Sidó
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Sidó (desambiguació)». |
Sidó (Sidon, Σιδών) fou una ciutat de Fenícia entre Tir (al sud) i Beirut (al nord). La Bíblia la descriu com la terra de Canaan; al segon mil·lenni era poblada per cananeus i era considerat l'establiment mes al nord dels cananeus (i Gaza el mes al sud). El seu nom segons Flavius Josefus i altres derivaria de Sidó, fill de Canaan (Gen. 10.15)
Sidó va estar governats per reis, que foren temporalment vassalls d'Egipte. Vers el segle X aC depenia de Tir però en alguns moments apareixen sobirans locals. Va passar a Pèrsia el 539 aC conservant els seus reis, un dels quals, Tabnit II es va revoltar el 358 aC però fou derrotat; el 332 aC es va sotmetre a Alexandre el Gran que va nomenar a Abdalonimus, el jardiner, com a rei de Tir i Sidó. Després d'Alexandre va obeir a Antígon i després fou disputada per selèucides i ptolemeus.
El 66 aC va quedar sota sobirania romana i va romandre en mans de romans i bizantins fins el 638 quant fou ocupada pels àrabs. Entre 1124 i 1244 va pertànyer al regne croat de Jerusalem i fou una senyoria, que després va dependre dels comtes de Trípoli fins el 1292 quan va passar al mamelucs d'Egipte.
Fou possessió otomana després del 1516. Els francesos van arribar al país el 1918 i va formar part del territori del Gran Líban que el 1943 va esdevenir república del Líban.
[edita] Reis
- Zimrida, segle XVIII aC
- Zimr-Hadda (Zimrida II), segle XIV aC
- Iab-nilu, segle XIV aC
- Ethbaal (Etzel-Baal) 940-908
- Zinrida III vers 840 aC
- Tubaal, vers 740 aC
- Luli (Elulaios de Tir 729-694 aC ?) vers 705 aC
- Abd Melkarth, segle VII aC
- Abdimilkutte (Abd Melkarth ?), segle VII aC (vers 685-677 aC)
- Eshmunazzar I
- Tabnit I, segle V aC
- Amastoreth (Anysus) vers 480 aC
- Eshmunazzar II
- Tetramnestus
- Ba'al Sillem II 407-374
- Bodastart I Strato 374-362
- Tabnit II (Tennes)362-358
- Rebel·lio i destrucció pels perses 358 aC; reconstruida vers 350 aC
- Bodastart II
- Yaton Melik
- Abdiashirta abans del 332 aC
- Abdalonim (de Sidó i Tir) 332- ?
- Philoclos vers 312-310
- República vers 112-68
- A Roma 68 aC i després Bizanci (ocupació persa del 612 al 628)
- Al Califat 638
- A Egipte 868
- Als seljúcides 1071
- Al Regne de Jerusalem 1124-1244
- Senyoria de Sagette
- Eustaqui I Grenier 1110-1124
- Eustaqui II 1124-1131
- Gerard 1131-1164
- Vacant (al rei de Jersusalem) 1164-1171
- Reinald Bofor 1171-1187
- A Egipte 1187
- Al Regne de Jerusalem 1229
- Balian I d'Ibelin, senyor de Sidó, Beirut i Nablus 1229-1247
- A Trípoli 1244-1247
- Julià 1247-1260
- Balian II 1260-1291
- Eustaqui III ? 1291-1292
- A Egipte 1292
- Als otomans 1516
- emirs del Líban a Trípoli 1660-1772
- governadors de Saida (Sidó) i Acre (Akko)
- Umar az-Zahir ibn Umar az-Zaydani 1772-1775
- Ahmad Pasha the Butcher 1775-1804
- Suleyman Pasha 1804–1809
- Ismail 1809–1820
- Abdullah Pasha 1820-1831
- A Egipte 1832-1840
- Mehmed Izzet Pasha 1840-1841
- Selim Pasha 1841
- Mustapha Pasha 1842
- Selim Pasha (segona vegada) 1842
- Umar Pasha (Mihaylo Lattas) 1842
- Asad Pasha 1843-1845
- Vechihi Pasha 1845–1846
- Kiamil Pasha 1846-1849
- Femiq Pasha 1849-1852
- Mehmed Pasha 1852–1853
- Femiq Pasha (segona vegada) 1853–1854
- Mahmud Pasha 1855-1856
- Femiq Pasha (tercera vegada) 1856-1857
- Kurshid Pasha 1857–1860
- Fuad Pasha 1860-1861
- Charles de Beaufort d'Hautpoul (ocupació francesa) 1860-1861
- Kaysarli Ahmad Pasha 1861–1863
- Mehmed Kabuli Pasha 1863-1864
- Mehmed Kurshid Pasha 1864– 1865
- al vilaiat de Beirut 1865
 |
Aquest article sobre Àsia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant-ne la qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
