Felip d'Antioquia

De Viquipèdia

Felip d'Antioquia (vers 1209-1225) fou rei consort d'Armènia Menor o Petita Armènia. Era el fill segon de Bohemund IV d'Antioquia i de Plasència de Gibelet. Isabel d'Armènia Menor fou proclamada reina amb uns 7 o 8 anys el 1219, i llavors es va concertar l'enllaç amb el príncep d'Antioquia. Una de les condicions posades a l'enllaç pels nakharars armenis es que Filip hauria de viure a la manera armènia, i que adoptaria la fe i la comunió dels armenis i respectaria els privilegis de tots els nacionals armenis. El 1223 o 1224 l'enllaç es va formalitzar (Isabel tenia uns 12 anys i el seu marit uns 15).

Una vegada Filip va pujar al tron (vers 1224), portat per la seva joventut i inexperiència, no es va estar de tractar als armenis com un poble inferior i va mirar de substituir als càrrecs armenis per altres de francs de la seva confiança. No va passar un any quan els nakharars, encapçalats pel més poderós de tots, Constantí de Barbaron, van donar un cop d'estat. Felip fou capturat. Isabel, que n'estava molt enamorada, el va intentar defensar amb el seu cos, i només va cedir a la violència desfermada. Filip va desaparèixer, sens dubte assassinat (1225) i Constantí va assolir la regència.

Precedit per: Isabel d'Armènia Menor

Regne de la Petita Armènia 1224-1225

Succeït per: Hethum I (1226) per dret uxori