Basili II
De Viquip??dia
Basili II fou emperador bizant?? (963-1025).
Fou fill de Rom?? II i va n??ixer el 985. Tenia un germ?? m??s petit, Constant??, i dos filles, Anna i Teofania. Rom?? II va deixar disposat que a la seva mort (que es va produir el 963) el t??tol reial havia de passar conjuntament als seus dos fills sota la gu??rdia i custodia de la reina v??dua, que tamb?? es deia Teofania o Teofano. Aquesta es va casar amb Nic??for Focas, el conqueridor de Creta, i el va elevar al tron que va ocupar fins al seu assassinat el 969 per Joan I Tzimisces que va ocupar el seu lloc.
A finals del 975 Joan I fou enverinat a Cil??cia i va morir a Constantinoble el mes de gener del 976 i fou llavors quan Basili II i el seu germ?? Constant?? VIII van assolir el poder. El segon va preferir una vida de luxe a palau (tot i que va fer alguna expedici?? militar amb ??xit personal) i el pes del govern va caure en mans de Basili II, que tot i que de jove havia viscut amb luxe i extravag??ncia va ser un gran emperador.
El regnat fou alterat per una s??rie de guerres i lluites civils en les que els ex??rcits imperials foren victoriosos i l'emperador es va distingir com a general. El primer problema fou la revolta d'Escleros (Skleros) que fou derrotat pel general imperial Focas i es va haver de refugiar amb els ??rabs. Escleros es va tornar a revoltar el 987 i fou fet presoner per Focas per?? aquest fou conven??ut de fer causa comuna contra Basili. Els dos foren llavors atacats per Basili que va matar a Focas en una batalla i va concedir un perd?? complert a Escleros.
El 991 el rei David III el gran d'Ib??ria va cedir el sud del pa??s (Taoklardj??tia) a Bizanci, cessi?? que es va fer efectiva a la seva mort el 1001 (1000 segons les cr??niques georgianes). Basili II va anar al juny a la zona amb moltes forces, va passar per Melitene, i de all?? a la ciutat d'Erez. All?? va rebre la visita del emir marw??nida de Mayyafariquin, Muhammad al-Dawla Abu Mansur Said que li va retre homenatge i al que va donar el t??tol de magistros. Despr??s va rebre a Bagrat III l'unificador, rei d'Abkh??zia i hereu de David, que va renunciar a fer valdre els seus drets sobre Taoklardj??tia i va rebre el t??tol de Curopalata. Durant els dies de l'entrevista i va haver un enfrontament sagnant entre els cavallers de Taoklardj??tia i els russos del exercit imperial, que aquestos darrers van guanyar i on van morir els principals senyors del pa??s annexat. Abans de marxar encara van anar all?? els reis sarmenis de Kars i de Vaspurakan als qui l'emperador va acordar la seva protecci??. Despr??s va sortir cap a Manazkert, que era part de l'her??ncia de David i que fou incorporada al Imperi, i de all?? va passar a Valarshakert on va esperar al rei Gagik I d'Ani, que no es va presentar. De Valarshakert Basili II va passar a Taoklardj??tia i va entrar a Olti (Ukhhiq) i va establir nombroses guarnicions. Despr??s, a la primavera del 1001 (segons les cr??niques georgianes, segons altres fonts seria el 1002) va tornar a Constantinoble, passant per Karin.
Despr??s de la primera revolta d'Escleros, l'emperador germ??nic Ot?? II, que s'havia casat amb Teofania, germana de Basili, va reclamar Cal??bria i la Pulla com a dot. Com que Basili no podia enviar forces a It??lia va instigar contra els imperials als ??rabs de Sic??lia que foren derrotats per Ot??, per?? un dia va ser derrotat en un combat i en la seva fugida fou fet presoner per una galera grega, i encara que va aconseguir escapar va morir enverinat (982) quan preparava una nova expedici??, el que va garantir mla possessi?? de la Pulla i Cal??bria per Bizanci.
Contra el califa de Bagdad o els seus emirs va lluitar en diferents ocasions destacant una gloriosa expedici?? a S??ria i Palestina. Tamb?? va lluitar contra els ??rabs de Sic??lia als que va fer algunes conquestes que no van compensar l'esfor??. Per?? la seva obra principal fou la destrucci?? del regne de Bulg??ria. La guerra va durar, amb algunes interrupcions, fins al 1018. La campanya del 987 fou molt afortunada i despr??s, en els any seg??ents es van fer diverses conquestes a la part sud-oest del regne (regne de l'Epir i Maced??nia). El 996 el tsar Samuel va atacar Maced??nia i va assetjat Tessal??nica, va conquerir Tess??lia i va arribar fins al Pelopon??s; llavors va retrocedir a Tess??lia per enfrontar-se als bizantins que se li acostaven per l'esquena, i fou derrotat a la vora del riu Esperqueios i tot just es va poder escapar quedant el seu exercit destru??t.
El 999 el lloctinent de Basili, Nic??for X??fies, va ocupar Pliscova i Parastlava dins de la mateixa Bulg??ria. El 1002 Samuel va tornar a envair Tr??cia i va ocupar Adrian??polis per?? en fou expulsat poc despr??s. Els dotze anys seg??ents la guerra es va portar amb poca energia per?? es va reprendre amb for??a el 1014 i els grecs dirigits per l'emperador i per Nic??for X??fies van obtenir una gran vict??ria a Zet??nion i es van fer 15000 presoners als que Basili va fer treure els ulls, deixant nom??s a cent d'ells amb ulls per guiar als seus companys cap a Bulg??ria. Quan Samuel els va veure, de la impressi?? es va desmaiar i va morir dos dies despr??s. Bulg??ria fou totalment sotmesa entre 1017 i 1018 i convertida en una prov??ncia (thema) grega sota el govern d'un dux, i va romandre sota domini bizant?? fins al regnat d' Isaac II ??ngel (1185-1195).
El 1016 el rei Giorgi I de Ge??rgia va voler recuperar la Taoklardj??tia, i va ocupar la regi?? el mateix any aprofitant que l'emperador Basili estava ocupat amb els b??lgars. El 1018 l'emperador, acabada la conquesta de Bulg??ria,va comen??ar a refor??ar Teodosi??polis (Karin). L'emperador va anar a la zona la primavera del 1021 i va arribar a Manazkert i despr??s a Karin, per atacar a Giorgi I de Ge??rgia. Com que Giorgi no es va presentar, Basili va assolar el Basean. Giorgi va fer incendiar Olti i no va presentar batalla per?? finalment fou atrapat i va haver de combatre prop del llac Palakatsis (Tshaldir-gol), batalla que els bizantins van guanyar. Giorgi es va retirar a fortaleses d'Abkh??zia i Basili va fer assolar 12 districtes sense cap resultat. Va creuar el Kura (georgi?? Mtkvari) i va entrar al Akhaltzikhe. Giorgi va recular cap a Djavak??tia, i all?? va arribar l'emperador, i va recular mes encara fins a Trial??thia. Amb refor??os de Kakh??tia, Her??thia i dels tsanars i shakians (la gent de Shake) va poder refer el seu exercit per?? no va presentar batalla. Basili, al acostar-se el hivern, es va retirar cap al Pont i va passar el hivern a Trebisonda al thema de Kh??ldia.
La incorporaci?? al imperi del regne de Vaspurakan es va produir el 1021 i el rei Hovhannes-Sembat d'Ani va t??mer que el seu regne fos ocupat en pocs mesos. Ja el 1022 va enviar un ambaixador a Trebisonda, on passava el hivern l'emperador, ambaixador que fou el patriarca armeni Petros Getadartz, en la qual el rei, que no tenia fills (un nen de pocs anys havia mort), oferia fer hereu del regne d'Ani i Shirak a l'emperador. El rei fou nomenat magistros i el t??tol imperial vitalici d'arcont d'Ani i de la Gran Arm??nia. El patriarca despr??s de la seva missi?? no va tornar a Ani i es va establir al regne de Sebaste, continuador del Regne de Vaspurakan.
Despr??s d'aquest ??xits diplom??tics l'emperador va iniciar la segona campanya contra Ge??rgia. Giorgi va iniciar negociacions per?? al mateix temps conspirava amb dos generals rebels, Nic??for II Focas (fill) i X??fies. Quant Basili es va assabentar de la rebel??li?? dels dos generals es va tancar a la fortalesa de Mazdat a les fonts del Araxes. Per?? Nic??for va morir a mans del hereu de Vaspurakan David, que rebutjava entrar al seu servei (o segons les fonts bizantines a mans de X??fies) i aix?? Basili va poder seguir la campanya. El patrici Fers, c??mplice de Nic??for Focas, fou capturat al nord-est del Basean i executat. Basili va enviar un ultim??tum al rei de Ge??rgia. Aquest va refusar. Un missatge personal portat per Zakaria, bisbe de Valarshapat, finalment va conv??ncer a Giorgi que va accedir a renunciar als seus drets al curopalat de Tao, per?? quant el bisbe anava a marxar cap el campament imperial el rei georgi?? li va prendre la carta. Quant Zakaria va tornar fou deportat pel seu frac??s, i se li va tallar la llengua. Giorgi va enviar al eristhavi Zviad al Basean, per reocupar el pa??s i al mateix temps negociar, i el rei marxaria al darrera amb l'ex??rcit per si calia combatre. I va caldre perqu?? es van trobar a Shelpa amb els grecs, i els georgians, sense ordres precises, van atacar als bizantins que van obtenir una vict??ria total. Giorgi va demanar la pau i va acceptar totes les condiciones de Basili incl??s la cessi?? de fortaleses. Tanmateix va deixar com hostatge al seu fill, el futur Bagrat IV de Ge??rgia (1027-1072).
Des all?? Basili va passar cap a l'Azerbaidjan travessant Arm??nia. El primer atacat fou l'emir d'Her per?? el setge de la capital es va produir al hivern que va ser extremament fred i feia impossible les operacions i Basili, despr??s de rebre una submissi?? nominal del emir, va decidir retirar-se (1023).
Basili II va morir el 13 de desembre de 1025 quan preparava la conquesta de Sic??lia . El va succeir el seu germ?? i co-sobir?? Constant?? VIII que va morir el 1028. Es diu que Basili va deixar una gran fortuna personal. Tot i les seves habilitats militars i organitzatives l'emperador era analfabet i al seu temps les arts i la cultura no van gaudir de cap protecci??.
