Regne d'Armènia Menor
De Viquipèdia
|
||
 |
||
| Capital | Sis | |
| Creació | 1080 Regnat de Rupen I | |
| Dissolució | 1375 mort de Lleó VI | |
| Llengua oficial | Armeni | |
El Regne de la Petita Armènia, Armènia Menor o Regne Armeni de Cilícia es va fundar a Cilícia a partir del 1064 i va tenir un paper destacat a les croades.
Taula de continguts |
[edita] Fundació dels primers principats armenis
Entre el 1064 i el 1071 els armenis van emigrar a la zona de Cilícia i el Taure, que estava encara sota control de Bizanci. Un cap armeni, Filaretos, es va apoderar de Tars i Mamistra vers el 1072, després de la batalla de Manzikert. Després va ocupar Edessa el 1083 i per la mateixa època de Melitene, però aviat en fou desposseït pels seljúcides.
Després de Filaretos, els seus lloctinents van governar aquestes regions, Gabriel a Melitene (1095-1103) i Toros a Edessa (1094-1098) . Els croats van fundar el comtat d'Edessa (1098). La filla de Gabriel de Melitene es va casar amb Balduí II d'Edessa. Gabriel va perdre el seu principat el 1103 davant els danishmèndides.
Un altra cap armeni, Vasil (Kol Vasil) o Basili "el que roba terres", es va apoderar el 1097 de Kaisun, Raban i Rumqala. El seu germà Bagrat va tenir part important en les lluites. Kol Vasil va pagar el 1103 part del rescat de Bohemund d'Antioquia, presoner dels turcs seljúcides. A la seva cort es va retirar el patriarca armeni Grigor II Vakaiasser, que hi va morir el 3 de juny de 1105 i fou enterrat al convent de Kamirvanq (Convent Roig). Kol Vasil va derrotar als turcs (1107-1108) quan aquestos van envair Kaisun; també va ajudar als francs d'Edessa, però tot i així el comte Balduí II d'Edessa li va arrabassar temporalment Raban. Kol va morir el 12 d'octubre del 1112 i fou enterrat a Kamirvanq en una cerimònia presidida pel patriarca armeni Barsel I. El va succeir el seu fill adoptiu Vasil Tla.
Vasil Tla es va aliar al atabeg d'Alep, Ak Sunkur Bursuki (1114), i el comte Balduí II d'Edessa el va atacar altre cop a Raban (1115). Vasil Tla va fugir al territori del príncep Toros, un cap armeni que s'havia apoderat de Vakha, però aquest el va entregar al comte d'Edessa, que el va obligar a cedir Kaisun, Raban i la resta del seu principat (1116).
Vers el 1080 un altre cap armeni, Ruben o Rupen III, es va instal·lar a les muntanyes e Cilícia, a Partzerpert, al nord-oest de Sis. Un altre cap armeni de nom Ochin (1072-1110) es va instal·lar vers el 1072 a Lampron (Nimrun) que dominava la vall del riu Tars. Aquestos dos caps van ser el tronc de les dinasties rupeniana i hethumiana.
[edita] La dinastia rupeniana
Rupen I va inaugurar la dinastia el 1080 i va lluitar contra els seljúcides i quan la segona Croada va portar als bizantins altre cop a Cilícia, va lluitar contra els grecs. Va morir el 1096 el va succeir el seu fill Constantí I d'Armènia Menor.
Aquest rei va conquerir Vahka (Fikhé) una fortalesa bizantina a l'Antitaure. Va formalitzar una aliança matrimonial amb Jocelin I de Courtenay que després fou comte d'Edessa. A la seva mort el va succeir el seu fill Toros I que es va estendre cap al sud i va ocupar Sis i Anazarbe.
El seu germà Lleó I d'Armènia Menor (Levond en armeni) va arrabassar als bizantins Mamistra, Adana i Tars vers el 1132 i va completar un regne considerable hereu del regne armeni. Lampron, governada per la dinastia hethumiana, esdevingué vassall de Lleó. El 1137 Joan II Comnè va marxar a la zona amb un exèrcit i va recuperar Tars, Adana i Mamistra i una mica després Anazarbe; Lleó va fugir a la muntanya a la zona de Sis, però fou fet presoner i enviat a Constantinoble on va morir captiu; el seu fill Rupen fou cegat i va morir per aquesta causa. Cilícia fou annexada a l'Imperi Bizantí.
[edita] Ocupació bizantina i restauració de la independència
Els nakharars o senyors local i terratinents armenis no van acceptar de bon grau l'ocupació bizantina i van romandre a l'espera d'un canvi a la situació. El fill gran de Lleó, Rupen, havia mort i el segon, Toros, era presoner a Constantinoble. El 1143 Toros es va escapar i es va presentar a Cilícia i els muntanyesos del nord es van posar ràpidament al seu costat. Va conquerir una a una les fortaleses del nord com Vahka, i després les viles de la plana com Mamistra i Tars (1151) i finalment va restaurar el principat del seu pare. Altre cop Lampron va quedar sota la seva sobirania.
El 1158 Manel I Comnè va envair Cilícia i va recuperar Anazarbe, Tars i pràcticament tota la província i Toros II es va haver de refugiar a les muntanyes més inaccessibles de l'Antitaure. La mediació del rei Balduí III de Jersusalem, va permetre un acord i Toros fou reconegut com a príncep armeni de la muntanya de Cilícia a canvi de reconèixer la sobirania de l'emperador, però dominant només algunes fortaleses a la muntanya, mentre els grecs conservaven la plana i les ciutats principals. La guerra va esclatar altre cop el 1162 i Toros va ocupar Vahka i Anazarbe però el 1163 va fer un tractat de pau amb Manel I Comnè.
Toros II va morir el 1168 i va deixar un fill jove de nom Rupen II, que al cap d'uns mesos fou destronat per el príncep Mleh (Miló), germà de Toros, que havia obtingut el suport de l'atabeg d'Alep Nur al-Din.
Amb l'aliança dels turcs va poder recuperar les ciutats bizantins de la plana, Adana, Mamistra i Tars (1173) i va restaurar el principat armeni complert, ab domini feudal sobre Lampron.
[edita] La dinastia assoleix la reialesa
Mleh fou assassinat el 1174 i els nakharars armenis van donar la corona a Rupen III, nebot de Toros II i de Mleh (i fill d'Esteve, germà de Mleh i germanastre de Toros II) i allunyat de les lluites familiars. La derrota bizantina a Miriocefalon (Myriokephalon) a Frígia davant els turcs el 1176 va posar fi a l'amenaça bizantina, i Rupen va restablir la tradicional aliança armènia amb els principats francs i es va casar amb una dama franca. Aviat però van esclatar disputes amb Antioquia que aspirava a dominar Mamistra i Adana, i els prínceps d'Antioquia van trobar uns bona aliats amb els hethumians de la muntanya occidental, senyors de Lampron. Rupen va anar a Lampron a assetjar la capital dels hethumians.
El 1187 Rupen III es va fer monjo i son germà Lleó II el Gran el va succeir. Aquest va aconseguir elevar a regne el seu principat, es va casar amb dos princeses franques (sucessivament) i va lluitar amb èxit contra els seljúcides. Va morir el 2 de maig de 1219 i no va deixar cap fill mascle, passant la corona a la seva filla Zabel (Isabel d'Armènia Menor).
[edita] Final de la dinastia rupeniana
Isabel fou casada el 1224 amb un membre de la casa de prínceps d'Antioquia, Felip d'Antioquia. Aquest va voler introduir costums dels francs al país. El 1225 els barons (nakharars) armenis el van enderrocar i el van fer desaparèixer. Isabel el va defensar fins al darrer moment i no va cedir més que davant la violència. El senyor de Lampron, Constantí, cap dels nakharars rebels, va fer casar a Zabel amb el seu fill Hethum (juny de 1226), que va esdevenir rei.
