Planes
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Comtat | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Comtat Manc. El Xarpolar Alcoi |
||
| Gentilici | Planer, planera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 38,90 km² | ||
| Altitud | 472 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
803 hab. 20,64 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 47′ 07″ N 0° 20′ 42″ O | ||
| Distàncies | 118 km de València 15 km de Cocentaina 75 km de Alacant |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
4 (Planes, Benialfaqui, Catamarruch i Margalida) 5 PP i 2 PSPV Francisco Javier Sendra Mengual (PP) |
||
| Codi postal | 03828 |
||
| Festes majors | Santíssim Crist de Planes Primer cap de setmana d'octubre |
||
.jpg/180px-Planes_(comtat).jpg)
Planes és una població de la comarca del Comtat. També conegut com Planes de la Baronia.
Taula de continguts |
[edita] Història
El topònim fa referència a “lloc pla”. Castell d'origen musulmà, aixecat sobre un poblat del Edat de Bronze. Passà a poder de Jaume I en l'any 1245 i fou integrat en el comtat de Cocentaina mitjançant el pacte de vassallatge efectuat amb el cabdill musulmà Al-Azraq.
El 1276 passa a ser propietat de Teresa Gil de Vidaure i a son fill Jaume, senyor de Xèrica, qui, dos anys després, atorga la carta pobla. Fins l'any 1245 pertanyerà al senyoriu de Cocentaina després del matrimoni del segon Jaume de Xèrica amb Beatriu de Lauria i Lanza. La baronia de Planes incloïa les alqueries d'Almudaina, Benialfaqui, Catamarruc i Margarida. Des de 1594 pertanyé als ducs de Maqueda, els quals, el 1611, establiren una carta de poblament amb condicions lleonines. El 1796 els ducs d'Arcos van vendre-se-les al marques de Cruïlles.
[edita] Demografia i economia
La població ha disminuït des de l'inici del segle XX, en què comptava amb 1.654 habitants, fins arribar a 2004 a 794 planers, coneguts amb el gentilici de planers. És un poble agrícola amb una notable especialització en el cultiu de la cirera malgrat que també es dóna el cultiu dels típics productes del secà mediterrani: l'olivera i l'ametlla.
[edita] Geografia
Assentats en la vall que formen les serres l'Almudaina, Xarpolar, Cantacuc i l'Albureca, els seus 38,5 km² de superfície són regats pel barrancs del Sofre i de l'Encantà, tributaris del Serpis, els quals deparen els paratges més interessants del terme.
[edita] Edificis d'interès
La flaire àrab es conserva tant al casc urbà com a les restes d'un dels pantans més antics d'Europa o a l'aqüeducte i la resta de construccions necessàries per a l'explotació agrícola, com ara el molí de l'Encantà. De la resta del patrimoni, citem:
- Castell de Planes: Amb vestigis del segle XII.
- Castell de Margarida: Un dels més inaccessibles del País. Es troba en estat de ruïna.
- Església de l'Assumpció: Construïda sobre la mesquita en el segle XVIII.
- Sant Joan Baptiste, de Benialfaqui.
- Sant Francesc, de Margalida.
- Sant Josep, de Catamarruc.
[edita] Gastronomia
En l'apartat gastronòmic destaquen l'olleta i els embotits.
[edita] Política
En les eleccions del 2003 el PP obtingué 3 regidors, els mateix nombre que el PSPV; UC-CDS en tragué 1, que li donà l'alcaldia als populars.
En les eleccions del 2007 el PP aconseguí 5 regidors, i el PSPV 2.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| editar | Municipis del Comtat | |
|---|---|---|
|
Agres | Alcoletja | Alcosser de Planes | Alfafara | Almudaina | l'Alqueria d'Asnar | Balones | Benasau | Beniarrés | Benilloba | Benillup | Benimarfull | Benimassot | Cocentaina | Fageca | Famorca | Gaianes | Gorga | Millena | Muro | l'Orxa | Planes | Quatretondeta | Tollos |
||
