Andrònic III Paleòleg

De Viquipèdia

Andrònic III Paleòleg (Andronicus III Paleologus, Ἀνδρονίκος Παλαιόλογος) (1296-1341) fou emperador bizantí del 1328 al 1341.

Andrònic II Paleòleg el Vell va associar al govern imperial al seu fill Miquel el 1295 (Miquel IX Paleòleg). El príncep tenia dos fills, Andrònic i Manel Paleòleg, que, sense saber-ho, estimaven a la mateixa dona i per un desgraciat error Andrònic va matar a Manel. Miquel IX va morir de pena (1320) i l'emperador Andrònic II va mostrar signes de que volia desheretar al seu net. Andrònic, conegut per el Jove, es va revoltar. Tres guerres es van produir entre l'avi i el net entre 1321 i 1328 i finalment en aquest any Andrònic el Jove va obligar al seu avi a abdicar i es va proclamar emperador com Andrònic III Paleòleg.

Ja emperador va tenir diverses guerres. Amb els turcs va patir una seriosa derrota a Filocrene contra el sultà Orkhan i el seu germà Ala al-Din, que amb el cos dels geníssers que havia organitzat assolava Tràcia fins al riu Hemos. També fou derrotat repetidament pels catalans a Grècia; amb els búlgars, els tàrtars de Kiptxak i els serbis va tenir més fortuna.

Es va casar dos vegades, la primera amb Agnes o Irene, filla d'Enric duc de Brunswick, i després que aquesta va morir amb Anna, comtessa de Savoia, amb la que va tenir dos fills, Joan i Manel.

Va morir el 1341 i el va succeir el seu fill Joan V Paleòleg inicialment sota regència de la seva mare Anna.