[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Frederic II de Sicília - Viquipèdia

Frederic II de Sicília

De Viquipèdia

Reis del Regne de Sicília
Casal de Barcelona
Pere el Gran
Jaume el Just
Frederic II
Pere II
Lluís de Sicília
Frederic el Senzill
Maria de Sicília
Martí el Jove
Martí l'Humà

Frederic II de Sicília, conegut també com a Frederic III d'Aragó o Frederic III de Trinàcria (Barcelona 1272 - Palerm 1337), rei de Sicília (1295-1337).

Taula de continguts

Orígens familiars

Frederic fou el tercer dels fills mascles de Pere el Gran, rei de la Corona d'Aragó i de Sicília, i Constança de Sicília, filla de Manfred. Volguè posar-se el títol de Frederic III per a donar continuïtat amb la dinastia suàvia dels Hohenstaufen, per descendència per part de sa mare. Modificà l'escut d'armes del Regne de Sicília, afegint-hi l'ensenya de la dinastia suàvia sobre les armes de la Corona d'Aragó.

Regència de Sicília

Pere el Gran morí a l'any 1285, deixant la Corona d'Aragó al seu fill gran Alfons el Franc, i deixà al seu germà Jaume com a regent del Regne de Sicília. Poc de temps després, Jaume el Just prenguè el tron de la Corona d'Aragó quan morí Alfons l'any 1291, i deixà al seu germà Frederic com a regent de Sicília.

Aleshores encara hi durava la guerra entre la Casa d'Anjou i la Casa de Barcelona per la possessió de Sicília i, malgrat que Jaume el Just hi guanyava en el conflicte, els problemes de la conquesta del Regne de Múrcia i la els atacs dels francs pel nord durant la fallida Croada contra Catalunya l'obligaren a iniciar unes negociacions de pau amb Carles II d'Anjou.

Ascens al tron de Sicília

Després de diverses interrupcions a causa de la mort de dos papes seguits, sota els auspicis del Papa Bonifaci VIII, Jaume el Just haguè d'assumir la Pau d'Anagni, un tracte sense gaire aventatges, mitjançant el qual, a canvi de posseir les illes de Sardenya i Còrsega, hauria de cedir Sicília a l'Església qui, al seu torn, donarien el seu control als d'Anjou en l'any 1295. Els sicilians rebutjaren tornar al control dels francesos, a qui havien desterrat de l'illa el 1282, durant les Vespres sicilianes, i l'11 de desembre del mateix any el Parlament sicilià, reunit al Castell d'Ursino de Catània proclamà Frederic III rei de Sicília.

El papa intentà, sense èxit, convéncer-los oferint-los privilegis i promeses, es mantinguè ferm en les seues pretensions, i fou coronat rei pels nobles a Palerm en 1296. Frederic II era una persona carismàtica per al seu poble, reformà l'administració i amplià les facultats del parlament sicilià, del qual formava part els barons, els prelats i els representants de cadascuna de les viles.

Conflicte amb els Anjou de Nàpols

El seu rebuig a les pretensions del Papa provocà una altra guerra, de manera que Frederic II desembarcà en Calàbria, des d'on posà en setge diferents viles, incità a la revolta en el Regne de Nàpols, negocià amb el Partit Gibelí de Toscana i Llombardia, i assessorà a la Casa de Colonna contra el Papa Bonifaci. Mentrestant, aquest envià Carles I de Valois per a envair Sicília, i Jaume el Just, que rebè diferents favors de la Santa Seu, fa casar la seua germana Violant d'Aragó amb Robert I de Nàpols, el tercer fill de Carles II d'Anjou.

Quan Frederic se n'asabentà d'aquest fet, envià un missatger a Catalunya amb la finalitat d'induir barons, cavallers i ciutats a fer desistir el seu rei, Jaume el Just, de l'atac. El missatger era l'encarregat de difondre l'únic poema que es coneix del rei:


I

Ges per guerra no.m chal aver consir
ne non es dreiz de meus amis mi plagna,
c'a mon secors vei mos parens venir,
e de m'onor chascus se forza e.s lagna
perche.l meu nom major cors pel mon aia;
e, se neguns par che de mi estraia,
no l'en blasmi, ch'eu men tal faitz apert
ch'onor e prez mos lignages non pert.

II
Pero.l reson dels catelans auzir
e d'Aragon puig far part Alamagna,
e so ch'enpres mon paire gent fenir.
Del regn'aver crei che per dreiz me tagna,
e se per so de mal faire m'asaia
ninguns parens, car li cresch'onor gaia,
ben porra far dampnag'a deschubert,
ch'en altre vol no dormi ni.m despert.

III
N'Ebble, vai dir a cui ch'ausir s'o plaia
che dels latins lor signoriu m'apaia,
per qu'eu aurai lor, e il me per sert;
mas mei parens mi van un poc cubert

 I

No em cal neguitejar per guerra
i no és just que dels meus amics em queixi,
perquè en mon socors veig venir els meus parents
i del meu honor cadascun d'ells s'esforça i es capfica
perquè el me nom més curs pel món tingui;
i si sembla que algú de mi se separa,
no el blasmo, perquè jo porto obertament aquest fet
per tal que honor i mèrit mon llinatge no perdi.

II
Però el ressò dels catalans puc fer sentir,
i també dels d'Aragó, més enllà d'Alemanya,
i allò que el meu pare emprengué acabar.
Crec que per dret em pertoca posseir el regne,
i per això, de fer-me mal intenta
algun parent, , perquè li augmenti l'honor joiós,
bé podrà danyar-me obertament,
perquè no tinc altre desig ni dormint ni despert.

III
Ebble, ves a dir a qui això sentir vulgui
que dels llatins llur senyoria em plau
que jo els tindré a ells, i ells a mi certament;
però els meus parents es comportem amb mi un poc d'amagat.

Malauradament per a Frederic, una part dels nobles aragonesos i sicilians donaren suport a Jaume el Just, i Joan de Pròcida i Roger de Llúria, els herois de les Vespres Sicilianes, anaren amb les tropes d'Anjou, i més tard venceren a la flota siciliana al Cap d'Orlando. Els fills de Carles, Robert i Felip, desembarcaren a Sicília, però foren derrotats per Frederic abans de poder capturar Catània. Així, Felip fou fet presoner el 1299, i diverses viles calabrianes foren capturades pels sicilians.

Treva amb els Anjou

La guerra continuà per dos anys més amb diversos èxits, fins que Carles I de Valois es veguè obligat a demanar la pau atés que el seu exèrcit es reduí considerablement per malalties i, en agost del 1302 se signà el Tractat de Caltabellota, pel qual Frederic fou reconegut com a Rei de Trinàcria (aleshores el nom de Sicília no s'utilitzava) de forma vitalícia, a canvi de casar-se amb Elionor d'Anjou, filla de Carles II d'Anjou, de retornar Sicília als de la Casa d'Anjou després de la seua mort (encara que no s'aplicaria), i de compensar d'alguna manera al seus fills. Bonifaci pressionà al rei Carles perquè trencara el tracat, però aquest últim necessitava molt aquest pacte i, finalment, en maig del 1303 el Papa ho ratificà, amb la condició que Frederic el pagara un tribut.

La pau de Caltabellota durà molt poc de temps, fins quen Frederic reivindicà el tron per al seu fill Pere a l'any 1313. Així, vingueren més anys de guerra en què Robert I de Nàpols intentà reprendre la possessió de l'illa en 1313 sense èxit, i en 1317 signaren una treva. En 1335 Frederic fou excomulgat pel Papa Joan XXII per haver pres possessions de la Santa Seu amb objectius militars de suport als Gibelins en l'atac contra Gènova, i emeté en 1321 una interdicció contra ell que durà fins 1335, que fou motiu de més guerres contra els Anjou. Finalment, quan es trià al Papa Benet XII en 1334, qui tenia relacions d'amistat amb Frederic II, aquiest li prometè el respecte de la Santa Seu a la Trinàcria.

Descendents

Del seu matrimoni amb Elionor d'Anjou, filla de Carles II de Nàpols i Maria d'Hongria. D'aquest matrimoni tingueren:

Va tenir molts fills il·legítims amb la seva amistansada Sibil·la Sormella, entre ells:

Mort

En 1337 Frederic II morí el 25 de juny en Paternò, prop de Catània i, malgrat el Tractat de Caltabellota, el seu fill Pere II de Sicília el succeí al tron de Trinàcria. El principal mèrit de Frederic II durant el seu el regnat, fou que la dinastia del Casal de Barcelona es considerara com a pròpia, i ajudà configurar als sicilians una identitat nacional pròpia com a poble unit.

La seua tomba es troba a la Catedral de Santa Àgata, a la ciutat siciliana de Catània, juntament amb tots els sobirans sicilians de la dinastia catalana fins Maria de Sicília.


Precedit per:
Jaume I		 Rei de Sicília
1296–1337		 Succeït per:
Pere II


Agraïments

La informació per fer aquest article s'ha extret de Els trobadors catalans amb la seua autorització.

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
 [{{localurl:Commons:{{{Commons}}}|uselang=ca}} Commons].
Commons
 [{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
Viccionari
 [[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
Viquidites
 [[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
Viquiespècies
 [{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|uselang=ca}} Viquiespècies].
Viquillibres
 [[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
Viquitexts
 Viquitexts.
Viquiversitat
 [[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].