Isabel d'Armènia Menor

De Viquipèdia

Isabel o Zabel (armeni: Զապել) (nascuda vers 1211, morta 1252) fou reina d'Armènia Menor o Petita Armènia, darrera de la dinastia rupeniana. Va succeir al seu pare Lleó II d'Armènia Menor a la seva mort el 5 de maig del 1219. Era filla del segon matrimoni del pare amb Sibil·la de Lusignan filla d'Amalric II de Lusignan, rei de Xipre i (nominal) de Jerusalem. El 1216 quan el seu besnebot Raimon Rupen d'Antioquia va assolir el tron del principat d'Antioquia, la va nomenar hereva d'Armènia, tot i que el millor dret era pel net Joan, fill d'Estefania del primer matrimoni de Lleó II, i de Joan de Brienne).

Al accedir al tron els nakharars van concertar el seu enllaç amb el jove Felip d'Antioquia, fill de Bohemund IV d'Antioquia, enllaç que per raons d'edat no es va formalitzar fins el 1224 i mentre va dirigir el país una regència formada pels barons armenis o nakharars. Una de les condicions posades a l'enllaç pels nakharars es que Felip hauria de viure a la manera armènia, i que adoptaria la fe i la comunió dels armenis i respectaria els privilegis de tots els nacionals armenis. Una vegada Felip va pujar al tron no es va estar de tractar als armenis com un poble inferior i va mirar de substituir als càrrecs armenis per altres de francs. No va passar un any quan els nakharars, encapçalats pel més poderós de tots, Constantí de Barbaron, van donar un cop d'estat. Felip fou capturar. Isabel, que n'estava molt enamorada, el va intentar defensar amb el seu cos, i només va cedir a la violència desfermada. Filip va desaparèixer, sens dubte assassinat (1225) i Constantí va assolir la regència.

El 1226 Constantí va casar a Isabel amb el seu propi fill Hethum (IV de Lampron i I d'Armènia menor) el 14 de juny de 1226 i va obrir la dinastia hethumiana. D'aquest enllaç van néixer sis fills: Lleó (el futur rei Lleó III d'Armènia Menor, mort el 1289), Toros (mort el 1266), Sibil·la, esposa de Bohemund VI d'Antioquia i comte de Trípoli (1251-1274), Eufèmia (casada amb Julià Grenier senyor de Sidó, morta el 1309), Rita d'Armènia (esposa de Miguel IX Paleòleg, fill de l'emperador Andrònic II Paleòleg) i Maria d'Armènia (esposa de Gui d'Ibelin).

Isabel va morir el 1252. El seu marit va restar al tron per dret uxori fins a la seva mort el 1270.

Precedit per: Lleó II

Regne de la Petita Armènia 1219-1252

Succeït per: Felip d'Antioquia per dret uxori (1224-1225) Hethum I per dret uxori (1226-1252) i el seu fill Lleó III d'Armènia Menor per dret successori (1252-1289)