Palerm

De Viquipèdia

Palerm (en sicilià Palermu; la forma oficial italiana és Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants). L'àrea metropolitana conté una població d'1.483.471 habitants.

Taula de continguts 1 Història 2 Monuments i llocs d'interès 3 Transports i comunicacions 4 Enllaços externs

[edita] Història

Ponormos (llatí Panormus) fou una de les principals ciutats de Sicília a la costa nord de l'illa, a una gran badia que es el modern golf de Palerm. Encara que el nom es grec no fou colònia grega sinó que fou d'origen fenici. Quant l'extensió del poder grec va forçar als fenicis a concentrar els seus esforços en poques ciutats, van conservar les de Panormos, Mòtia i Solos. La ciutat no es mai esmentada pels autors clàssics sota el seu nom fenici i cal pensar que Panormos era el nom que li donaven els grecs i no el seu nom original, que segons les monedes seria Machanath (equivalent a fortalesa).

No es coneix quan va passar de sobirania de la ciutat fenícia fundadora cap a la de Cartago, però probablement fou vers la meitat del segle VI aC quan les ciutats fenícies van passar a mans de Pèrsia. El nom Panormos apareix esmentat per primer cop el 480 aC quan hi va desembarcar Amilcar amb un poderós exercit cartaginès i la va convertir en quarter general, abans d'avançar cap a Himera. Amb el temps fou considerada la capital cartaginesa de Sicília.

Durant el setge de Mòtia el 397 aC fou una de les poques ciutats que va romandre lleial als cartaginesos. El 383 aC es esmentada una altra vegada com a principal quarter militar dels cartaginesos. Mai fou conquerida ni per Dionís el vell ni per Agàtocles.

El 276 aC Pirros, després de sotmetre tota l'illa dominada pels cartaginesos menys Lilibea i Panormos, va atacar aquesta darrera i la va conquerir però els cartaginesos la van reconquerir aviat i la posseïen al començament de la primera guerra púnica el 264 aC, quant una vegada mes fou la seva capital a l'illa i seu de la seva flota, però fou conquerida sense massa problema per els cònsols Atilius Calatinus i Cneus Cornelius Scipio el 254 aC. Des llavors fou una de les principals bases romanes. Sota les muralles de la ciutat Asdrúbal fou derrota per L. Caecilius Metellus el 250 aC en una de les principals batalles de la guerra; els romans van mantenir una prolongada lluita contra Asdrubal que s'havia apoderat d'un puig fortificat anomenat Ercta, a uns 3 km de la ciutat i s'hi va mantenir tres anys tot i els esforços romans per expulsar-lo.

Sota els romans Panormos va esdevenir ciutat lliure i immune. Això la va convertir en pròspera i populosa. Ciceró diu que era la principal ciutat de l'illa. Derrotat Sext Pompeu la ciutat, la qual li havia donat suport, va perdre la seva condició de lliure i va rebre una colònia romana (Colonia Augusta Panormitanorum) segon Dió Cassi l'any 20 aC; la condició de colònia està testimoniada també per Estrabó i per monedes, però Plini el Vell no ho assenyala a la seva llista de colònies romanes fundades per August a Sicília, i l'esmenta com a municipi ordinari. Sota Vespassià va rebre una nova colònia i un altre sota Adrià.

Va conservar la seva importància i prosperitat durant tot l'Imperi. Va caure en mans dels ostrogots com la resta de Sicília i fou recuperada per Belisari el 535 el qual la va conservar fins el 835 quan va caure en mans dels sarraïns que la van convertir en capital, i després fou la capital d'un dels emirats sicilians. El 1072 va passar als normands. V passar als Anjou i el 1282 als catalans.

Ha estat sempre un lloc de trànsit mercantil i comercial. Palerm ha conservat el testimoni de la cultura de tots els seus conqueridors: cartaginesos, romans, bizantins, àrabs, normands, catalanoaragonesos, espanyols o austríacs, que van anar deixant la seva petja en la ciutat.

[edita] Monuments i llocs d'interès

Conflueixen a Palerm diferents estils artístics: medieval, barroc, nord-africà, nord-europeu... A pesar de totes aquestes distintes influències, és una ciutat que ha conservat la seva pròpia identitat.

Hi ha nombrosos llocs d'interès turístic: les catacumbes dels Caputxins, amb mòmies conservades en diferent grau; la Catedral, d'estil àrab-normand; el Palau Reial, amb la Capella Palatina; els teatres Massimo, un dels més grans d'Europa, i Politeama; les esglésies San Giovanni degli Eremiti, San Giuseppe dei Teatini, Casa Professa, La Martorana i La Magione.

[edita] Transports i comunicacions

Palerm té un important port al golf homònim damunt la mar Tirrena, que el comunica, per exemple, amb Càller, Gènova, Tunis i Nàpols. Té l'aeroport internacional de Punta Raisi, el Falcone-Borsellino.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palerm

• Pàgina oficial de l'Ajuntament (en italià, anglès, francès i àrab)