Alfons el Franc
De Viquip??dia
| Reis de la Corona d'Arag?? | ||
| Casal de Barcelona | ||
 |
||
| Alfons el Cast | ||
|---|---|---|
| Pere el Cat??lic | ||
| Jaume el Conqueridor | ||
| Pere el Gran | ||
| Alfons el Franc | ||
| Sense descend??ncia. | ||
| Jaume el Just | ||
| Alfons el Benigne | ||
| Pere el Cerimoni??s | ||
| Joan el Ca??ador | ||
| Mart?? l'Hum?? | ||
|
||
|
Alfons el Franc o el Liberal, I de Val??ncia, II a Catalunya i III d'Arag?? (Val??ncia 1265 - Barcelona 1291), comte de Barcelona, Rei d'Arag?? i de Val??ncia (1285-1291) i Rei de Mallorca (1286-1291).
Taula de continguts |
[edita] Antecedents familiars
Fou el primer fill de Pere el Gran i la seva muller Constan??a de Sic??lia.
A la mort del seu pare, el novembre de 1285, el succe?? al tron de la Corona d'Arag?? aix?? com en el dels comtats catalans. Alhora el seu germ?? segon, Jaume el Just va heretar el regne de Sic??lia.
[edita] Conquesta de les Illes Balears
Per enc??rrec del seu pare Confisc?? el regne de Mallorca a Jaume II de Mallorca, el seu oncle, perqu?? havia col??laborat amb la Croada contra la Corona d'Arag??, la invasi?? francesa de juny-octubre de 1285, atacant entre 1285 i 1286 les illes d'Eivissa i de Mallorca
Entre 1286 i 1287 conquer?? a m??s l'illa de Menorca al ra'??s Ab?????Umar. Els reietons de Menorca eren vassalls del casal catal?? des de temps de Jaume I el Conqueridor per?? aquest fou acusat d'aliar-se amb Tunis, i de retruc amb els angevins i francesos. L'illa de Menorca qued?? despoblada, i segons conta Ramon Muntaner en la seva cr??nica, fou repoblada de bona gent de catalans.
[edita] Pol??tica castellana
Alfons el Franc men?? una pol??tica anticastellana, derivada del progressiu decantament de San?? IV de Castella vers a possicions profranceses en la q??esti?? siciliana.
Aix?? doncs, Alfons es neg?? a cedir els infants de la Cerda al rei castell??, infants que s'havien refugiat en la cort catalana. Va participar a Jaca en la proclamaci?? d'Alfons de la Cerda com a rei de Castella el setembre de 1288, fet que desencaden?? una guerra fronterera entre els dos regnes a l'abril-juliol de 1289 i setembre de 1290 i febrer de 1291.
[edita] Pol??tica africana
Va continuar la mateixa pol??tica que el seu pare en les q??estions nord-africanes, establint punts d'enlla?? entre el continent afric?? i la pen??nsula. El 1286 va sotmetre a vassallatge el sult?? Tlemcen i intent??, el mateix amb el de Tunis, del qual reb?? poques concessions. Per acabar de sotmetre aquest sultans del magreb central va amena??ar-los amb una alian??a amb el sult?? del Marroc, que ambicionava aquestes terres.
[edita] Pol??tica externa
Va menar realitzar les expedicions navals de Roger de Ll??ria, Bernat de Sarri?? i Berenguer de Vilaregut.
Va rebre a Barcelona l'ambaixador del Papa, i dels reis de Fran??a, i d'Anglaterra, per intercedir a l'alliberarci?? de Carles II d'Anjou, Rei de N??pols, que el seu pare havia pres [1].
El febrer de 1291 sign?? la pau amb Fran??a i la Santa Seu, amb el tractat de Tarasc??, entre Valois i Fran??a d'un costat i Catalunya-Arag?? de l'altra, per la qual el casal de Valois renunciava als regnes catalans que li havia cedit el Papa i el rei Alfons es reconeixia feudatari del Papa i prometia anar a la Croada. Aix?? mateix Alfons havia de retirar l'ajuda al seu germ?? Jaume I de Sic??lia, anomenat El Just, amb la condici?? testament??ria de que el regne de Sic??lia havia de passar al seu altre germ?? Frederic d'Arag??.
[edita] Pol??tica interna
La seva ambici?? mediterr??nia comport?? un des??nim de l'aristocr??cia aragonesa, que se sent?? deixada de banda, i que arrib?? a veure q??estionar els seus privilegis davant una monarquia triomfant. Aix?? hi hagu?? diverses topades entre el rei i els arist??crates en diferents per??odes.
Les Corts de 1286, el juny a Saragossa i l'octubre a Osca van acabar en accions militars i repres??lies. Aix?? en les Corts de Monts?? de 1289 Alfons, amb el suport dels estaments catalans i valencians, va sortir amb una estructura de poder de la Corona d'Arag?? que permetia una monarquia enfortida, alhora que afeblia els poders nobiliaris.
[edita] N??pcies
Es cas?? el 15 d'agost de 1282 a Barcelona amb Elionor d'Anglaterra, filla del rei d'Anglaterra Eduard I i Elionor de Castella, a les preg??ries de la qual acced?? finalment, alliberant en Carles II d'Anjou.
Mor?? sense descend??ncia leg??tima el 18 de juny de 1291[2], i fou succe??t el mateix any pel seu germ?? Jaume II.
[edita] P??gines que s'hi relacionen
[edita] Refer??ncies
| Precedit per: Pere el Gran |
Rei d'Arag?? Comte de Barcelona Rei de Val??ncia 1285???1291 |
Succe??t per: Jaume el Just |
| Precedit per: Jaume II |
Rei de Mallorca 1286-1291 |
Succe??t per: Jaume el Just |
