Sanç IV de Castella
De Viquipèdia
Sanç IV de Castella el Brau ( ? 1258 - Toledo 1295 ), rei de Castella i de Lleó (1284-1295).
Taula de continguts |
[edita] Antecedents familiars
Fill segon del rei de Castella Alfons X el Savi i la seva segona muller, Violant d'Aragó, princesa d'Aragó i filla de Jaume I el Conqueridor.
[edita] Ascens al tron
El primogènit del rei Alfons X, Ferran de la Cerda, no va arribar a reinar ja que va morir el 1275, nou anys abans que el seu pare. El rei Alfons va deixar en el seu testament que el regne havia de passar al seu nét primogènit, Alfons de la Cerda i al mateix temps va deseheredar el seu segon fill, Sanç.
Sanç es va alçar contra el rei sense respectar la voluntat del seu pare i fou coronat rei el 1284 a Toledo. Fou reconegut pel poble i pels nobles, tot i que els Infants de la Cerda també van reunir un bon nombre de partidaris.
[edita] Lluites durant el seu regnat
Durant el seu regnat hi va haver lluites internes per aconseguir el poder. Així, l'infant Joan de Castella, germà del rei Alfons X el Sabi, es va unir al noble Lope Díaz III de Haro o Llop III, vuité senyor de Biscaia i es va rebel·lar contra Sanç IV, però fou fet presoner pel seu nebot mentre Llop III fou assassinat el 1288.
Les cròniques del moment expliquen que el rei Sanç va menar executar 4.000 seguidors dels infants de la Cerda a Badajoz, Talavera, Àvila i Toledo.
Vers el 1293 va perdonar el seu oncle Joan de Castella, que al poc temps es tornà a sublevar mitjantçant el conflicte de Tarifa (Cadis). Dom Joan va demanar ajuda al rei de Marroc i als benimerins, i van posar setge a la ciutat de Tarifa, que estava defensada per Guzmán el Bo, senyor de Lleó, sense èxit.
[edita] Relacions amb la Corona d'Aragó
Va trencar relacions amb el rei d'Aragó Alfons el Franc degut al seu suport a Alfons de la Cerda al tron castellà. Per aquest motiu Sanç IV ajudà als francesos contra el comte-rei català.
Amb l'ascens de Jaume el Just al tron de Catalunya-Aragó hi va haver un acostament entre els dos en la Concòrdia de Monteagudo, cosa que permeté un nou impuls a la Reconquesta.
[edita] Núpcies i descendents
Es va casar l'any 1281 a la catedral de Toledo amb Maria de Molina, filla d'Alfons de Molina i néta d'Alfons IX de Lleó. Van tenir set fills:
- la infanta Isabel de Castella (1283-1328), casada el 1291 amb Jaume II d'Aragó
- l'infant Ferran IV de Castella anomenat l'Emplaçat (1285-1312), rei de Castella i rei de Lleó
- l'infant Alfons de Castella (1286-1291)
- l'infant Enric de Castella (1288-1299)
- l'infant Pere de Castella (1290-1319), regent de Castella i senyor de Cameros
- l'infant Felip de Castella (1292-1327), regent de Castella i senyor de Cabrera i Ribera, casat amb la seva cosina Margarida de la Cerda, filla d'Alfons de la Cerda
- la infanta Beatriu de Castella (1293-1359), casada el 1309 amb Alfons IV de Portugal
Sanç IV va morir el 25 d'abril de 1295, deixant com hereu el seu fill Ferran, de nou anys.
| Precedit per: Alfons X |
Rei de Castella Rei de Lleó 1284–1295 |
Succeït per: Ferran IV |
