Alfafara
De Viquip??dia
- Per a la varietat d'olivera visiteu Alfafara (olivera)
|
|||
Localitzaci?? | |||
|
|||
Municipi del Comtat | |||
Estat ??? CCAA ??? Prov??ncia ??? Comarca ??? Mancomunitat ??? Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Prov??ncia d'Alacant Comtat Manc. El Xarpolar i Manc. de Mariola Alcoi |
||
Gentilici | Alfafarenc, alfafarenca | ||
Predom. ling. | Valenci?? | ||
Superf??cie | 19,80 km?? | ||
Altitud | 582 m | ||
Poblaci?? (2007) ??? Densitat |
430 hab. 21,72 hab/km?? |
||
Coordenades | 38?? 46??? 21??? N 0?? 33??? 22??? O | ||
Dist??ncies | 80 km de Alacant | ||
Sistema pol??tic Nuclis Ajuntament ??? Alcalde: |
1 5 PSPV, 2 PP Jos?? Sanz Pascual (PSPV) |
||
Codi postal | 03838 |
||
Festes majors | El Salvador, Divina Aurora i Sant Roc Del 5 al 8 d'agost |
Alfafara ??s una poblaci?? de la comarca del Comtat.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
El municipi est?? situat a la valleta d'Agres, en plena serra de Mariola i viu fonamentalment de l'agricultura: cereals, llegums, vinya i, principalment, olivera. La seua ubicaci?? fa que el terreny estiga poblat de pins, bosc mediterrani i les famoses herbes arom??tiques de la Mariola. Alfafara, a l'igual que la resta de la comarca ??s un parad??s per als senderistes, ple de llocs pintorescs la relaci?? dels quals es fa inesgotable, coves, antigues neveres, especial menci?? la Cava de Don Miquel, fonts, i sempre a la vista l'enorme quantitat de flors diverses que fan de la caminada un plaer amb el seu colorit i la seua flaire. El seu terme t?? 19,8 km2.
[edita] Hist??ria
Hi ha const??ncia que els primers pobladors eren ibers per les deixalles trobades a Cabec de Mariola o de la Cova, Cabec de Serrelles, Cabec de les Monserraes, Lloma de Carbonell i la Cova Bolumini. Fou un lloc musulm?? com ho demostra el seu nom ??rab ???alfawara??? que significa font o brollador i que, probablement fa refer??ncia a la Penya del Xorro, salt d'aigua que cau amb for??a en ??poques de pluja. Rere la conquesta de Biar, el lloc se li concedeix en senyoriu a Xim??n P??rez d'Oriz, en 1250, i posteriorment, en 1292, ??s venut a Pere d'Artes. L???any 1370, Pere IV el Cerimoni??s, la incorpora, mitjan??ant venda, a la Universitat de Bocairent de la qual es va separar el 1632 amb la concessi??, per part de Felip IV del t??tol d'Universitat d'Alfafara. Fins el 1707 pertanyia a la Governaci?? de X??tiva i fins 1833 a la de Montesa.
[edita] Monuments i llocs d'inter??s
- Esgl??sia parroquial de la Transfiguraci?? del Senyor, rom??nica.
- Restes arqueol??giques. Es coneixen restes dels primers temps de l'Edat dels metalls en la Cova el Bolumini, on va haver-hi un soterrament col??lectiu; de plena edat de bronze s??n les restes d'un xicotet poblat siti en Monserraes. De la cultura ib??rica s??n les restes del Cabec de la Cova i de l'important poblat del Cabec de Merita. Dels temps de la romanitzaci?? s??n les cer??miques que es troben en Els Recorrals, i d'??poca lent-romana, les sepultures excavades en la roca del M??s del Pou. Especial menci?? ha de fer-se dels Coves dels Finestres, Coves artificials obertes en les roques verticals.
[edita] Demografia i economia
Malgrat la recent modernitzaci?? de la seua ind??stria t??xtil, d'un marcat tarann?? artesanal, motivada per la proximitat de Bocairent i Banyeres de Mariola, la poblaci?? ha decreixcut constantment durant aquest darrer segle, degut a l'emigraci?? dels seus ve??ns cap als anteriorment nomenats centres industrials, a m??s d'altres un poc m??s allunyats com ara Alcoi i Ontinyent.
[edita] Festes locals
- Festes Patronals. Se celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'agost, en honor als Santos patrons el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc.
[edita] Gastronomia
La gastronomia tamb?? mereix el seu apartat. Plats contundents en qu?? s???utilitza la principal producci??, l'oli, i que es coneixen com a ???mulladors???. La Pericana, l'espencat, la borreta, , la sang amb ceba, el putxero de pilotes o fasedures, l'arr??s en diverses varietats. Tamb?? bons dol??os a base de farina i ametla. I, sobre tot, l'herbero, licor que es fa en tota la comarca a partir de les nombroses varietats de plantes medicinals i arom??tiques i que cadasc?? barreja al seu gust.
D'entre els arrossos, arr??s al forn, calder, arr??s de dejuni, arr??s amb penques i fesols i naps.
Quantes a les postres destaquen la carabassa al forn, els pastissos de moniato, el codonyat, els bunyols, els cocs cristets, la tort??, la fabiola, els casquinyols, els sospirs.
[edita] Pol??tica
En les eleccions de 2003 el PSPV obtingu?? 4 regidors per 3 del PP.
En les eleccions del 2007 els resultats foren de 5 a 2 per als socialistes.
[edita] Enlla??os externs
- Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
- Secci?? "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci?? amb consentiment de l'autor.
- Institut Valenci?? d'Estad??stica.
- Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.
editar | Municipis del Comtat | |
---|---|---|
Agres | Alcoletja | Alcosser de Planes | Alfafara | Almudaina | l'Alqueria d'Asnar | Balones | Benasau | Beniarr??s | Benilloba | Benillup | Benimarfull | Benimassot | Cocentaina | Fageca | Famorca | Gaianes | Gorga | Millena | Muro | l'Orxa | Planes | Quatretondeta | Tollos |