Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Comtat - Viquip??dia

Comtat

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre la comarca valenciana. Per a altres significats, vegeu ??comte??.
el Comtat
Localitzaci??

Localitzaci?? del Comtat respecte del Pa??s Valenci?? Mapa del Comtat


Comarca del Pa??s Valenci??
el Montcabrer
el Montcabrer
Estat
??? Autonomia
??? Prov??ncia
Espanya
Comunitat Valenciana
Prov??ncia d'Alacant
Capital Cocentaina
Llengua pr??pia Valenci??
Superf??cie 376,40 km??
Altitud n/d
Poblaci?? 
  ??? Densitat
27.157 hab.
72,15 hab/km??
Coordenades 38?? 46??? 2.69??? N 0?? 22??? 31.30??? OCoordenades: 38?? 46??? 2.69??? N 0?? 22??? 31.30??? O
Sistema pol??tic
Municipis

24
Municipi m??s popul??s Cocentaina (10.992 hab.)
Municipi m??s dens l'Alqueria d'Asnar (641,43 hab./km??)
Municipi m??s extens Cocentaina (52,80 km??)

El Comtat ??s una comarca del sud del Pa??s Valenci??, amb capital a Cocentaina.

[edita] Geografia i economia

El Comtat limita al nord i oest amb la Vall d'Albaida i la Safor, a l'est amb la Marina Alta i la Marina Baixa i al sud amb l'Alcoi??.

El Comtat est?? ubicat al nord de la prov??ncia d'Alacant, i el seu accident geogr??fic m??s important ??s la gran depresi?? de la foia de Cocentaina, prolongada en la vall de Perputxent. Aquesta depressi??, vertebrada pel riu Serpis, es troba envoltada d'un conjunt de serres que sobre passen els mil metres d'altitud: serra de Mariola, serra d'Aitana, serra del Benicadell, Serreta, Serrella, serra d'Alfaro, etc.

El Comtat est?? dividit en 6 sub-comarques hist??riques i geogr??fiques:

Actualment, 11 poblacions del Comtat estan organitzades formant la mancomunitat de Mariola, sota la presid??ncia de Rafael Climent, alcalde de Muro.

L'economia de gran part de la comarca est?? basada en l'agricultura de sec??. Encara que, la Foia de Cocentaina est?? fortament industrialitzada, sobretot en ind??stria t??xtils, i antigament tamb?? en calcer i industria paperera.

Comtat (2005)
Municipi     Poblaci??     Extensi??     Densitat
Agres 653 25,80 25,31
Alcoletja 228 14,60 15,62
Alcosser de Planes 179 4,70 38,09
Alfafara 430 19,80 21,72
Almudaina 116 8,80 13,18
L'Alqueria d'Asnar 449 0,70 641,43
Balones 169 11,20 15,09
Benasau 222 9,00 24,67
Beniarr??s 1.380 20,20 68,32
Benilloba 874 9,50 92,00
Benillup 102 3,40 30,00
Benimarfull 441 5,60 78,75
Benimassot 140 9,50 14,74
Cocentaina 10.992 52,80 208,18
Fageca 98 10,20 9,61
Famorca 63 9,60 6,56
Gaianes 340 9,60 35,42
Gorga 256 9,10 28,13
Millena 178 9,80 18,16
Muro 8.148 30,50 267,15
L'Orxa 721 31,80 22,67
Planes 793 38,90 20,39
Quatretondeta 150 16,70 8,98
Tollos 35 14,60 2,40
{{{NomMunicipi-25}}} {{{NombrePoblacio-25}}} {{{Extensio-25}}} {{{Densitat-25}}}
{{{NomMunicipi-26}}} {{{NombrePoblacio-26}}} {{{Extensio-26}}} {{{Densitat-26}}}
{{{NomMunicipi-27}}} {{{NombrePoblacio-27}}} {{{Extensio-27}}} {{{Densitat-27}}}
{{{NomMunicipi-28}}} {{{NombrePoblacio-28}}} {{{Extensio-28}}} {{{Densitat-28}}}
{{{NomMunicipi-29}}} {{{NombrePoblacio-29}}} {{{Extensio-29}}} {{{Densitat-29}}}
{{{NomMunicipi-30}}} {{{NombrePoblacio-30}}} {{{Extensio-30}}} {{{Densitat-30}}}
{{{NomMunicipi-31}}} {{{NombrePoblacio-31}}} {{{Extensio-31}}} {{{Densitat-31}}}
{{{NomMunicipi-32}}} {{{NombrePoblacio-32}}} {{{Extensio-32}}} {{{Densitat-32}}}
{{{NomMunicipi-33}}} {{{NombrePoblacio-33}}} {{{Extensio-33}}} {{{Densitat-33}}}
{{{NomMunicipi-34}}} {{{NombrePoblacio-34}}} {{{Extensio-34}}} {{{Densitat-34}}}
{{{NomMunicipi-35}}} {{{NombrePoblacio-35}}} {{{Extensio-35}}} {{{Densitat-35}}}
{{{NomMunicipi-36}}} {{{NombrePoblacio-36}}} {{{Extensio-36}}} {{{Densitat-36}}}
{{{NomMunicipi-37}}} {{{NombrePoblacio-37}}} {{{Extensio-37}}} {{{Densitat-37}}}
{{{NomMunicipi-38}}} {{{NombrePoblacio-38}}} {{{Extensio-38}}} {{{Densitat-38}}}
{{{NomMunicipi-39}}} {{{NombrePoblacio-39}}} {{{Extensio-39}}} {{{Densitat-39}}}
{{{NomMunicipi-40}}} {{{NombrePoblacio-40}}} {{{Extensio-40}}} {{{Densitat-40}}}
{{{NomMunicipi-41}}} {{{NombrePoblacio-41}}} {{{Extensio-41}}} {{{Densitat-41}}}
{{{NomMunicipi-42}}} {{{NombrePoblacio-42}}} {{{Extensio-42}}} {{{Densitat-42}}}
{{{NomMunicipi-43}}} {{{NombrePoblacio-43}}} {{{Extensio-43}}} {{{Densitat-43}}}
{{{NomMunicipi-44}}} {{{NombrePoblacio-44}}} {{{Extensio-44}}} {{{Densitat-44}}}
{{{NomMunicipi-45}}} {{{NombrePoblacio-45}}} {{{Extensio-45}}} {{{Densitat-45}}}
{{{NomMunicipi-46}}} {{{NombrePoblacio-46}}} {{{Extensio-46}}} {{{Densitat-46}}}
{{{NomMunicipi-47}}} {{{NombrePoblacio-47}}} {{{Extensio-47}}} {{{Densitat-47}}}
{{{NomMunicipi-48}}} {{{NombrePoblacio-48}}} {{{Extensio-48}}} {{{Densitat-48}}}
{{{NomMunicipi-49}}} {{{NombrePoblacio-49}}} {{{Extensio-49}}} {{{Densitat-49}}}
{{{NomMunicipi-50}}} {{{NombrePoblacio-50}}} {{{Extensio-50}}} {{{Densitat-50}}}
Total 27.157 376,40 72,15

[edita] Hist??ria

Al Comtat s'han descobert una gran quantitat d'assentaments prehist??rics, tant del Paleol??tic, del Neol??tic, com de l'Edat del bronze. De fet, a Beniarr??s, es troba la cova de l'Or que ha estat catalogada com el jaciment neol??tic m??s important del Pa??s Valenci??. Tamb??, el Comtat ??s una de les zones on m??s acumulaci?? hi ha de jaciments de pintures rupestres incloses en el Patrimoni de la Humanitat de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Pen??nsula Ib??rica.

A l'??poca ib??rica el Comtat torna a ser una important regi??. De fet una de les grans regions iberes del sud-est peninsular s'anomena Contestania. Al comtat, sobretot a la foia de Cocentaina, abunden els jaciments arqueol??gics: l'Alberri, la Serrella, les Jovades, la Covalta, el Cabe??o de Mariola, etc.

Malgrat aix??, es podria dir que una part molt important de la hist??ria del Comtat es desenvolupa a l'Edat Mitjana, al voltant de l'estrat??gic castell de Cocentaina i el comtat que all?? es va crear, donant aix?? el nom a la comarca. El primer comte de Cocentaina fou l'almog??ver Roger de Ll??ria. Des d'aleshores, les poblacions cristianes i musulmanes convisqueren en aquestes terres durant un llarg periode. Aix?? va provocar nombroses revoltes i situacions conflictives, com per exemple les tres revoltes morisques d'Al-Azraq, al segle XIII.

Al 1609, l'expulsi?? dels moriscos fou especialment dram??tica per la comarca, no sols per les revoltes que es van originar, sin?? tamb?? per que, finalment, moltes poblacions quedaren despoblades i la gran majoria de terres foren abandonades.

Probablement, per la influ??ncia del ve?? poble d'Alcoi, la foia de Cocentaina es benefici?? d'una creixent industrialitzaci?? que hui en dia encara ??s la base econ??mica de la comarca.

[edita] Delimitacions hist??riques

La comarca del Comtat ??s de creaci?? moderna, a l'any 1989, i hist??ricament i ??ntegrament formava part de l'antiga comarca dels Valls d'Alcoi. Aquesta comarca apareix al mapa de comarques d'Emili Be??t "Comarques naturals del Regne de Val??ncia" publicat a l'any 1934.


 
Comarques del Pa??s Valenci??
Bandera de la Ciutat de Val??ncia
Alacant?? ?? Alcoi?? ?? Alcalat??n ?? Alt Maestrat ?? Alt Millars ?? Alt Pal??ncia ?? Alt Vinalop?? ?? Baix Maestrat ?? Baix Segura ?? Baix Vinalop?? ?? Camp de Morvedre ?? Camp de T??ria ?? Canal de Navarr??s ?? Comtat ?? Costera ?? Foia de Bunyol ?? Horta Nord ?? Horta Oest ?? Horta Sud ?? Marina Alta ?? Marina Baixa ?? Ports ?? Plana Alta ?? Plana Baixa ?? Plana d'Utiel ?? Rac?? d'Adem??s ?? Ribera Alta ?? Ribera Baixa ?? Safor ?? Serrans ?? Val??ncia ?? Vall d'Albaida ?? Vall de Cofrents ?? Vinalop?? Mitj??
A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Comtat