Josep Alcoverro i Amorós

De Viquipèdia

Josep Alcoverro i Amorós (Tivenys (Baix Ebre), 1835 - Madrid, desembre de 1908) va ser un escultor català establert a Madrid, on va realitzar la major part de la seva obra.

Format a l'Escola Superior de Pintura i Escultura i al taller de l'escultor valencià Josep Piquer i Duart, a Madrid.

Va realitzar nombroses exposicions a Madrid, obtenint medalles a diverses exposicions Nacionals de Belles Arts. Va aconseguir la Segona Medalla a l'Exposició Universal de París (1889) i la Medalla Única a l'Exposició Universal de Chicago (1893).

És molt comú fixar com a data de defunció l'any 1910 (consta a moltes enciclopèdies espanyoles) sent el correcte l'any 1908, un any abans que Agustí Querol. A Tortosa la publicació quinzenal regionalista La Veu de la Comarca va publicar la noticia el 15 de desembre de 1908.

[edita] Obres

• 1867 Ismael desmaiat de set en el desert. Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos a València.
• 1871 Bust de Rossini.
• 1884 Jeremies.
• 1892 Per a la Biblioteca Nacional d'Espanya. Madrid
  • - Monument a Sant Isidor
  • - Monument a Alonso Berruguete
  • - Monument a Alfons X el Savi
• 1896 En la baralla . Museu de Belles Arts de Huelva
• 1902 Monument a Agustín Argüelles. Madrid
• 1904 L'Economia i El Càlcul per a la façana del Banco Central Hispano de Madrid
• 1907 L'Agricultura, en el Monument a Alfons XII situat al Parc del Retiro de Madrid

[edita] Bibliografia

• Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Alcoverro i Amorós

[edita] Enllaços externs

• Esculturaurbana és una pàgina web, dedicada a l'escultura espanyola i als seus escultors on es pot trobar un article sobre Josep Alcoverro (castellà)