despulles encara descansen en un senzill taüt de fusta. Va succeir-lo el seu fill Al-Afdal, establint la dinastia aiúbida.
