Bosc mediterrani
De Viquipèdia
.jpg/180px-Carrasqueta_(alcoi).jpg)
.jpg/180px-Serra_de_llevant_(mallorca).jpg)
El bosc mediterrani és el que predomina en tota la zona del clima mediterrani. Aquest clima no és gaire plujós, i per tant hi predominen arbres de fulla perenne.
Taula de continguts |
[edita] Vegetació
Els arbres més comuns que són de fulla perenne són el pi i l'alzina, sobretot l'alzina surera. Tot i així, en les zones del bosc més humides i fresques hi ha alguns arbres de fulla caduca. Els més destacats són l'avellaner o el roure. Les fulles de les espècies vegetals són petites i dures, per conservar la humitat.
[edita] Fauna
La diversitat d'ambients, altituds, orientació, composició del substrat, microclimes, etc., origina una considerable varietat de fauna:
Els mamífers més representatius són:
- Porc senglar, Cabra salvatge, Rabosa, Teixó, Gerdosa, Ginesta, Mostela, Conill, Eriçó comú, Liró caretó, Musaranya comuna i Ratpenat.
Entre els amfibis podem trobar:
- Galibat o ofegabous, Gripau d'esperons, Gripau parter ibèric, Gripau comú i Granota.
En quant als rèptils:
- Sargantana cuallarga.
- Colobres: De Ferradura, Bastarda i D'Escala.
Les aus constituïxen el grup més interessant i abundant, destacarem:
Rapinyaires diürnes:
Rapaços nocturnes:
En els barrancs i rius podem trobar:
- Madrilla, Carpa i Truita de riu.
[edita] Evolució
Es considera un bosc jove aquell que té de 20 a 40 anys, caracteritzats pels seus alts pins i petites alzines que creixen entre pi i pi. Tot i l'alçada dels pins, la llum hi passa abundant, per això trobem que hi ha molt sotabosc. Hem de vigilar, ja que un bosc jove té molt risc d'incendi. Els pins més alts, les alzines que comencen a ser grans (i guanyen territori) són algunes de les característiques d'un bosc entre 40 i 80 anys. En aquest bosc no hi ha tant risc de foc, ja que no hi ha gaire sotabosc (la llum ja no passa tant).
[edita] Boscos mediterranis protegits
|
Catalunya |
País Valencià |
Illes Balears i Pitiüses
Catalunya Nord |
