Nic??for II
De Viquip??dia
Nic??for II (Nicephorus, Nikeph??ros ??????????????????) (912-969) fou emperador bizant?? del 963 al 969. Es conegut com Nic??for Focas (o Nic??for II Focas)
Era fill del fam??s Bardes Focas i la seva elevaci?? es degu?? a les seves capacitats militars. El 954 Constant?? VII el va nomenar magnus domesticus, i els seus germans Lle?? i Constant?? van rebre importants comandaments militars en contra del califa Modhi.
Els grecs foren derrotats i Constant?? Focas fou fet presoner i despr??s executat. El 958 Lle?? i Nic??for van prendre una furiosa venjan??a atacant a Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, al que van derrotar repetidament al territori anomenat pels ??rabs Awasim i pels bizantins Cil??cia (conquerida pels ??rabs el 946); van ocupar Mopsu??stia i Tars i el van obligar a fugir a S??ria; Lle?? va ocupar la fortalesa de Samosata; el 959 els grecs van tornar a ser victoriosos.
Nic??for va proposar llavors al nou emperador Rom?? II expulsar als ??rabs de Creta i l'expedici?? es va fer el 960 dirigida per Nic??for; Candia, fortalesa considerada inexpugnable, va capitular el 961 despr??s d'un setge de deu mesos i Creta va quedar en mans dels bizantins.
El 962 va fer una nova expedici?? contra S??ria i Cil??cia amb un ex??rcit de vuitanta mil homes (dos-cents mil segons els ??rabs), va expugnar els passos de l 'Amanos i va arribar a Alep, conquerint la major part de Cil??cia. El 963 Alep, Antioquia i altres ciutats importants es van rendir o foren conquerides per assalt i Nic??for va arribar fins l'Eufrates.
El 963 va morir Rom?? II i el primer ministre Brindes, desconfiant del prestigi adquirit per Nic??for, el va voler arru??nar i va fer propostes als generals Joan Zimisces i al seu germ?? Rom?? Curcues, lloctinents de Nic??for, per aconseguir el seu prop??sit, per?? els dos generals van posar al corrent al seu cap, i la conspiraci?? va fracassar.
Teofano, la v??dua de Rom?? II, va recompensar a Nic??for amb el suprem comandament de tots els ex??rcits a ??sia, amb autoritat de fet sobirana. Els partidaris de Nic??for el pressionaven per assolir l'imperi per no deixar que una dona i dos infants tinguessin el govern en moments tant crucials. Nic??for va accedir, es va proclamar emperador i va anar a Constantinoble per casar-se amb Teofano; fou coronat el mes de desembre del 963. Els dos joves emperadors, Basili II i Constant?? VIII van romandre al tron nom??s de nom.
Sota el general Joan Zimisces els bizantins van continuar les seves vict??ries a Cil??cia i S??ria. El 964 Nic??for va tornar a la zona i en tres campanyes va conquerir Damasc, Tr??poli, Nisibis i moltes altres ciutats sirianes. Les darreres fortaleses a Cil??cia es van rendir el 965. Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan va haver de pagar tribut i va morir a Alep d'un atac d'hemiplegia, el febrer del 967, amb 51 anys. El va succeir el seu fill Saad al-Dawla Abul Maali Sharif, tributari i despr??s (882-886) vassall bizant??.
El 968 els grecs van creuar l'Eufrates i el califat semblava perdut quan a l'any seg??ent, va morir Nic??for: la seva dona Teofano, que se sentia abandonada, i l'ambici??s Joan Zimisces, van conspirar contra la seva vida; un grup d' assassins foren amagats a la residencia de l'emperador a Constantinoble. Una nit, a una senyal convinguda, Joan va creuar el B??sfor, va entrar a palau amb les complicitats internes especialment Teofano, i amb els que ja eren dins, i va anar a la cambra on dormia Nic??for, que fou assassinat. Zimisces es va casar amb Teofania i fou proclamat emperador com Joan I Zimisces.
Entre les coses destacades del seu regnat la petici?? de l'emperador Ot?? I que demanava la ma de Teofania, la filla de l'emperador Rom?? II i Teofano pel seu fill Ot?? (despr??s tamb?? emperador com Ot?? II) per mig del bisbe Luitprand (968); l'emperador demanava les possessions bizantines a It??lia com a dot de la princesa, possessions que no va obtenir.
