Marash
De Viquipèdia
Marash fou una ciutat de Cilícia al Taure. Avui es capital d'un districte (il) de Turquia.
El seu nom inicial fou Markasi i fou capital del regne siri de Gurgum.
La ciutat pareix esmentada altra cop en temps del Imperi romà quant es deia Germanikeia (Germanicia) en honor de Cal·lígula.
Fou la vila d'origen de Lleó III conegut com el Isauri, per una confusió entre Germanicia a Cilícia i Germanicòpolis a Isàuria.
El 638 el califa va enviar des Menbidj a Khalid ben al-Walid contra la ciutat i la guarnició grega es va rendir a canvi de poder sortir lliurement, essent destruïdes les seves defenses. El 650 fou lloc de concentració per la sayfa de Sufyan ben Awf al-Ghamidi. El califa Moawiya la va fer reconstruir amb el nom de Marash però després de la mort de Yazid I els bizantins la van atacar varies vegades i va quedar despoblada.
Muhammad ben Marwan va trencar el 74 de l'hègira (693/694) la treva que havia pactat Abd al-Malik i el 694 Marash fou atacada pels bizantins. Abbas, fill de Al-Walid la va restaurar i la va repoblar. En temps de Marwan II fou assetjada pels bizantins que la van ocupar el 746 i fou destruïda, però l'any següent Marwan la va recuperar i la va restaurar i el castell central es va dir des llavors al-Marwani. El 754 els grecs la van saquejar altra cop. Al-Mansur la va fer reconstruir a Salih ben Ali vers el 760, i s'hi va establir una guarnició.
El 769 els habitants de la regió (el Amk de Marash) foren deportats a Ramla acusats de afavorir als bizantins. El 778 fou assetjada per un exèrcit grec dirigit per Miguel Lacanodrakon, i fou defensada per Isa ben Ali, besoncle del califa al-Mahdi; Miguel va destruir la propera ciutat de Al-Hadath i va devastar la zona fronterera però no va poder ocupar Marash. El 799 Harun al-Rashid va fer construir la ciutat de Al-Haruniyya prop de Marash. El 841 l'emir-governador de Marash Abu Said Muhammad ben Yusuf va envair l'Àsia Menor però fou derrotat i els grecs van ocupar Al-Hadath, Marash i el districte de Malatya (Melitene) temporalment. El 877 Basili I va atacar Marash que no va poder ocupar però va saquejar les rodalies, igual que va fer a Al-Hadath.
Andrònic va envair el 292 de l'hègira (904-905) la regió, va derrotar a les guarnicions de Tars i Massisa i va destruir Kurus. El armeni Mleh (Malih) va ocupar Marash el 916 i es van emportar 50.000 presoners de la ciutat i de Tars. El 949 Joan Kurkuas va ocupar Marash durant la lluita contra Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan d'Alep, que el 952 va derrotar al domesticos, la va recuperar i va refer les fortificacions. El 956 el príncep l'hamdànida Abul Ashair fou fet presoner i els bizantins se'l van emportar; el seu sogre Abul Firas els va seguir fins a Marash intentant alliberar-lo sense èxit. L'agost del 962 fou ocupada Marash per Nicèfor Focas aquesta vegada per mes temps. Fou atacada per Bandjutakin el 992 que hi va fer botí i alguns presoners però sense reconquerir-la.
L'armeni Filaretes Bracamios (Filardus al-Rumi), uns 60 anys després es va crear un petit regne a la regió nord de Síria al front d'una banda de lladres i amb l'ajut bizantí; era nascut a Shirbaz un dels poblets del districte de Marash.
El 1097 fou ocupada per Godofred de Bouillon que hi va instal·lar un bisbe. El 1110 Bohemund d'Antioquia que feia una expedició contra Malatya, fou fet presoner a Gafina, a la regio (Amk) de Marash, pel emir Gumushtegin ben Danishmand. Poc temps després (1101) l'emperador Alèxis va enviar al general Butumites contra Marash; el general la va ocupar. Va refer les fortificacions i ve deixar el comandament a Monastras. El comandament de la ciutat de Marash fou confiat al armeni Thathul que s'havia distingit en la lluita contra Bohemond per la possessió de la ciutat. El 1104 la va abandonar i la va entregar a Josselin de Courtenai, senyor de Tell Bashir. Probablement la filla de Thathul es va casar amb Balduí, germà de Godofred, però el 1105 ja estava en mans de Tancred d'Antioquia, i li fou reconeguda per tractat el 1108. El governador-feudatari de la ciutat fou un armeni de nom Basil (Kogh Vasil = Basil el cap) i al morir el 1114 la seva vídua va fer submissió a Ak Sunkur de Mosul.
El 27 de novembre del 1114 la ciutat fou devastada per un terratrèmol, i poc després el rei Balduí va crear un feu que abraçava Marash , Kaysum i Raban i el va donar a un monjo de nom Godfroi, el qual va morir el 1124 mentre participava al setge de Menbidj junt amb Josselin d'Edessa. El feu va tenir altres posseïdors. El 1136 o 1137 el danishmendida Muhammad ben Amir Ghazi va devastar la regió de Marash i la de Kayum. El 1138 va arribar a les rodalies de Marash (i les va saquejar) el sultà seljúcida Masud, i el 1141 va fer el mateix el emir de Malatya Malik Muhammad. També va saquejar la regió Kilidj Arslan II el 1147, moment en que el feudatari era Renaud, gendre de Josselin d'Edessa, que va morir en combat el 1149 a Inib. El 11 de setembre de 1149 Kilidj Arslan i el seu pare Masud van sortir en expedició des Elbistan cap a Marash, que fou assetjada. La guarnició va capitular a canvi de poder sortir i anar-se'n sans i estalvis, però després el sultà va enviar un cos de turcs en persecució dels soldats, i foren eliminats.
El 546 de l'hègira (1151-1152) el ayyúbita Nur al-Din d'Alep que havia capturat a Josselin d'Edessa, es va apoderar de Marash i de bona part del comtat (incloses Tell Bashir, Aintab. Duluk, Kurus etc...). La regió fou llavors dividida: el sultà Masud va rebre Marash, Barzaman, Raban, Kaysum i Bahasna; l'ortúkida Kara Arslan de Hisn Ziyad va rebre Babula, Gargar, Kyakhta i Hisn Mansur; i Nur al-Din va conservar la resta. El 1155 Kilidj Arslan, al que el seu pare Masud havia cedit la senyoria de Marash, va atacar un poble armeni, i els armenis sota comandament d'Esteve, germà del príncep Thoros, van atacar Marash i la van incendiar (1156) i se'n van emportar la població aprofitant l'absència del sultà i de les tropes. Entre els presoners hi havia el bisbe de Marash Denys bar Salibi. El 1165 Thoros de l'Armènia Menor va atacar altra cop Marash i la va ocupar temporalment i Nur al-Din la va arrabassar llavors a Kilidj Arslan mentre el seljúcida estava en campanya contra el danishmendida Dhul Nun (14 de juny de 1173), conquesta a la que va seguir Bahasna; sembla que les va donar al seu aliat Mleh de l'Armènia Menor. El senyor de Marash (no es segur que fos Mleh) va atacar el districte de Raban, i al-Malik al-Zahir va aixecar un exercit contra ell vers 1195 o 1196 però el senyor de Marash va implorar pietat i va reconèixer la sobirania ayyúbita. D'altre banda el 1185 l'armeni Rupen III va fer presoner a Bohemund III d'Antioquia i el va obligar a cedir la regió de Djayhan a Kastun (dins el districte de Marash).
Ghiyat al-Din Khaykhusraw fill de Kilidj Arslan II va ocupar Marash el 1208 en el curs d'una campanya contra l'armènia Menor i en va nomenar governador a Husam al-Din Hasan, al que va succeir el seu fill Ibrahim ben Hasan, i a aquest el seu fill Nusrat al-Din. Després va seguir el seu fill Muzaffar al-Din, amb un regnat bastant llarg, seguit pel del seu germà Imad al-Din que, mancat del suport de Izz al-Din Kay Kawus sultà de Rum i de Malik al-Salik sultà d'Egipte, va evacuar Marash el 1258 i fou ocupada pels armenis. Els mongols van aparèixer per Marash i se'n van apoderar abans del 1270.
El 1271 Baybars I va enviar des d'Alep una força militar dirigida par Baybars al-Waziri i Isa ben Muhim contra Marash, i en van expulsar als mongols, però la ciutat va quedar en poder dels armenis. El 1274 es van enviar altra cop tropes que no van poder ocupar la ciutat però van arribar a les seves portes. Les negociacions diplomàtiques entre el govern de Sis i Baybars tenien com a finalitat la cessió de Marash i Bahasna, que Baybars reclamava, però finalment va accedir a rebre una compensació en metàl·lic. El sultà Khalil va rebre Marash, Bahasna i Tell Hamdun mitjançant tractat el 1292, però algun temps després Marash i Tell Hamdun estaven altra cop en mans dels armenis, i el 1297 foren ocupades per Bilban Tabakhi, naib d'Alep pel compte del sultà Ladjin. Un tractat amb Armènia Menor del 1298 va establir la frontera al Djayhan i Hamus, Tell Hamdun, Kubara, al-Nukayr, Hadjar Shughlan, Sirfandakar i Marash van quedar en possessió del sultà.
Després del 1350 la regió de Marash i Bahasna fou ocupada per Zayn al-Din Karadja i el seu fill Khalil fundadors de la dinastia de Dhul Kadroghlu, junt amb Malatya, Elbistan i Kharpurt. Un dels seus successors, l'emir Malik Arslan fou assassinat a la mesquita de Marash el 870 de l'hègira (1465-1466). El 1515 el principat del Dhul Kadr va passar a la sobirania otomana i amb ell Marash. El emir Ali Beg ben Shahsuwar va conservar el govern en feu però a la seva mort el 1522 els membres de la família reberen governs a províncies europees i Dhul Kadr es va convertir en una regió administrativa normal al igual que la resta on regia el sistema de vilayets i sandjaks.
Dhul Kadriyya fou un vilayet dividit en dos sandjaks i cinc kadas (Marash, Elbistan, Kars, Samanto o Samizad i Buzok). Una nova divisió, vigent al 1574, va establir cinc sandjaks (Marash, Malatya, Aintab, Sis i Kars) però el 1632 es van segregar els sandjaks de Malatya i Sis. A finals de segle però eren 6: Marash, Kars, Malatya, Aintab, Samsad i Nigde.
Del 1830 al 1840 va estar ocupat per les tropes egípcies. En aquest temps Marash era un sandjak del eyalat d'Alep i tenia els kadas de Marash, Elbistan, Andirin, Pazardjik i Zeytun. El 1919 fou ocupada pels anglesos seguits immediatament dels francesos que van evacuar la regió el 1922.
En els darrers anys Marash va esdevenir capital de vilayet i després del il de Kahramanmarash amb el kazas següents: Marash, Afshin, Andirin, Elbistan, Goksun, Pazarcik i Turkoglu.
[edita] Emirs de Marash
- Husam al-Din Hasan 1208-?
- Ibrahim ben Hasan
- Nusrat al-Din ben Ibrahim
- Muzaffar al-Din
- Imad al-Din ?-1258
