Andrònic II Paleòleg
De Viquipèdia
Andrònic II Paleòleg (Andronicus II Paleologus, Ἀνδρονίκος Παλαιόλογος) (1260-1332) conegut també com Andrònic el Vell (o Andrònic II el Vell) fou emperador bizantí del 1282 al 1328.
Era el fill gran de l'emperador Miquel VIII Paleòleg que vers el 1275 el va associar a les feines de govern. El 1283 va succeir al seu pare.
L'emperador Miquel VIII havia autoritzat la unió de les esglésies llatina i grega en el II concili de Lió, però Andrònic s'hi va mostrar contrari, cosa que li va ocasionar finalment l'excomunicació per part del papa Climent V el 1307. En aquestos anys els bizantins van combatre contra els turcs i especialment contra Osman (el fundador de la dinastia otomana) que es va estendre per les possessions bizantines a l'Àsia Menor, i en aquestes circumstancies Andrònic va contractar a una companyia de mercenaris catalans, els almogàvers per lluitar contra els turcs; la direcció de la companyia la tenia Roger de Flor, fill d'un noble alemany de la cort de Frederic II de Sicília, que fou nomenat almirall de l'imperi i cèsar imperial. Els catalans van derrotar als turcs en nombrosos enfrontaments, però les tropes causaven moltes molèsties als grecs i Andrònic va ordenar l'assassinat de Roger quan era a Adrianòpolis. En revenja els catans es van revoltar i van devastar Tràcia i Macedònia, i finalment es van retirar cap al Peloponès on van establir el ducat d'Atenes.
Andrònic va associar al govern al seu fill Miquel el 1295 (Miquel IX Paleòleg). El príncep tenia dos fills, Andrònic i Manel Paleòleg, que, sense saber-ho, estimaven a la mateixa dona i per un desgraciat error Andrònic va matar a Manel. Miquel IX va morir de pena (1320) i l'emperador Andrònic II va mostrar signes de que volia desheretar al seu net. Andrònic, conegut per el Jove, es va revoltar. Tres guerres es van produir entre l'avi i el net entre 1321 i 1328 i finalment en aquest any Andrònic el Jove va obligar al seu avi a abdicar i es va proclamar emperador com Andrònic III Paleòleg.
L'emperador vell es va retirar al convent de Drama a Tessàlia on va viure com a monjo amb el nom d'Antoni fins a la seva mort el 1332. Fou enterrat a Constantinoble.
