C??ller
De Viquip??dia
|
|||
| Localitzaci?? | |||
  C??ller
Localitzaci?? de C??ller a It??lia
|
|||
 |
|||
| Estat ??? Regi?? ??? Prov??ncia |
 It??liaSardenya C??ller |
||
| Superf??cie | 85,45 km?? | ||
| Altitud | 6 m | ||
| Poblaci?? (2006) ??? Densitat |
159.312 hab. 1.864,39 hab/km?? |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Codi postal | 09100 |
||
| Codi ISTAT | 092009 |
||
| Web | |||
C??ller (en sard Casteddu, en itali?? Cagliari) ??s una ciutat de Sardenya, capital de la regi?? aut??noma de Sardenya i de la prov??ncia de C??ller. T?? uns 300.000 habitants.
Est?? situada a la desembocadura del riu Mannu. T?? una universitat, fundada el 1606 i restaurada el 1764, amb una biblioteca universit??ria del segle XIV (que conserva els llibres del bibli??fil Montserrat Rossell??). ??s seu arquebisbal amb una catedral g??tica restaurada al segle XVII. Conserva el mausoleu barroc del rei Mart?? el Jove mort a Sardenya el 1409. A la casa de la vila es conserva el Tr??ptic del Consellers, una taula de Pere Cavaro del segle XVI. Est?? documentada la presencia de l???impremta des del 1493, amb impremta fixa el 1566 dirigida per Nicolau Canyelles. S'hi van imprimir llibres en catal?? fins el 1850 ja que la llengua catalana hi fou oficial fins al segle XVII i era compresa i parlada per molta gent des el segle XIV fins al XVIII. L???escut de la ciutat fins el 1766 estava format per les barres catalanes. La moneda calleresa es va fabricar a la ciutat fins el 1821.
[edita] Hist??ria
Antigament es va dir Caralis i era la ciutat m??s gran de l???illa de Sard??nia, situada a la costa sud, al golf Sinus Caralitanus. Se la suposa fundada pels fenicis o cartaginesos vers el segle VII aC. No se l???esmenta durant la conquesta romana de l???illa (238 aC), per?? a la segona guerra p??nica fou quarter general del pretor T. Manlius, des d'on va portar les operacions contra els cartaginesos; tamb?? apareix com la principal base naval romana a l???illa i resid??ncia del pretor. Florus li d??na el t??tol de capital de Sard??nia i diu que fou ocupada i castigada per Graccus, per?? Livi diu que les ciutats de l???illa foren lleials a Roma i que la revolta nom??s va afectar a les tribus de les muntanyes.
A la guerra entre C??sar i Pompeu foren els primers a declarar-se per C??sar i les altres ciutats de l???illa la van seguir amb poques excepcions. C??sar s???hi va parar amb la seva flota al tornar de l'??frica. Uns anys despr??s l'illa va caure en mans de Menas, el lloctinent de Sext Pompeu, i Caralis fou l'??nica ciutat que se li va resistir, per?? fou ocupada despr??s d???un setge no massa llarg.
Durant tot l???imperi va continuar com a capital de l???illa. La ciutat mai va ser col??nia per?? els habitants van obtenir els drets de ciutadania.
A la meitat del segle V va caure en mans dels v??ndals com la resta de l???illa (455) i els bisbes africans que no acceptaven l???arrianisme s???hi van refugiar.
De l?????poca romana es conserven l'amfiteatre i un aq??educte a m??s d???altres restes menors. Tamb?? hi ha antigues cisternes i les runes d???un temple circular, i molts sepulcres que probablement van ser la necr??poli.
Va passar a domini bizant?? el 633. Amb l???hegemonia dels musulmans al Mediterrani es va constituir a Caralis un govern local nominalment dependent de Bizanci i de fet independent al front del qual trobem a Gialeto (687-722). Des del 720 al 880 la regi?? fou objecte dels repetits atacs sarra??ns. El govern aut??nom es va expandir cap al interior i amb les terres de part de l???illa va formar el jutjat de C??ller que va tenir la seva capital a S. Igia, prop dels pantans del mateix nom.
- Vegeu: Jutjat de C??ller
Donada Sardenya pel Papa a Catalunya-Arag?? el 1297, la penetraci?? a C??ller va comen??ar el 1323. El 1324 C??ller fou assetjada pels catalans i el castell ocupat el 1326 i es va introduir l???administraci?? catalana. El governador catal?? de C??ller era al mateix temps governador de tota l???illa fins que el 1354 es va repartir el comandament amb el de Logudor.
C??ller va patir 10 epid??mies entre 1348 i 1688 i un incendi que en destru?? un ter?? el 1388. La ciutat fou assetjada sense ??xit pels jutges d'Arborea el 1375, ja que la flota catalana va arribar a temps. El 1355 s???hi van celebrar les corts insulars, cosa que es va repetir el 1421 i 1481. Els jueus, establerts a C??ller el segle XIII, en foren expulsats el 1492. El port de C??ller fou la base per l???expedici?? a Tunis d'Alfons el Magn??nim (1435) i de Carles V (1535). Tamb?? el grup dels sards dirigits que van anar a la batalla de Lepant el 1571.
Al segle XVI es va disputar amb S??sser la primacia de l???illa. Fou residencia dels lloctinents a virreis catalans que havien substitu??t als antics governadors.
A la guerra de Successi?? C??ller fou partid??ria de Felip V, per?? la flota anglesa la va bombardejar i va passar al b??ndol austriacista. El 1713 l???illa fou entregada a l'Imperi Austr??ac pel tractat d'Utrecht. El cardenal Alberoni hi va dirigir una expedici?? que va assetjar i conquerir la ciutat el 1717, tot i la heroica defensa del coronel catal?? Jaume Carreres. Pel Tractat de Londres de 1718 l???illa fou transferida a Savoia que va agafar el nom de Regne de Sardenya el 1720. Els virreis savoians van residir a C??ller.
Un intent de desembarcament franc??s dirigit per l'almirall Truguet el 28 de febrer de 1793 (que va desembarcar a Quartu), fou rebutjat per les mil??cies locals dirigides pel comandant Girolamo Pitzolo, en una batalla a la plana de S. Bartolomeo. Els sards van demanar participaci?? al govern del regne per?? no es va concedir i va esclatar una revolta. Els piemontesos foren apressats el 7 de maig de 1794 i expulsats en un vaixell de l???illa. El govern de Tor?? va enviar un nou virrei, el marqu??s de Vivalda i finalment va accedir a nomenar a Girolamo Pitzolo, l???heroi de la revolta, com a governador general del rei. No li va durar la popularitat i fou mort en uns avalots populars
Quant el Piemont fou ocupat i el rei es va rendir el 8 de desembre de 1798, representants de l'estament de C??ller van oferir-li es trasllat de la cort savoiana a C??ller que es va efectuar el 3 de mar?? de 1799.
El 1800 el rei va tornar al continent i va deixar com a virrei a Carlo Felice i despr??s va abdicar. Els anys seg??ents la gana va fer estralls a la ciutat especialment el 1812. El 20 de maig de 1814 el rei de Savoia va poder retornar a Tor??.
El 1847 el consell general de C??ller va demanar al rei d???incloure als sards dins la uni?? italiana i tenir els mateixos drets que els italians. A conseq????ncia d???aquest moviments pol??tics que encara no van portar a la unitat italiana, es van abolir el virregnat i la secretaria d???estat i guerra. El 1860 els Savoia foren reis d'It??lia. Llavors es va obrir el debat sobre l???eliminaci?? de les muralles de les que nomes van restar les de Castello. La ciutat fou reestructurada sota la direcci?? del arquitecte Gaetano Cima.
L???alcalde Ottone Bacaredda, va fer importants obres p??bliques i va canviar la fesomia de la ciutat al final del segle XIX i les dues primeres d??cades del XX. Durant el per??ode feixista tamb?? va ser objecte d???una remodelaci?? important.
El 1943 va patir bombardejos aeris dels aliats per la seva posici?? de port i aeroport estrat??gic. El 1949 va esdevenir capital de la regi?? aut??noma de Sardenya.
