Hist??ria de l'Islam
De Viquip??dia
La hist??ria de l'Islam, o m??s correctament, del m??n isl??mic, ??s un element important d'estudi per entendre el comportament actual dels musulmans. Abarca des de la mitologia ??rab preisl??mica fins a l'actualitat. Es poden distingir clarament vuit etapes.
Taula de continguts |
[edita] Temps preisl??mic
Abans de l'arribada del profeta Mahoma, a la Pen??nsula Ar??biga hi existien, junt amb el cristianisme i el judaisme, diverses creences id??latres que es reunien al voltant de la Ka'ba. Els ??rabs s'organitzaven de forma tribal, sota unes normes dictades per l'hostilitat del desert.
S'hi podien distingir tres nuclis diferenciats:
- el nord peninsular, que mantenia relacions estretes amb el Mediterrani. Als segles V-VI apareixen a les fronteres del desert els estats dels l??khmides i dels ghass??nides per protegir Bizanci i P??rsia.
- Al centre peninsular hi havia el desert, poblat per tribus n??mades i petites poblacions en oasis per on hi passaven les caravanes, com ara La Meca, Medina o Ta??f.
- I al sud-oest hi havia el Iemen, molt f??rtil. Era un pa??s agr??cola que dominava la canalitzaci?? de les aig??es, per?? la destrucci?? del dic de Marib al segle VI va provocar la dessecaci?? i emigracions massives al nord.
[edita] Mahoma i l'Islam
Dins d'aquest context, apareix Mahoma (o Muh??mmad), que desenvolupa el monoteisme dels cristians i els jueus fins a les seves darreres conseq????ncies i l'adapta als costums i lleis tribals. El nom del seu D??u, Al??l??, ??s el mateix que utilitzaven les tres creences predominants fins aleshores: al cas dels idolatres, era el nom que donaven a la de??tat superior, creadora de totes les coses que existien.
Amb anterioritat al 610 no se'n sap gaire cosa de Mahoma. Va n??ixer vers el 570 i era un comerciant d'??xit gr??cies al capital de la seva primera esposa, Khadija. Va rebre ensenyances religioses d'un rab?? o d'un sacerdot cristi??, i estigu?? en contacte amb la secta cristiana dels essenis. I l'any 610 tingu?? la revelaci?? i comen???? a difondre la seva doctrina.
Cre?? el concepte d'umma, o comunitat de creients, que dona un cos unitari i d'igualtat entre tots els musulmans independentment del seu origen. Aix?? tindr?? una import??ncia capital de cara a la unificaci?? pol??tica de la pen??nsula i la posterior expansi??.
L'atac contra la idolatria i el politeisme, aix?? com el suport cap a les classes m??s desafavorides, fan que es guanyi l'hostilitat dels mercaders o quraixites de La Meca, d'on ha de fugir el 15 de juliol de 622. Aquesta fugida, o h??gira, de La Meca a Medina marca l'inici del calendari musulm??.
A Medina les seves doctrines compten amb un fort suport popular, incloent-hi el del poeta Al-Abbas ben Mirdas. En aquesta ciutat estudia la B??blia i rep una forta influ??ncia jueva, la qual cosa es reflecteix en l'establiment de Jerusalem com a ciutat santa i en la creen??a que Abraham ??s el pare dels ??rabs, a trav??s d'Ismael. Per?? no obstant aix?? els habitants de Medina expulsen l'oligarquia jueva i donen el poder a Mahoma, que redacta l'Alcor??. Els jueus s'alien ara amb els quraixites i esclata la guerra. Mahoma organitza un ex??rcit amb el que arriba a conquerir La Meca el 630. A continuaci?? expulsa els jueus d'Ar??bia, trencant-se aix?? qualsevol vincle.
Una vegada conquerida La Meca, i sotmesa aquesta al domini de l'Islam, aconsegueix ampliar la seva base militar, cosa que permet unificar pol??ticament els ??rabs. Les tribus se sotmetran en massa, excepte els bedu??ns, que s??n politeistes i seran reprimits durament. Aquesta unificaci?? marca l'inici de l'expansionisme ar??bic, fonamentat en un important exc??s demogr??fic i la promesa d'aconseguir una recompensa material. S'ataca l'Imperi Sass??nida i el bizant??.
Finalment, el 8 de juny de 632 mor per causes naturals a Medina, mentre part del seu ex??rcit conqueria Jerusalem.
[edita] Primers califes
L'??poca dels quatre primers successors del profeta, on no se seguia una l??nia success??ria predefinida, ??s coneguda com l'??poca dels primers califes. Es caracteritza per una r??pida expansi?? de signe an??rquic, i pels primers intents de centralitzaci??.
[edita] Abu-Bakr (632???634)
Al seu testament, Mahoma no va indicar qui havia de ser el seu successor. Mentre la majoria del poble plorava la seva p??rdua, es va organitzar un cop d'Estat per garantir l'estabilitat del regne fundat per ell. Abu-Bakr, que havia estat nomenat director de la preg??ria dels divendres pel mateix Mahoma, assumeix tots els t??tols d'am??r al-mu'm??n??n, o "Pr??ncep dels Creients" i Califa, o "successor del profeta", i es posa aix?? al front de la umma.
Aquest cop d'Estat marca l'inici de la divisi?? de l'Islam entre xi??tes i sunnites, ja que els primers eren partidaris d'Al?? ibn Abi-T??lib i consideraven als descendents del profeta com els ??nics hereus leg??tims. Al?? mateix era gendre de Mahoma.
Durant el regnat d'Abu-Bakr es realitzen diverses ofensives sobre S??ria, Iraq i l'Egipte, per?? la gran majoria dels esfor??os militars es dediquen a l'eradicaci?? de la dissid??ncia interna i la submissi?? d'algunes tribus ??rabs independents. Finalment, mor el 23 d'agost de 634, nomenant a Omar successor.
[edita] Umar I (634???644)
Com Abu-Bakr, Umar era parent del profeta: el seu sogre. Sota el seu regnat de 10 anys, els dominis de l'Islam adquireixen el rang d'imperi. Egipte, S??ria i tota la Mesopot??mia s??n incorporats.
La pol??tica seguida cap als territoris conquerits era la de mantenir el sistema propi de cada un d'ells, fent nom??s petites adaptacions. Per aquest motiu, es mantingueren les antiquades estructures sass??nides a l'Iraq, cosa que suposa una font inesgotable de problemes per als seg??ents califes.
Preocupat pel risc de desintegraci??, degut a l'excessiva autonomia dels governadors locals i els oficials ??rabs, Omar mor assassinat per un esclau el novembre de 644 sense haver designat cap successor, per?? si un comit?? de sis, que ho hauria de decidir.
[edita] Uthman I (644???656)
El califa Uthman, marit de dues de les filles del profeta, fou l'elegit com a leg??tim successor. Va orientar les seves prefer??ncies de l'aristocr??cia medinesa a la mequina, col??locant a familiars seus al capdavant de les prov??ncies de l'imperi, en un intent de centralitzaci??. Aix?? li va suposar fortes cr??tiques, fins i tot en l'espectre religi??s, per la qual cosa es va veure for??at a crear escoles alcor??niques per establir una ortod??xia.
Comencen els atacs contra Xipre i Sic??lia, donant prefer??ncia al front Oest, tot i que per l'Est es completa la conquesta de l'imperi sass??nida, fins a Khurasan. Pel nord, s'amplien els dominis al voltant de la Mar C??spia.
Per?? les rivalitats entre diferents sectors isl??mics, sobre tot pel que fa als afers del bot?? i de la terra, varen ocasionar que, el 17 de juny de 656, un grup de soldats destinats a l'Egipte entr?? a casa seva, a Medina, per donar-li mort.
[edita] Al?? (656???661)
Tot i que Al?? ibn Abi-T??lib havia disputat el t??tol de califa als seus antecessors des del principi, les circumst??ncies de mort violenta d'Umar i Uthman el varen fer retractar-se. De fet, ja al comit?? dels sis va ser proposat com a califa en primera inst??ncia, per?? refus?? aquest t??tol ja que com a condici?? es posava no alterar el sistema tribal ??rab. Aquesta condici?? fou acceptada per Uthman, per?? violada a partir del sis?? any de govern.
A les noves circumst??ncies, sense cap candidat alternatiu seri??s, no quedava altre remei que ampliar els poders atorgats al califa, per tal de persuadir a Al??. Tot i aix??, s'escamp?? el rumor que era l'instigador de l'assassinat, i aviat sorgiren nombrosos complots per venjar Uthman.
En un clima de guerra civil, trob?? suport entre els sectors ??rabs que s'havien sentit deixats de banda pels predecessors, principalment de l'Iraq, ja que propugnava una pol??tica igualitarista: tots els musulmans tenien els mateixos drets amb independ??ncia del seu origen, antiguitat de conversi?? i antiguitat de participaci?? a les conquestes. Per?? els partidaris d'Uthman, governadors de les principals prov??ncies, el rebutjaven.
Al?? era el califa dels partidaris del canvi, ja que des d'un principi es mostr?? ferm a les necessitats d'ampliar el poder d'un califa, especialment en l'aspecte religi??s, ja que hauria de poder reinterpretar l'obra de Mahoma en funci?? de les circumst??ncies hist??riques. Encara ara, aquest es un tret caracter??stic del xiisme.
Al voltant seu es forma una ??mplia coalici?? pel canvi, que li permet obtenir una vict??ria militar contra els conspiradors Talha i Zubayr a la Batalla del Camell. Amb aquesta, afirma el seu poder com a califa, cosa que suposa l'obedi??ncia d'Egipte. Per?? a S??ria, els familiars d'Uthman liderats per Muawiya es resisteixen, encara que no nomenessin al seu propi Amir al-Muminin. El motiu de la seva resist??ncia eren una s??rie de privilegis obtinguts amb Umar i Uthman.
Despr??s d'una llarga i fallida negociaci??, els dos ex??rcits xoquen per primera vegada l'any 657 a Siffin. Aquesta batalla s'allarga durant tres mesos, pr??cticament sense morts, ja que b??sicament es continuaren les negociacions. Quan finalment els siris es varen decidir a lluitar, els iraquians posaren p??gines de l'Alcor?? a les seves llances, com a s??mbol d'una voluntat de treva. Es decid?? la soluci?? de l'arbitratge.
??s a partir d'aquest moment que comen??a a desfer-se la coalici?? d'Al??, ja que a l'arbitratge no es representaren tots els interessos, i les seves aspiracions d'autoritat perderen consist??ncia. Finalment, mor?? assassinat a Kufa, l'any 661.
[edita] Dinastia omeia (661???750)
- Article principal: Dinastia Omeia
La vict??ria de Muawiya, del clan dels Omeies, suposa la seva proclamaci?? com a califa i la fundaci?? de la Dinastia omeia, ja que fa el califat hereditari. La seva proclamaci?? suposa la total p??rdua de poder per part de les elits de Medina i La Meca, ja que la capital de l'imperi passa a Damasc. L'ex??rcit de S??ria passa a ser el responsable del control de l'imperi.
Es trenca la l??nia de califes raixidun i l'estricta observaci?? de l'Alcor??, per la qual cosa els omeies son rebutjats com a califes leg??tims per part del sunnisme. El xiisme, ??bviament, nom??s reconeix a Al?? ibn Abi-T??lib. La fidelitat religiosa ??s substitu??da per l'obedi??ncia mon??rquica (mulk).
[edita] Ascens
Amb l'ajut de les tropes s??ries, Muawiya acab?? amb l'anarquia inherent als sistemes d'organitzaci?? tribal, posant les bases d'un aut??ntic Estat musulm??. Per aconseguir aix??, s'hagu?? d'enfrontar a nombroses revoltes, continuaci?? de la guerra civil iniciada en temps d'Al??. Va dividir l'Imperi en prov??ncies amb governadors i va establir una cancelleria central i un servei postal.
Una vegada superada, es reprengu?? l'expansi?? de l'imperi, arribant a assetjar Constantinoble l'any 668. Es conquereixen Rodes (672) i Creta (674), al temps que es crea una base naval a la mar de M??rmara, des d'on entre 674 i 680, any en qu?? va morir Muawiya, es llen??aren atacs anuals contra la capital de l'imperi bizant??.
Per?? el seu r??gim encara era precari, i l'arribada al poder del seu fill Yazid I va desencadenar noves revoltes. La xi??ta, liderada per Husayn, fill menor d'Al??, fou reprimida f??cilment, i Husayn mort a Karbala per l'octubre de 680.
M??s gran fou la revolta quraixita, liderada per Abd-Allah ibn al-Zubayr, n??t d'Abu-Bakr, i de caire tradicionalista. Aquesta coincid?? amb la mort de Yazid (683) i, quaranta dies despr??s, del seu successor Muawiya II (684), cosa que convert?? la revolta en una aut??ntica amena??a pel r??gim omeia.
Arriba aix?? al poder la branca marw??nida de la fam??lia omeia, de la m?? de Marwan I, i en perjudici de la sufy??nida. Sota ella, es repet?? l'escenari de la primera guerra civil, de rivalitat pel repartiment del poder entre els primers invasors i els posteriors immigrants. Durant el seu mandat, els omeies guanyen una decisiva batalla contra al-Zubayr, al nord de Damasc.
Despr??s de la mort de Marwan I, al 685, Abd al-Malik assumeix la tasca de recuperar l'estabilitat del regne. Amb m?? de ferro, reprimeix amb l'ex??rcit totes les revoltes, obligant a molts dissidents a exiliar-se i donant peu a una vertiginosa espiral de viol??ncia. Aquesta pol??tica marcar?? la resta de la dinastia omeia, i va fer necess??ria l'aparici?? d'un ex??rcit permanent.
Per?? a curt termini s'aconsegueix pacificar el regne, i la unificaci?? administrativa i monet??ria, aix?? com l'arabitzaci?? i islamitzaci?? dels seus territoris, donen un important impuls a l'economia, en el que seria l'??poca daurada dels omeies. S'estableix un sistema monetari bimet??l??lic duodecimal: un dinar d'or equival a dotze d??rhems de plata i es fixa una aut??ntica xarxa de petites i mitjanes ciutats per tot l'imperi, fins al punt que el comer?? interior passa a ser la principal font de riquesa, per davant de l'agricultura. La frontera occidental avan??a fins a T??nger (694), tamb?? tenen ??xit les campanyes a l'??sia Central, mentre que les altres es mantenien relativament estables.
El regnat de Walid I (705???715), inclou una data clau en l'expansi?? de l'Islam: 711. Aquest any el general bereber Tarik creua l'estret de Gibraltar i nom??s dos anys despr??s proclamaria a Toledo la sobirania del califa de Damasc. Per?? el 711 tamb?? s'envaeix l'??sia Central i la conca de l'Indus. Despr??s d'aquesta data cabdal vindr?? una ??poca d'estabilitat for??osa: el 712 la batalla de Las Navas de Tolosa frenar?? l'expansi?? ib??rica (encara que nom??s es considera definitivament detinguda amb la vict??ria de Carles Martell a Poitiers el 732 davant el val?? Al-Ghafiq??); i el Papa Lle?? III organitzar?? la contenci?? tant a Bizanci com a Fran??a, reconstruint la flota bizantina. La prosperitat, i relativa calma, es mantingueren durant els regnats de Sulayman (715???717) i Umar II (717???720). Es continua avan??ant al nord d'??frica, ??sia central i s'ocupa el Belutxistan. En aquesta ??poca es destina gran part del pressupost a obres p??bliques i assist??ncia social, principalment a S??ria i el Hijaz, aix?? com als sistemes de regadiu a l'Iraq.
[edita] Decad??ncia
La pau obtinguda per la fam??lia marw??nida despr??s de la segona guerra civil fou molt fr??gil. Tot i la solidesa de l'aparell administratiu creat, les revoltes eren constants. Ja no per governadors que es volguessin independitzar, i cada vegada menys pels afers dels immigrants ??rabs, sin?? m??s aviat sobre q??estions com l'expansionisme i el militarisme del r??gim.
L'estabilitat de l'imperi depenia de l'ex??rcit de S??ria, vist per les altres prov??ncies com a una for??a hostil, mentre que els ingressos del tresor p??blic ho feien d'un insostenible expansionisme, ja que li corresponia una cinquena part del bot??. Aquest expansionisme era utilitzat, a m??s, com a una eina per reduir l'amena??a de revoltes militars, ja que els mantenia ocupats, redu??a la seva quantitat i suposava una font d'ingressos extraordin??ria per a ells.
Per?? a mesura que passaven els anys les conquestes es feien m??s dif??cils i inestables. A m??s, comen???? a apar??ixer un fort proc??s d'integraci?? i assimilaci?? entre els cossos militars ??rabs i la poblaci?? ind??gena. Els militars sentien aix?? un creixent inter??s per l'agricultura i el comer??, tamb?? un cert sentiment nacionalista i l'establiment de fam??lies. Per aquest motiu, les campanyes de conquesta cada vegada eren menys populars, tot i que necess??ries per mantenir el sistema econ??mic establert.
El creixement de la poblaci?? a les ciutats fou ??mpliament superior al del comer?? i la ind??stria, i els sistemes de benefic??ncia que alleugerien la situaci?? temporalment es tornaren insostenibles. Si a aix?? se li suma una disminuci?? d'ingressos per la reducci?? dels botins de guerra, la situaci?? es torna explosiva.
El fet que els c??rrecs d'import??ncia es reservessin a la fam??lia marw??nida i als seus protegits va suposar l'aparici?? d'una classe privilegiada, que defensava els seus interessos de forma agressiva. Tant aix?? com el proc??s d'assimilaci?? i oposici?? a la guerra, foren especialment importants al Khurasan, des d'on part?? la revoluci?? abb??ssida.
Conscients d'aquests problemes, sota els regnats de Sulayman i Umar II, s'inici?? un proc??s de reforma. Primer de signe moderat, i despr??s de car??cter radical, i molt similar a les grans revolucions europees dels darrers dos segles, amb la difer??ncia que aquesta fou dirigida des de dalt, i per aix?? no tingu?? continu??tat.
Sota el govern de Sulayman, es canvien a l'administraci?? els elements conservadors per altres de reformistes. Les campanyes militars se centraren en consolidar els seus dominis, obrint-se a militars no-??rabs, amb l'excepci?? de les importants campanyes contra l'imperi bizant??, arribant a assetjar Constantinoble (716), campanya durant la qual mor?? el propi Sulayman l'any 717. Aix?? supos?? un fort cop per a l'exercit de S??ria, del qual depenia l'estabilitat de l'imperi.
L'arribada al poder d'Umar II suposa una radicalitzaci?? extrema de les pol??tiques de reforma. El nomenament d'aquest com a successor, per part de Sulayman, anava en contra de les prefer??ncies mostrades pel seu pare Abd-al-Malik i la major part de la fam??lia marwan??. Per aix??, nom??s s'accept?? l'execuci?? del testament sota condici?? que Yazid II fos el seg??ent successor. Els partidaris d'Umar II acceptaren, amb l'esperan??a d'un llarg govern per part d'aquest.
Per?? el fet es que Umar II mor?? l'any 720, deixant darrera seu un legat de reformes a mig executar. Atur?? totes les pol??tiques expansionistes, gran part dels privilegis de la fam??lia omeia, i establ?? la igualtat entre tots els musulmans, fossin o no ??rabs. Pretenia recolzar el seu poder en una ideologia islamista, en comptes de fer-ho en el poder militar arabo-siri??. Es restablia, per tant, el concepte de la umma. El seu govern es caracteritz?? per un major centralisme, per?? una reducci?? de la import??ncia del poder militar.
Yazid II, durant el seu breu regnat (720???724), anul??l?? totes les directives d'Umar II. L'expansionisme i el domini ??rab tornaren a ser moneda com??. El succe?? el seu germ?? Hixam, que gr??cies a la seva habilitat pol??tica aconsegu?? la continu??tat de l'imperi duran dues d??cades. La seva mort l'any 743 supos?? pr??cticament el final de la dinastia omeia. Els esfor??os de Walid II (743???744), Yazid III (744), Ibrahim (744) i Marwan II (744???750), arribant a acceptar algunes pol??tiques d'Omar II, no aconseguiren aturar la revoluci??.
[edita] Dinastia abb??ssida (750???1258)
Despr??s de la caiguda de la dinastia omeia, arriba al poder la fam??lia abb??ssida, descendent d'un oncle del Profeta, Abbas ibn Abd-al-Muttalib. Tot i que gran part del seu ??xit l'havien d'agrair als xi??tes, la doctrina oficial continu?? sent el sunnisme ortodox. La caiguda dels abb??ssides suposa la fi de l'Islam cl??ssic i del domini ??rab, i s'inicia una llarga fase de decad??ncia.
[edita] Revoluci?? i esplendor
Despr??s dels vint anys de govern d'Hixam, la q??esti?? de la seva successi?? divid?? a la fam??lia omeia en tres b??ndols. La fi de la unitat familiar suposa la destrucci?? d'un dels pilars del r??gim. L'altre, el poder militar siri??, estava ja debilitat per una d??bil demografia, i cansat d'haver de matar a altres musulmans, amb el desprestigi que aix?? duia.
Les forces revolucion??ries que s'havien anat acumulant al llarg dels anys esclataren amb la mort d'Hixam. S'havia d'aprofitar la delicadesa de la successi??, i la divisi?? de la fam??lia governant, per tal d'aconseguir d'una vegada un canvi de situaci??.
Esclataren revoltes a l'Iraq, el Hijaz i, sobre tot, el Khurasan. Una d'aquestes darreres estava dirigida per Abu Muslim, d'origen persa i confessi?? xi??ta haiximita, en nom d'un membre de la Casa del Profeta. Sota proclames d'igualtat entre tots els musulmans, es conquer?? l'any 748 la pla??a forta de Merv, i des d'all?? s'iniciaren diverses operacions contra la resta de l'imperi.
A comen??aments de 750 l'ex??rcit revolucionari conquer?? Kufa. Mentrestant, els omeies havien descobert el membre de la Casa del Profeta que suposadament estava darrera de la revoluci??, Ibrahim ibn Muhammad, i l'assassinaren. Aquest era fill de Muhammad ibn Al??, membre de la fam??lia abb??ssida que s'havia auto-proclamat successor d'Abu Hashim, fundador del xiisme hashimita.
Davant aquesta situaci??, no qued?? m??s remei que proclamar Imam Amir al-Muminin al germ?? d'Ibrahim, Abu al-Abbas Abd Allah ibn Muhammad. Aquest s'hauria d'enfrontar a l'Amir al-Muminin omeia de Damasc, Marwan II.
A la batalla del Zab, el mateix any 750, es derrota a l'ex??rcit omeia. Set mesos despr??s, es captura i dona mort a Marwan II, culminant aix?? la revoluci?? abb??ssida.
[edita] Decad??ncia
L'??poca de m??xima esplendor va correspondre al regnat d'Harun al-Raixid (786-809), per?? ja en aquell temps va comen??ar la decad??ncia pol??tica que s'accentuaria amb els seus successors.
A partir del segle X, les lluites success??ries al si de la dinastia abb??ssida obriren la porta a successives dinasties no ??rabs que controlaven el poder mentre els abb??ssides representaven nom??s el poder simb??lic del califat.[1]
L'??ltim califa, al-Musta??sim, va ser assassinat en 1258 pels mongols, que havien conquerit Bagdad. Tanmateix un membre de la dinastia va poder fugir a Egipte i va mantenir el poder sota el control dels mamelucs. Aquesta ??ltima branca de la dinastia es va mantenir fins a 1517 quan els turcs otomans van conquerir S??ria i Egipte.
[edita] Domini turc
[edita] Croades
Les croades foren expedicions militars cristianes entre els segles XI i XIII per reconquerir Jerusalem i la resta de territoris anomenats Terra Santa, on van succeir fets destacats de la B??blia, de mans dels musulmans. El Papa animava els reis i senyors feudals a usar el seu poder militar per expandir els territoris cristians, com una manera de reunir el cristianisme, refor??ar el papat i posar l'est sota el seu control. Els croats rebien privilegis civils el perd?? dels pecats despr??s de jurar un vot (el nom croada ve de prendre la creu). Tot i ser convocades en nom d'ideals com l'honor o la fe, les croades sovint van acabar en actes de brutalitat i saquejos indiscriminats. Van obrir noves rutes comercials i van afavorir el despla??ament de poblaci??, i van suposar l'inici de les persecucions massives contra els jueus.
La Primera Croadafou convocada al Concili de Clermont (1095), durant la campanya conqueriren Nicea, la capital del Sultanat de Rum el 1097, i finalment van entrar a Jerusalem el 15 de juliol de 1099, creant diversos estats croats, entre ells el Regne de Jerusalem. Els croats van ser derrotats a la Batalla de Mersivan el 1101, quan els musulmans s'uneixen per fer front als invasors, demostrant la vulnerabilitat dels occidentals, imbatuts fins llavors.
Despr??s d'uns anys de relativa calma, els musulmans reconqueriren el Comtat d'Edessa el 1144, sent el primer dels Estats croats en caure. Eugeni III va cridar la croada impulsada per Bernat de Claravall, i Llu??s VII de Fran??a i Conrad III d'Alemanya van marxar cap a Jerusalem el 1147, per?? fan fallar en els objectius, i van posar en perill ela resta dels estats croats amb un atac su??cida a Damasc. El 1150 ambd??s l??ders van tornar a casa. El 1187 Salad??, sold?? d'Egipte va reconquerir Jerusalem, i el Papa Gregori VIII va cridar la croada que va ser escoltada per Ricard Cor de Lle?? del Regne d'Anglaterra, Felip II de Fran??a i Frederic I Barbaroja de Sacre Imperi Romanogerm??nic. Barbaroja va abandonar a Cil??cia el 1190 i els francesos el 1191, despr??s de la captura de Sant Joan d'Acre, per?? tot i arribar a la vista de Jerusalem, els croats van haver de pactar amb Salad?? una treva i la seva retirada.
Els interessos papals representats pels templers van conduir al conflicte amb Egipte el 1243, i l'any seg??ent els Corasmis van prendre Jerusalem. Els croats van lluitar contra ells a la batalla d'Harbiyah a Gaza i foren derrotats pels corasmis, marcant el punt final als estats croats. En resposta, Llu??s IX de Fran??a va organitzar una fracassada croada contra Egipte de 1248 a 1254. A partir d???aleshores, els estats llatins creats a Terra Santa arran de la primera croada, van anar desapareixent paulatinament fins al 1291, quan la fortalesa d???Acre, l?????ltim basti?? croat, va caure en poder dels mamelucs.
[edita] Califats i regnes paral??lels
Si durant el califat omeia s'havia mantingut la unitat de l'imperi isl??mic, aquesta es trenca a l'inici del per??ode abass??, quan Abd Al-Rahman, pr??ncep omeia supervivent, fuig a la Pen??nsula Ib??rica i sap aprofitar la pres??ncia de partidaris de la seva fam??lia i les dissensions tribals per declarar-s'hi emir independent el 15 de maig del 756 i resistir els intents del califat de sotmetre'l.[2]
Al cap de pocs anys s'independitzen tamb?? els territoris de l'actual Marroc.
[edita] Califat de C??rdova
Com a conseq????ncia del desmembrament del Califat de C??rdova van apar??ixer a Al-Andalus una s??rie de regnes independents anomenats taifa, sent les principals la Taifa d'Algesires, Taifa d'Almeria, Taifa de Badajoz, Taifa de Carmona, Taifa de C??rdova, Taifa de Huelva, Taifa de M??laga, Taifa de Mor??n, Taifa de M??rcia, Taifa de Ronda, Taifa de Toledo, Taifa de Tortosa, Taifa de Val??ncia, Taifa de Saragossa, Taifa de Granada i la Taifa de Sevilla.
[edita] Califat fatimita
[edita] Sultanat Ai??bida de Damasc
La dinastia ai??bida, fundada per Salad?? (Salah ah-Din), d'origen kurd, va governar Egipte, S??ria, Iemen (tret de les muntanyes del nord), Diyarbakir, la Meca, Hijaz i el nord d'Iraq durant els segles XII i XIII. El 1171 Salad?? va deposar l'??ltim califa fatimita, per?? es va anar distanciant del seu senyor Nur ad-Din, qui va morir el 1174, i Salad?? va declarar la guerra al seu jove fill As-Salih Ismail, i va prendre Damasc. Ismail va fugir a Alep, des d'on va continuar resistint-se a Salad?? fins al seu assassinat el 1181. Posteriorment, Salad?? prengu?? el control de la totalitat de S??ria, i encara va conquerir Jazira al nord d'Iraq. Per?? el seu ??xit m??s gran va ser la vict??ria sobre els estats croats a la Batalla de Hattin i la conquesta de Jerusalem el 1187. Salad?? va morir el 1193, poc despr??s d'haver firmat un tractat amb el rei d'Anglaterra Ricard Cor de Lle?? pel qual retornava al control croat la franja costanera entre Ascal?? i Antioquia.
Amb la mort de Salad??, els seus fills s'enfrontaren per la divisi?? de l'Imperi fins que el 1200 el germ?? de Salad??, Al-Adil, va aconseguir-ne el control. El mateix proc??s es va repetir amb la mort d'Al-Adil el 1218, i amb la mort del seu fill Al-Kamil el 1238, per?? el poder de la dinastia va perdurar.
[edita] Sultanat Ai??bida d'Egipte (1171-1250)
El 1250 Turan-Shah, el darrer sold?? ai??bida d'Egipte, va ser assassinat i substitu??t per el seu general-esclau mameluc Aibek, que fund?? la dinastia bahrita. Els ai??bides es van retirar despr??s de la p??rdua d'Egipte. Alguns reductes contra els mamelucs van resistir a S??ria durant 80 anys m??s (amb base a la ciutat de Hama), fins que van ser definitivament absorbits el 1334.
[edita] Sultanat Mameluc d'Egipte (1250-1517)
El 1250, la dinastia ai??bida fou substitu??da per els regiments d'esclaus mamelucs, que es van expandir r??pidament a Palestina, deposant els darrers estats croats i van repel??lir la invasi?? mongola de S??ria, creant la uni?? entre S??ria i Egipte m??s duradora entre la dinastia abb??ssida i l'Imperi Otom??.
[edita] Imperi otom??
[edita] Imperi Mogol
L'Imperi Mogol es va estendre a l'??ndia des del segle XV. Fundat per pobles musulmans de l'??sia Central, va durar fins al segle XVIII malgrat les desavinences internes i la resist??ncia dels senyors locals. La seva capital es va instal??lar a Agra. Sota aquest imperi va florir l'arquitectura religiosa, essent el Taj Mahal la mostra m??s reeixida.
[edita] L'Islam contemporani
La majoria de pa??sos musulmans van patir durant el segle XIX la invasi?? europea lligada a l'imperialisme, que va portar al naixement de nous Estats, i a la disgregaci?? de l'Imperi Otom?? despr??s de la Primera Guerra Mundial. L'extensi?? de la cultura occidental i l'adopci?? de r??gims afins a Europa va provocar el naixement d'un nacionalisme musulm??, que lligava independ??ncia i religi??. Per aix?? molts pa??sos van voler instaurar una teocr??cia, com l'Iran o Afganistan. Els enfrontaments amb Israel pel control de Palestina van avivar aquesta forta relaci?? entre pol??tica i creen??a.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
[edita] Bibliografia i refer??ncies
- ??? SEGURA, A. Aproximaci?? al m??n isl??mic Barcelona, 2000. Ed. Universitat Oberta de Catalunya
- ??? VIGUERA, J.M. La independencia de Al-Andalus dins de Los Omeyas. Cuadernos Historia 16 num. 25. Madrid, 1985
- Las Claves del Mundo Isl??mico (622???1945) ??? Emilio de Santiago Sim??n
- Hist??ria de l'Islam (600???750 d. J.C.) ??? M.A. Shaban
- Hist??ria de l'Islam (750???1055 d. J.C.) ??? M.A. Shaban
