Regne de Castella

De Viquip??dia

El Regne de Castella va sorgir amb entitat pol??tica aut??noma ea partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lle??. Aquesta terra era habitada majorit??riament per habitants d'origen c??ntabre i basc amb un dialecte roman?? propi, el castell?? i unes lleis diferenciades. El seu nom es va haver de la gran quantitat de castells que es trobaven en la zona.

Taula de continguts 1 Hist??ria 1.1 Comtat de Castella 1.2 Regne de Castella 2 S??mbols del Regne de Castella 3 Vegeu tamb??

[edita] Hist??ria

[edita] Comtat de Castella

L'any 929, el Comtat de Castella es va independitzar del Regne de Lle?? amb el comte Ferran Gonz??lez, que unific?? tots els territoris i feu els seus dominis un comtat hereditari a esquenes dels reis de Lle??.

[edita] Regne de Castella

L'any 1029 San?? III El Major de Navarra adquireix el Comtat de Castella a la seva esposa M??nia de Castella, germana de l'??ltim comte de Castella, Garcia II de Castella. Amb l'ascens de San?? III, el comtat de Castella esdev?? un regne gr??cies al seu t??tol de rei de Navarra. A la seva mort, ocorreguda l'any 1035, deixa un minvat Comtat de Castella al seu fill Ferran I.

Ferran I, casat al seu torn amb San??a de Lle??, germana de Beremund III, provoc?? una guerra en la qual mor?? el sobir?? lleon??s a la batalla de Tamar??n. Al morir sense descend??ncia directa, Ferran I esgrim?? els drets de la seva esposa San??a i ell mateix es feu amb el poder, sent nomenat rei de Lle?? el dia 22 de juny de 1038. Aquesta seria la primera uni?? dels regnes de Lle?? i Castella.

A la mort de Ferran I, ocorreguda el 1065, el seu testament segu?? la tradici?? navarresa de dividir els regnes entre els hereus:

• el primog??nit San?? reb?? el Regne de Castella.
• Alfons reb?? el Regne de Lle??.
• Garcia reb?? el Regne de Gal??cia

San?? II de Castella s'ali?? amb el seu germ?? Alfons VI de Lle?? i entre ambd??s conquistaren Gal??cia a mans del seu germ?? petit, Garcia I de Gal??cia. San?? II, no content amb Castella i la meitat del Regne de Gal??cia, atac?? al seu germ?? i ocupa Lle?? amb l'ajuda de El Cid. Gr??cies a la seva germana Urraca, a la ciutat de Zamora es refugi?? el gruix de l'ex??rcit lleon??s, al que San?? assetja per?? on el rei castell?? ??s assassinat el 1072 pel noble lleon??s Vellido Dolfos, retirant-se les tropes castellanes. D'aquesta manera Alfons VI de Lle?? recuper?? tot el territori, governant com a rei de Lle??, Castella i Gal??cia. Aquesta ??s la segona uni?? dels regnes de Lle?? i Castella, no obstant aix??, segueixen existint dos regnes diferenciats.

Amb Alfons VI es produeix un acostament a la resta de regnes europeus, especialment al Regne de Fran??a, casant a les seves filles Urraca i Teresa amb Ramon de Borgonya i Enric de Borgonya.

A la mort d'Alfons VI fou succe??t per la seva filla Urraca I de Castella. Aquesta es va casar, en segones n??pcies, amb Alfons I d'Arag??, per?? al no assolir la unificaci?? dels regnes i a causa de els grans enfrontaments de classes entre els dos regnes, Alfons I va repudiar Urraca el 1114, el que va aguditzar els enfrontaments entre els dos regnes. Si b?? el papa Pasqual II havia anul??lat el matrimoni anteriorment, ells seguiren junts fins a aquesta data. Urraca tamb?? va haver d'enfrontar-se al seu ??nic fill, Alfons, que fou inicialment nomenat Rei de Gal??cia, per a fer valer els seus drets sobre aquest regne.

A la mort d'Urraca l'any 1126 Alfons VII fou nomenat rei de Castella i Lle??, annexionant-se posteriorment terres dels regnes de Navarra i Arag??, a causa de la debilitat d'aquests regnes causada per la seva secessi?? a la mort d'Alfonso I d'Arag??. Al seu torn renunci?? el seu dret a la conquesta de la costa mediterr??nia a favor de la nova uni?? del Regne d'Arag?? amb el Comtat de Barcelona mitjan??ant el casament de Peronella d'Arag?? amb Ramon Berenguer IV.

A la mort d'Alfons VII el seus dominis foren dividits novament, sent San?? III de Castella nomenat rei el 1157. L'any 1230 novament aparegu?? la rivalitat entre els dos regnes al ser nomenat Ferran III de Castella hereu dels dos regnes novament gr??cies a l'her??ncia del seu pare, Alfons IX de Lle??, i la cessi?? del regne per part de la seva mare, Berenguera de Castella. Ferran III va aprofitar el declivi de l'imperi almohade per a conquerir la vall del riu Guadalquivir mentre que el seu fill Alfons prenia el Regne de M??rcia.

Les Corts de Lle?? i Castella es van fondre, moment el qual es considera que sorgeix la Corona de Castella, formada per distints regnes: Castella, Lle??, Gal??cia i Toledo, aix?? com regnes i senyories conquistats als ??rabs (C??rdova, M??rcia, Ja??n, Sevilla i Molina d'Arag??). Els regnes van conservar el seu dret i organitzaci?? social, fins al punt que a les persones del Regne de Castella que eren jutjades en el Regne de Toledo i en el de Lle?? se'ls aplicava el dret del de Castella.

[edita] S??mbols del Regne de Castella

Fou a partir del regnat d'Alfons VIII que es comen??aren a utilitzar l'escut i el pen??.

• Escut d' Alfons VIII
• Pen?? carmes??

[edita] Vegeu tamb??

• Llista de reis de Castella
• Regne de Lle??
• Llista de reis de Lle??
• Corona de Castella