Alfafara

De Viquipèdia

Per a la varietat d'olivera visiteu Alfafara (olivera)

Alfafara és una població de la comarca del Comtat.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Monuments i llocs d'interès 4 Demografia i economia 5 Festes locals 6 Gastronomia 7 Política 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

El municipi està situat a la valleta d'Agres, en plena serra de Mariola i viu fonamentalment de l'agricultura: cereals, llegums, vinya i, principalment, olivera. La seua ubicació fa que el terreny estiga poblat de pins, bosc mediterrani i les famoses herbes aromàtiques de la Mariola. Alfafara, a l'igual que la resta de la comarca és un paradís per als senderistes, ple de llocs pintorescs la relació dels quals es fa inesgotable, coves, antigues neveres, especial menció la Cava de Don Miquel, fonts, i sempre a la vista l'enorme quantitat de flors diverses que fan de la caminada un plaer amb el seu colorit i la seua flaire. El seu terme té 19,8 km².

[edita] Història

Hi ha constància que els primers pobladors eren ibers per les deixalles trobades a Cabec de Mariola o de la Cova, Cabec de Serrelles, Cabec de les Monserraes, Lloma de Carbonell i la Cova Bolumini. Fou un lloc musulmà com ho demostra el seu nom àrab “alfawara” que significa font o brollador i que, probablement fa referència a la Penya del Xorro, salt d'aigua que cau amb força en èpoques de pluja. Rere la conquesta de Biar, el lloc se li concedeix en senyoriu a Ximén Pérez d'Oriz, en 1250, i posteriorment, en 1292, és venut a Pere d'Artes. L’any 1370, Pere IV el Cerimoniós, la incorpora, mitjançant venda, a la Universitat de Bocairent de la qual es va separar el 1632 amb la concessió, per part de Felip IV del títol d'Universitat d'Alfafara. Fins el 1707 pertanyia a la Governació de Xàtiva i fins 1833 a la de Montesa.

[edita] Monuments i llocs d'interès

• Església parroquial de la Transfiguració del Senyor, romànica.
• Restes arqueològiques. Es coneixen restes dels primers temps de l'Edat dels metalls en la Cova el Bolumini, on va haver-hi un soterrament col·lectiu; de plena edat de bronze són les restes d'un xicotet poblat siti en Monserraes. De la cultura ibèrica són les restes del Cabec de la Cova i de l'important poblat del Cabec de Merita. Dels temps de la romanització són les ceràmiques que es troben en Els Recorrals, i d'època lent-romana, les sepultures excavades en la roca del Més del Pou. Especial menció ha de fer-se dels Coves dels Finestres, Coves artificials obertes en les roques verticals.

[edita] Demografia i economia

Malgrat la recent modernització de la seua indústria tèxtil, d'un marcat tarannà artesanal, motivada per la proximitat de Bocairent i Banyeres de Mariola, la població ha decreixcut constantment durant aquest darrer segle, degut a l'emigració dels seus veïns cap als anteriorment nomenats centres industrials, a més d'altres un poc més allunyats com ara Alcoi i Ontinyent.

[edita] Festes locals

• Festes Patronals. Se celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'agost, en honor als Santos patrons el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc.

[edita] Gastronomia

La gastronomia també mereix el seu apartat. Plats contundents en què s’utilitza la principal producció, l'oli, i que es coneixen com a “mulladors”. La Pericana, l'espencat, la borreta, , la sang amb ceba, el putxero de pilotes o fasedures, l'arròs en diverses varietats. També bons dolços a base de farina i ametla. I, sobre tot, l'herbero, licor que es fa en tota la comarca a partir de les nombroses varietats de plantes medicinals i aromàtiques i que cadascú barreja al seu gust.

D'entre els arrossos, arròs al forn, calder, arròs de dejuni, arròs amb penques i fesols i naps.

Quantes a les postres destaquen la carabassa al forn, els pastissos de moniato, el codonyat, els bunyols, els cocs cristets, la tortà, la fabiola, els casquinyols, els sospirs.

[edita] Política

En les eleccions de 2003 el PSPV obtingué 4 regidors per 3 del PP.

En les eleccions del 2007 els resultats foren de 5 a 2 per als socialistes.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Comtat
Agres | Alcoletja | Alcosser de Planes | Alfafara | Almudaina | l'Alqueria d'Asnar | Balones | Benasau | Beniarrés | Benilloba | Benillup | Benimarfull | Benimassot | Cocentaina | Fageca | Famorca | Gaianes | Gorga | Millena | Muro | l'Orxa | Planes | Quatretondeta | Tollos