Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan
De Viquipèdia
Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan fou el primer emir hamdànida d'Alep (947-967).
Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan era germà de Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allan ben Hamdan de Mosul. El 936 va conquerir el Diyar Bakr que l'any anterior havia quedar en mans d'un oficial daylamaita del seu germà, i Diyar Mudar, del que el 935 s'havien apoderats els qaisites i un oficial del califa. Però vers el 940, mentre Ali i son germà Hasan combatien a Armènia, els ikshídides d'Egipte es van estendre per la zona. El 942 Nasi al-Dawla de Mosul va provar d'obtenir el govern del Diyar Mudar i Síria del nord després del assassinat del amir al-umara del califa de Bagdad, Ibn Raik (942) i va enviar gent a la zona, que no va poder obtenir el control o, quant el va obteni, sovint els seus enviats es van haver de sotmetre al emir Ikhshídida d'Egipte. En aquest any Ali va obtenir del califa de Bagdad (on el seu germà era el virtual cap) el títol de Sayf al-Dawla (espasa de la dinastia).
El 944 el califa abbàssida va buscar la protecció del emir ikhshídida contra un nou amir al-umara. Nasir al-Dawla de Mosul, per por de que l'aliança del califa i l'emir egipci es fes en detriment seu (el califa podria donar les zones de Diyar Mudar i Síria del nord al egipci) va enviar al seu nebot Husayn ben Said ben Hamdan amb soldats que es van apoderar de la Síria del nord i van entrar a Alep. Nasir al-Daula es va trobar amb el califa a Nisibe i el va acompanyar a Rakka, però mentre Husayn ben Said havia estat expulsat d'Alep pels egipcis i al-Ikhshid es va presentar a Rakka per obtenir la possessió de la zona del califa, cosa que va obtenir. Al-Ikhshid va retornar a Egipte i el Califa a Bagdad sense obtenir res a canvi del egipci.
Els generals del egipci a la Síria del nord aviat foren expulsats per Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, amb l'ajut de soldats i diners que li va donar son germà. L'octubre del 944 va entrar a Alep, sense lluita, col·laborant amb la principal tribu de la regió el Banu Kilab o Kilabites. L'egipci va reaccionar però després d'uns mesos de guerra es va fer una treva el 945, que es va trencar a la mort de Al-Ikhshid i el 947 es va fer una pau definitiva entre Ali i Unudjur (succesor de al-Ikhshid) per el qual Alep, Homs (Hims) i Kinnasrin li eren reconeguts junt amb el territori dels Awasin (la marca fronterera amb Bizanci que havia dominat l'any anterior) i el Diyar Bakr i gran part del Diyar Mudar que governava per compte de son germà. Així va sorgir l'emirat hamdànida d'Alep, formalment supeditat al de Mosul però en la practica independent.
La seva tasca principal a partir de llavors fou la lluita amb els bizantins a la frontera, si bé també va haver de lluitar contra tribus rebels al interior de Síria. Va construir un gran palau a Alep que era la seva primera capital (la segona era Mayyafarikin). Son cosí Abu Firas ben al-Harith Abul Ala Said fou nomenat governador de Mandbij i va establir allí (i després a Homs) una cort freqüentada per poetes.
El 962 el general bizantí Nicèfor Focas (després emperador) va conquerir Anazarbe i Sis i els passos del Amanos, a Cilícia, que eren del emir d'Alep, i després (963) van seguir Marash, Duluk, Aintab i Menbidj i van arribar fins a les portes d'Alep d'on es van retirar al cap d'una setmana. Ja emperador, Nicèfor va conquerir Adana, Mopsuestia, Mamistra (965) i Tars (16 d'agost del 965). Tanmateix Amida, Dara, Nisibe i Mayyafarikin van ser amenaçades en els següents anys. Cilícia fou repoblada amb molts armenis. El febrer del 967 l'emir que havia patit un atac d'hemiplegia, va morir a Alep, amb 51 anys.
El va succeir el seu fill Saad al-Dawla Abul Maali Sharif.
