Comtat
De Viquip??dia
Aquest article tracta sobre la comarca valenciana. Per a altres significats, vegeu ??comte??. |
Localitzaci?? | |||
|
|||
Comarca del Pa??s Valenci?? | |||
el Montcabrer | |||
Estat ??? Autonomia ??? Prov??ncia |
Espanya Comunitat Valenciana Prov??ncia d'Alacant |
||
Capital | Cocentaina | ||
Llengua pr??pia | Valenci?? | ||
Superf??cie | 376,40 km?? | ||
Altitud | n/d | ||
Poblaci?? ??? Densitat |
27.157 hab. 72,15 hab/km?? |
||
Coordenades | 38?? 46??? 2.69??? N 0?? 22??? 31.30??? O | ||
Sistema pol??tic Municipis |
24 |
||
Municipi m??s popul??s | Cocentaina (10.992 hab.) | ||
Municipi m??s dens | l'Alqueria d'Asnar (641,43 hab./km??) | ||
Municipi m??s extens | Cocentaina (52,80 km??) |
El Comtat ??s una comarca del sud del Pa??s Valenci??, amb capital a Cocentaina.
[edita] Geografia i economia
El Comtat limita al nord i oest amb la Vall d'Albaida i la Safor, a l'est amb la Marina Alta i la Marina Baixa i al sud amb l'Alcoi??.
El Comtat est?? ubicat al nord de la prov??ncia d'Alacant, i el seu accident geogr??fic m??s important ??s la gran depresi?? de la foia de Cocentaina, prolongada en la vall de Perputxent. Aquesta depressi??, vertebrada pel riu Serpis, es troba envoltada d'un conjunt de serres que sobre passen els mil metres d'altitud: serra de Mariola, serra d'Aitana, serra del Benicadell, Serreta, Serrella, serra d'Alfaro, etc.
El Comtat est?? dividit en 6 sub-comarques hist??riques i geogr??fiques:
- Foia de Cocentaina
- Vall de Seta
- Vall de Travadell
- Valleta d'Agres
- Vall de Perputxent
- Baronia de Planes
Actualment, 11 poblacions del Comtat estan organitzades formant la mancomunitat de Mariola, sota la presid??ncia de Rafael Climent, alcalde de Muro.
L'economia de gran part de la comarca est?? basada en l'agricultura de sec??. Encara que, la Foia de Cocentaina est?? fortament industrialitzada, sobretot en ind??stria t??xtils, i antigament tamb?? en calcer i industria paperera.
Comtat (2005) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
[edita] Hist??ria
Al Comtat s'han descobert una gran quantitat d'assentaments prehist??rics, tant del Paleol??tic, del Neol??tic, com de l'Edat del bronze. De fet, a Beniarr??s, es troba la cova de l'Or que ha estat catalogada com el jaciment neol??tic m??s important del Pa??s Valenci??. Tamb??, el Comtat ??s una de les zones on m??s acumulaci?? hi ha de jaciments de pintures rupestres incloses en el Patrimoni de la Humanitat de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Pen??nsula Ib??rica.
A l'??poca ib??rica el Comtat torna a ser una important regi??. De fet una de les grans regions iberes del sud-est peninsular s'anomena Contestania. Al comtat, sobretot a la foia de Cocentaina, abunden els jaciments arqueol??gics: l'Alberri, la Serrella, les Jovades, la Covalta, el Cabe??o de Mariola, etc.
Malgrat aix??, es podria dir que una part molt important de la hist??ria del Comtat es desenvolupa a l'Edat Mitjana, al voltant de l'estrat??gic castell de Cocentaina i el comtat que all?? es va crear, donant aix?? el nom a la comarca. El primer comte de Cocentaina fou l'almog??ver Roger de Ll??ria. Des d'aleshores, les poblacions cristianes i musulmanes convisqueren en aquestes terres durant un llarg periode. Aix?? va provocar nombroses revoltes i situacions conflictives, com per exemple les tres revoltes morisques d'Al-Azraq, al segle XIII.
Al 1609, l'expulsi?? dels moriscos fou especialment dram??tica per la comarca, no sols per les revoltes que es van originar, sin?? tamb?? per que, finalment, moltes poblacions quedaren despoblades i la gran majoria de terres foren abandonades.
Probablement, per la influ??ncia del ve?? poble d'Alcoi, la foia de Cocentaina es benefici?? d'una creixent industrialitzaci?? que hui en dia encara ??s la base econ??mica de la comarca.
[edita] Delimitacions hist??riques
La comarca del Comtat ??s de creaci?? moderna, a l'any 1989, i hist??ricament i ??ntegrament formava part de l'antiga comarca dels Valls d'Alcoi. Aquesta comarca apareix al mapa de comarques d'Emili Be??t "Comarques naturals del Regne de Val??ncia" publicat a l'any 1934.
|
|
---|---|
Alacant?? ?? Alcoi?? ?? Alcalat??n ?? Alt Maestrat ?? Alt Millars ?? Alt Pal??ncia ?? Alt Vinalop?? ?? Baix Maestrat ?? Baix Segura ?? Baix Vinalop?? ?? Camp de Morvedre ?? Camp de T??ria ?? Canal de Navarr??s ?? Comtat ?? Costera ?? Foia de Bunyol ?? Horta Nord ?? Horta Oest ?? Horta Sud ?? Marina Alta ?? Marina Baixa ?? Ports ?? Plana Alta ?? Plana Baixa ?? Plana d'Utiel ?? Rac?? d'Adem??s ?? Ribera Alta ?? Ribera Baixa ?? Safor ?? Serrans ?? Val??ncia ?? Vall d'Albaida ?? Vall de Cofrents ?? Vinalop?? Mitj?? |