Califat fatimita
De Viquip??dia
El califat fatimita o al-F??timiyy??n (??rab ??????????????????) es caracteritza per ser l'??nic califat xi??ta ismailita de la hist??ria. S'ext??n al nord-est d'??frica, entre el 909 i el 1171 d.C. Rep el nom de fatimita, ja que la dinastia que el form?? descendia, suposadament, del profeta Mahoma per l??nia de la seva filla F??tima az-Zahra.
Taula de continguts |
[edita] Els fatimites a Tun??sia
- Abu Muhammad Ubayd Allah al-Mahdi Billah (909???934)
- Abul Qasim Muhammad al-Qaim Biamrillah (934???946)
- Abul Tahir Ismail al-Mansur Binasrillah (946???952)
- Abu Temin Maad al-Muizz Lideenillah (952???975)
La dinastia fatimita fou fundada per Said ibn Husayn (conegut com a Ubayd Allah al-Mahdi Billah), d'origen siri, a Tun??sia. Amb la idea de controlar el comer?? sahari??, r??pidament dominaren tot el Magreb central, territoris que ara ocupen el Marroc Oriental, Alg??ria, Tun??sia i L??bia, i l'illa de Sic??lia. Fracassa, per??, en les seves campanyes al Marroc Occidental. La capital d'aquesta ??poca inicial era una ciutat de nova planta anomenada Mahdia, en refer??ncia al t??tol de Mahdi que es va auto-atorgar Said ben Husayn.
Durant el regnat de Muhammad al-Qaim, es construeix una important flota de 900 vaixells, amb la que s'ataquen les costes de Fran??a i It??lia. El r??gim haur?? de fer front a una revolta bereber (944???947), liderada per Abu Yazid, que comptava amb el support del Califat de C??rdova (el califat omeia d'Al-Andalus), i a una revolta siciliana, apaciguada quan els Kalbites obteniren el t??tol d'emirs. Tamb?? l'imperi bizant?? torn?? hostil als fatimites, aliant-se amb el Califat de C??rdova, principal responsable de les derrotes fatimites al Marroc Occidental.
Isma'il al-Mansur pacifica el regne, i Ma'ad al-Muizz aconsegueix la conquesta d'Egipte, gr??cies a un gir estrat??gic en les seves aliances i els seus objectius. Efectivament, al seu ex??rcit es trobaven nombrosos sicilians, dos contingents Rum (bizantins) i gran quantitat de berebers que no pertanyien a la tribu dels kutama, sobre la qual s'havia basat l'ex??rcit fatimita fins aleshores.
[edita] Els fatimites a Egipte
- Abu Temin Maad al-Muizz Lideenillah (952???975)
- Al-Aziz Nizar Abu Mansur Billah (975???996)
- Al-Hakim Mansur Bi-Amriallah (996???1021)
- Al-Zahir Abul Hasan Ali (1021???1035)
- Al-Mustansir Abu Temim Moad (1035???1094)
- Al-Mustali Abul Qasim Ahmed (1094???1101)
- Al-Amir Abu Ali Mansur Bi-Ahkamillah (1101???1130)
- Al-Hafiz Abul Maimun Abdel Meshid (1130???1149)
- Al-Zahir Abu Mansur Ismail (1149???1154)
- Al-Faiz Abul Qasim Isa (1154???1160)
- Al-Adid Abd Allah ben Yusuf (1160???1171)
Al 969 d.C. es culmina la conquesta de l'Egipte, on s'instal??la la nova capital (tamb?? de nova planta) a El Caire l'any 973. La inestabilitat pol??tica que caus?? la irrupci?? dels fatimites al Magreb havia desviat el comer?? transsahari??, i la hostilitat berber no seblava ajudar a reactivar-ho.
Aix?? va for??ar un canvi d'estrat??gia, interessant-se m??s pel comer?? de l'Oce?? ??ndic, el qual intentaren desviar des del Golf P??rsic cap al Mar Roig amb nombroses ambaixades a la ??ndia i al Iemen, que finalment es va convertir a l'ismailisme sota la dinastia sulayhita.
Tamb?? posaren els seus ulls a la costa de S??ria i Palestina, on aconseguiren dominar nombroses places fortes, i al Hedjaz (territori que inclou les ciutats santes de La Meca i Medina), que depenia aliment??riament d'Egipte. Els seus dominis al Magreb central pass??ren a tenir un paper secundari, donant el viregnat als Z??rides, cosa que supos?? una progressiva regresi?? de la frontera occidental.
Per evitar la hostilitat de les poblacions locals, i conscients de la poca acceptaci?? de l'ismailisme entre els egipcis, al-Muizz decret?? la completa igualtat religiosa, fins i tot dins l'administraci??, on els c??rrecs es repartiren m??s pel m??rit que pel llinatge. Aquest detall cap a les altres confesions supos?? un important pas en les relacions amistoses amb l'imperi bizant??.
Les pol??tiques fatimites suposaren una important millora en el nivell de vida de l'Egipte, augmentant notoriament la seva riquesa. Aquesta es va mantenir fins al regnat d'Al-Hakim, on la falta de finan??ament del sistema de reg es va comen??ar a fer notori. Ja des de l'??poca d'al-Muizz les importants despeses militars que suposava la pres??ncia a Siria, aix?? com la xarxa de missioners-ambaixadors, varen for??ar l'augment dels imposts sobre la terra i sobre el comer??. A m??s, el manteniment de les infraestructures hidr??uliques qued?? a c??rrec dels propis agricultors.
[edita] Decad??ncia
La progressiva degradaci?? de l'agricultura supos?? una important crisi econ??mica i aliment??ria. Amb l'objectiu d'evitar revoltes, Al-Hakim decret?? la prohibici?? del vi i la cervesa, de forma que totes les terres s'haguessin de dedicar a la producci?? d'aliments de primera necessitat. Aix?? no agrad?? als no-musulmans, que ho veien com un atac als seus drets. Tamb?? prohib?? la pesca del barb, peix que ajudava de forma natural a la neteja de les canalitzacions agr??coles.
Per reduir la influ??ncia de l'esgl??sia melkita, depenent del Patriarca de Constantinoble, es varen confiscar totes les seves propietats. Aix?? mateix, s'orden?? la destrucci?? del Sant Sepulcre. Aix?? tenia com a objectiu guanyar-se el favor de la majoria copta, que constituia la majoria de la pagesia d'Egipte. Una vegada m??s, la crisi aliment??ria. Com a conseq????ncia d'aquestes pol??tiques, Basili II trenc?? l'any 1015 les relacions comercials entre el califat fatim?? i l'imperi bizant??.
Tamb??, en un intent de guanyar-se als musulmans no-ismailites, renunci?? al t??tol d'imam, i nombr?? successor al seu cos??. Aquests canvis tan radicals, trencant amb dos dogmes b??sics de l'ismailisme, provoc??ren la confusi?? i la ira dels ismailites. Una part d'ells consideraren que havia passat dels l??mits humans als divins, naixent aix?? la confessi?? drusa. L'altra, per??, es rebel??l?? contra ell. L'any 1021 va desapareixer sense deixar rastre, suposadament assassinat per la seva germana.
Amb la desaparici?? d'Al-Hakim es torn?? a l'ortodoxia ismailita, per?? el paper de l'imam qued?? relegat a un segon pl??, ja que aquests eren massa joves per governar. El fill d'Al-Hakim, Az-Zahir, arrib?? al poder als 16. A la seva mort, l'imam fou Al-Mustansir, de 7 anys.
El govern efectiu estava en mans de visirs, m??s interessats en mantenir l'statu quo que en complir els objectius fatimites. L'any 1038 es sign?? un nou tractat comercial amb els bizantins, per?? aquest no tingu?? els efectes positius que s'esperaven. A m??s, la situaci?? aliment??ria es continu?? degradant, fins al punt de demanar blat a Constantinoble l'any 1054.
Ir??nicament, en aquesta situaci?? es produeix un cop d'Estat a l'actual Iraq l'any 1057 d.C., poc despr??s de la caiguda de la dinastia abb??ssida, passant aix?? les ciutats de Mossul i Bagdad a mans fatimites, culminant l'expansi?? del seu imperi. Per?? poc temps despr??s les perden a mans del selj??cides. El mateix succe?? amb S??ria i Palestina.
L'arribada dels croats l'any 1099 a Jerusalem supos?? un cop definitiu a les seves aspiracions geopol??tiques. Despr??s de l'any 1130 es veuen for??ats a atendre totes les seves demandes. Finalment, l'oficial Salad?? derroca la dinastia fatimita al 1171, tornant l'Egipte als dominis del sunnisme.
[edita] Influ??ncia
El fet que l'??poca daurada del califat fatimita coincid??s amb una total toler??ncia religiosa tingu?? com a conseq????ncia que, a part de l'her??ncia arquitect??nica (com la mesquita d'Al-Hakim), els vestigis de l'ismailisme a l'Egipte siguin quasi nuls. Aquests es poden trobar principalment a Alg??ria i a Tun??sia, on precisament aquesta vessant de l'Islam va permetre l'ascensi?? de la dinastia.
Segurament la major influ??ncia t?? el seu origen en l'??poca de les croades, marcada d'una banda per l'alian??a entre els fatamites i els croats, i d'altra per l'enorme poder que va adquirir una branca particular de la xarxa de missioners: la secta dels assassins, de la qual deriva aquesta paraula.
