Alfons X el Savi

De Viquipèdia

Alfons X de Castella o Alfons X el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), rei de Castella i de Lleó (1252-1284).

Taula de continguts 1 Orígens familiars 2 Política cultural 3 Núpcies i descendents 4 Enllaços externs 4.1 Obres de l'escola d'Alfonso X en la xarxa

[edita] Orígens familiars

Fill de gran de Ferran III de Castella i de Beatriu de Suàbia, va heretar el regne de Castella a la mort del seu pare el 1252.

Va fracassar en la pugna per la corona del Sacre Imperi Romanogermànic a la qual va dedicar molt esforç i diners. Va prendre diverses places andaluses, Cadis entre elles, però va haver de renunciar a l'Algarve i a les seves aspiracions sobre Navarra. El 1260 conquesta i incendia Rabat.

Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels mudèjars el 1264 i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de 1249 amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don Ferran de la Cerda, va morir el 1275. El rei va tractar de defensar els drets successoris del seu nét, el primogènit de Ferran, però Sanç, fill segon del rei i germà de Ferran de la Cerda, va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de Sevilla on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes NO-DO, amb una madeixa entre les dues, que donen començament i fi a la frase No m'ha dejado ("No m'ha deixat") en al·lusió a lleialtat dels sevillans. A pesar d'haver decretat el des-heretament de Sanç el 8 de novembre de 1282, aquest es va fer finalment amb el tron a la mort del seu pare.

Durant el seu regnat va impulsar l'economia destacant entre altres mesures la institucionalització de la Mesta en 1273. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans (Múrcia), Baixa Andalusia) i la unificació legislativa amb el Fur Real i les Set Partides.

[edita] Política cultural

Va fomentar l'activitat cultural amb l'Escola de traductors de Toledo i va ser excel·lent poeta en gallec. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, destaquen El fuero real de Castilla, el Codigo de las siete partidas, les Tablas alfonsíes, la Crónica general e grand estoria, i les Cantigas de Santa María (en gallec), així com el Lapidario i els Llibres d'escacs, daus i taules.

Alfons X va realitzar també la primera reforma (normalització) ortogràfica del castellà, idioma que va adoptar com oficial del regne en detriment del llatí.

L'Escola de Traductors va aglutinar a un grup d'estudiosos cristians, jueus i musulmans que van desenvolupar una important labor científica al rescatar textos de l'antiguitat i abocar-los a les llengües occidentals, posant així els pilars del renaixement científic en l'Europa medieval.

[edita] Núpcies i descendents

Es casà en primeres núpcies, vers el 1240, amb Maria Guillén de Guzmán, matrimoni que posteriorment fou anul·lat, i amb qui tingué dos fills:

• la infanta Beatriu de Castella (1242-1303), casada el 1253 amb Alfons III de Portugal
• l'infant Martí Alfons de Castella, abat a Valladolid
• la infanta Urraca Alfons de Castella

El 26 de novembre de 1247 es concertà el seu casament amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, que es realitzà el 4 d'abril de 1248 a la catedral de Valladolid. D'aquesta unió tingueren:

• l'infant Ferran, mort molt jove i enterrant al monestir de Las Huelgas a Burgos.
• la infanta Berenguera de Castella (1253-1300), promesa a Lluís Capet, fill del rei de França Lluís IX, però no s'arribaren a casar per la mort prematura d'aquest el 1260. Fou enterrada al monestir de Las Huelgas.
• la infanta Beatriu de Castella (1254-1280), casada amb Guillem V de Montferrat.
• l'infant Ferran de la Cerda (1255-1275). Hereu al tron castellà. La seva mort prematura permeté que el seu germà Sanç es convertí en rei.
• la infanta Elionor de Castella (1257-1275)
• l'infant Sanç IV de Castella (1258-1295), rei de Castella i rei de Lleó
• la infanta Constança de Castella (1258-1280), abadesa de Las Huelgas.
• l'infant Pere de Castella (1260-1283), senyor de Ledesma
• l'infant Joan de Castella (1262-1319), senyor de València de Campos
• la infanta Isabel de Castella (v1272), morta molt jove
• la infanta Violant de Castella (1265-1296), casada amb Dídac López de Haro, senyor de Biscaia
• l'infant Jaume de Castella (1266-1284), senyor de Cameros

[edita] Enllaços externs

• Reproducció d'una inscripció amb les armes d'Alfons X a la Biblioteca Cervantes.

[edita] Obres de l'escola d'Alfonso X en la xarxa

• Lapidario a la Biblioteca Cervantes.

Precedit per: Ferran III

Rei de Castella Rei de Lleó 1252–1284

Succeït per: Sanç IV