Oriola

De Viquip??dia

Oriola ??s tamb?? el nom d'un nucli de Portugal: Oriola (Portugal).

Oriola
Orihuela


(En detall)	(En detall)

Localitzaci??

Municipi del Baix Segura

Centre d'Oriola

Estat
??? CCAA
??? Prov??ncia
??? Comarca
??? Partit judicial

Espanya
Comunitat Valenciana
Prov??ncia d'Alacant
Baix Segura
Oriola

Gentilici

Oriol??, Oriolana

Predom. ling.

Castell??

pressupost

53760000,00

Superf??cie

365,40 km??

Altitud

23 m

Poblaci?? (2007)
??? Densitat

80.468 hab.
220,22 hab/km??

Coordenades

38?? 05??? 08??? N 0?? 56??? 49??? OCoordenades: 38?? 05??? 08??? N 0?? 56??? 49??? O

Sistema pol??tic
Nuclis

Oriola (oficialment i en castell?? Orihuela) ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca del Baix Segura, confrontant amb la Regi?? de M??rcia. ??s la capital cap de l'extensa comarca del Baix Segura; el seu top??nim oficial ??s Orihuela; en la llengua que parlen la majoria dels 68.778 habitants, de gentilici oriolans; que s'hi enregistraren en 2004 ??s el castell??. La meitat, si fa no fa, de la poblaci?? es concentra al casc urb?? i la resta est?? molt dispersa per les m??s de vint pedanies que s'escampen per l'enorme terme municipal, de 365,4 km², el segon m??s gran del Pa??s Valenci??, i que relacionem tot seguit: Ameva, Barba-roja, Rac?? de Bonan??a, Cam?? de Beniel, Cam?? Vell de Callosa, La Campaneta, Devesa de Campoamor, Correnties Baixes, Correnties Mitjanes, Els Desemparats, L'Escorratell, Els Horts, Hurxillo, Mitja Llegua, Mol?? de la Ciutat, Molins, El Mudament, La Murada, Les S??nies, La Matan??a, Sant Bartomeu i Torremendo. Hi ha una pedania on ??s parla en valenci?? i eixa ??s Barba-roja.

L'actual consistori, sorgit de les urnes en 2007, est?? composat per 14 regidors del PP, que det?? la batlia, 7 del PSPV, 3 d'IV i 1 de CLR. L'agricultura a l'interior ???c??trics i fruiters??? i el sector serveis a la zona costanera ???16 km de platges, afectades pel turisme massiu??? i a la ciutat ???amb un considerable patrimoni arquitect??nic??? s??n la clau d'una rica economia.

El riu Segura configura el paisatge de l'extens terme que abasta des de la costa a una s??rie de serres interiors com ara la d'Oriola o la d'Hurxillo, que volten el casc urb??. El paratges m??s conegut ??s el Palmerar de Sant Antoni, de possible proced??ncia mora; hi ha rutes senderistes que interconnecten les pedanies passant per diferents cims.

El Segura concedeix particular fesomia a la ciutat i ??s temut pels oriolans, ja que a pesar de portar normalment poca aigua si plou riu amunt s'unfla i inunda la ciutat com ha ocorregut en, al menys, vuit o nou ocasions des dels anys quaranta; de la seua riquesa monumental direm que el casc antic esta declarat Conjunt Hist??ric i que t?? m??s de vint temples actius.

[edita] Demografia

En 2003 era la quarta ciutat de la prov??ncia i comptava ja amb 67.731 habitants dels quals 29.863 viuen en el nucli hist??ric d'Oriola, 15.566 en la costa (Devesa de Campoamor) i la resta en les nombroses pedanies amb qu?? compta: La Murada (2.930), Sant Bartomeu (San Bartolom??) (2.281), Desemparats (Desamparados)(2.137), L'Apareguda (La Aparecida) (1.955)]], Arneva (1.586), Hurxillo, Rac?? de Bonan??a (Rinc??n de Bonanza), Barba-roja, Torremendo, Les S??ries(Desemparats), Correnties, etc.

[edita] Geografia

??s la capital hist??rica del Baix Segura i ??s una important zona de regadiu amb m??s de 50.000 hect??rees. Deu la seua riquesa a les aig??es del Segura que fertilitzen l'horta oriolana. La ciutat ha sofert durant molts anys les crescudes devastadores d'este riu (1651, 1879, 1946, 1973, 1987) fet pel qual va haver de ser canalitzat i no es desborda des de 1989.

Compta amb un interessant patrimoni historico-art??stic: Catedral, Esgl??sia de Santes Justa i Rufina, Esgl??sia de Santiago, etc. La seua zona costera ??s un important nucli tur??stic al costat de Torrevella, el Pilar de la Foradada, Rojals i Guardamar del Segura.

[edita] Hist??ria

Poblada des de temps remots com demostra el jaciment dels Saladars on s'han trobat deixalles dels segles IX-IV aC, Oriola fou denominada Orcelis pels romans; fou capital de la prov??ncia visigoda d'Auraiola (576), que abra??ava les actuals comarques del sud valencianes i M??rcia.

Despr??s de la invasi?? musulmana, encara va romandre com a regne cristi??, gr??cies al Tractat de Teodomir d'abril (713) (Alacant, Albacete, M??rcia i comarques de Granada, Ja??n i Almeria); el 823 torna als musulmans; al 929 passa a anomenar-se regne de M??rcia. El 17 de juliol de 1242, i en virtut del Tractat d'Alcaraz, pass?? a l'infant Alfons de Castella; dues d??cades m??s tard una sublevaci?? mud??jar va fer necess??ria una nova invasi?? de la vila, protagonitzada en aquest cas per Jaume el Conqueridor, qui va tornar-la a Alfons X; poblada en un principi a fur de M??rcia, similar al de Sevilla i Toledo, Oriola va ser incorporada al Regne de Val??ncia per Jaume el Just, el 1304, en virtut de la Sent??ncia Arbitral de Torrella; a partir de llavors acull els furs valencians, imposa el catal?? com a llengua cooficial i obt?? representaci?? a les Corts.

Durant l'etapa castellana, les seues terres foren ja objecte de successius repartiments entre pobladors catalans, aragonesos i castellans, que prosseguiren fins 1314; durant la Guerra dels Dos Peres fou ocupada pel castell?? Pere I el Cruel i estigu?? sota senyoriu de l'infant Ferran fins la seua definitiva incorporaci?? al Regne de Val??ncia en 1375; el seu extens terme municipal comprenia, a m??s a m??s de tota l'actual comarca del Baix Segura, els de Favanella i Crevillent, malgrat que aquests ??ltims es van segregar posteriorment; des d'aleshores Oriola fou erigida en capital politico-administrativa de la demarcaci?? meridional del Regne ???que s'estenia des de Xixona fins la frontera amb M??rcia en establir-se en ella la seu de la Batlia General??? fins que el 1646 aquesta pass?? a Alacant ???i de la Procuraci?? General d'Enll?? Xixona???, ofici que es va transformar, des del 1366, en portaveu de governador general, igualment independent de son hom??nim valenci??.

En la cent??ria seg??ent, Oriola, que en 1437 (11 setembre) abast?? el rang de ciutat (la primera Ciutat de la provincia d'Alacant), va modificar el seu tradicional r??gim municipal en virtut de la instauraci?? del sistema d'insaculaci?? (1445-1449), que facilitava el control del poder municipal per una oligarquia de cavallers i ciutadans honrats posse??dors de grans i valuosos patrimonis agraris, i fou seu de celebraci?? de les Corts del Regne el 1488; el desequilibri pol??tico-social resultant d'aquest proc??s d'oligarquitzaci?? i de les lluites de faccions urbanes tingu?? ocasi?? de manifestar-se, tot i que no fou l'??nica vegada, durant la Revolta de les Germanies (1520-1522), en formar-se un govern revolucionari que va declarar la seua adhesi?? a la revolta i que fou derrotat pel general V??lez que ocup?? la ciutat; posteriorment encara refor??aria la seua capitalitat: en la q??esti?? eclesi??stica, amb l'erecci??, el 1564, del Bisbat d'Oriola; i en la cultural, amb la creaci??, el 1610, de la Universitat d'Oriola; durant el segle XVI, la seua tradicional condici?? de frontera i la marcada empremta militar dels seus grups socials hegem??nics perden protagonisme com a elements decisius de la configuraci?? social, mentre que, sota el signe de l'expansi?? agr??ria i demogr??fica que experiment?? la comarca, s'impuls?? el Proc??s rompedor.

Aprofitant aquesta conjuntura alcista, que en all?? referent a la poblaci?? de la ciutat es reflexa en els 9.800 habitants del 1592 front els 5.700 del 1542 o els 7.500 del 1565 (utilitzant sempre l'??ndex del 4,25 sobre el nombre de cases), els poblets reialencs dependents d'Oriola intenten (Catral, 1604) o aconsegueixen (Callosa del Segura, 1579; Almorad??, 1583) la seua emancipaci?? municipal; al llarg del segle XVII i gr??cies a la proliferaci?? de colonitzacions alfonsines, la ciutat continuar?? perdent el control sobre una bona part del seu terme originari, en aquests casos en favor de la jurisdicci?? senyorial; durant el segle XVII, l'expulsi?? dels moriscs afect?? indirectament la ciutat, doncs alguns dels seus ve??ns contribu??ren a omplir buits deixats pel expulsats en diversos senyorius del voltant; per??, m??s que aix??, fou la ru??na de l'agricultura comercial i la incid??ncia de les pestes del 1648 i 1678 les que feren dels sis-cents una cent??ria particularment dura i dif??cil, ja que la poblaci?? urbana pass?? d'uns 10.000 habitants el 1609 a 7.100 el 1646 i al voltant de 6.000 cap el 1690; signe molt diferent presenta el seg??ent, que comen??a amb la p??rdua dels furs i el saqueig de la ciutat, causada per l'adscripci?? del governador de la ciutat, marqu??s de Rafal, al b??ndol austriacista i la seua enemistat amb el borbonista cardenal Belluga; en qualsevol cas, per??, al municipi va cobrar impuls el proc??s d'expansi?? econ??mica i demogr??fica encetat d??cades enrere, amb la repoblaci?? feta pel pol??mic Belluga amb colons murcians, la qual cosa acab?? amb la parla catalana que, fins aleshores, s'hi conservava; com ho demostra que fins el 1702 el cap??tol catedralici escriu la seua documentaci?? en valenci?? i castell??; el consell municipal adopta el castell?? com a llengua oficial el 1707 (per?? el castell?? es parlava als carrers des de sempre) i despr??s ho fan els notaris; el final del segle el terme municipal continuava reduint-se a causa de noves segregacions (Catral, Pies Fundacions).

En les d??cades que seguiren, la ciutat no fou aliena a la crisi del creixement agrari i de les estructures de l'Antic R??gim, assolint gran arrelament el carlisme i les posicions pol??tiques reaccion??ries, que tamb?? s'impregnaren en grups socials de baixa extracci?? social; en mar?? de 1829 un terratr??mol va fer estralls a la poblaci?? afectant la majoria d'edificis i el castell; al llarg d'aquest segle i part del XX encara perduren i fins i tot s'accentuen el minifundisme i la concentraci?? de la propietat de la terra com dues cares d'una moneda, al temps que es manifesta la incapacitat per a impulsar un proc??s industrialitzador; mentre tant, la poblaci?? augmenta lentament fins que s'intensifica la colonitzaci?? del camp (que propiciar?? noves segregacions municipals: Sant Miquel de Salines, Torrevella), l'arribada del regadiu ha transformat l'estructura econ??mica de la ciutat, i de la comarca, que continua en continua expansi?? des dels cinquantes del segle passat.

[edita] Monuments

Catedral d'Oriola. Segle XIV. Amb estructura pr??pia del g??tic valenci??, reuneix una varietat gran varietat d'estils: campanar rom??nic, portes g??tiques i plateresca, una nau ogival,etc. El creuer, ??s de Pere Comte; destacades reixes i un Museu d'Art Sacre, amb obres de Vel??zquez, Osona i d'altres.
Palau Arquebisbal d'Oriola. Barroc. Segle XVIII.
Col??legi de Sant Dom??nec. Estil herreri??, de 1569. Antic convent exclaustrat en 1824, que fou seu de la Universitat Liter??ria, ??nica durant tres segles en aquestes contrades.
Esgl??sia de Les Saleses-Monestir de la Visitaci??. Neocl??ssic, de 1826, amb obres de Vicent L??pez.
Esgl??sia de les Santes Justa i Rufina. Aixecada en g??tic en els segles XIV i XV amb importants modificacions renaixentistes i barroques en segles posteriors. Interessant l'orgue i la pica baptismal.
Esgl??sia de Santiago. Obra g??tica del XV-XVIII amb cap??alera renaixentista i important capella barroca. On celebraren Corts els Reis Cat??lics abans d'anar-se'n a la conquesta de Granada. Important orgue del segle XVIII i museu amb obres de Salzillo i Joan de Joanes.
Esgl??sia de Sant Agust??.
Esgl??sia-Convent del Carme. 1658-1727 amb fa??ana molt recarregada d'ornamentaci??. Hi ha una imatge atribu??da a Salzillo.
Esgl??sia de Sant Gregori.
Esgl??sia-Monestir de Montserrat. Neocl??ssic.
Monestir de Santa Anna. 1594. Tamb?? compta amb un Salzillo.
Convent de Sant Joan de la Penit??ncia. Segle XVIII, sobre l'anterior, del XVI. Allotja obres atribu??des a Palomino i Salzillo.
Convent de Sant Francesc. Segle XV. La seua riquesa patrimonial ha estat molt espletada per?? encara conserva algunes obres d'art, entre elles un Salzillo.
Convents de la Trinitat i de Sant Sebasti??.
Ermita del Mol?? de la Ciutat. 1902-1905, sobre una d'anterior.
Ermites dels Dolors (La Campaneta), de Sant Antoni, de Nostra senyora dels Desemparats, de Nostra Senyora del Remei, del carrer d'Arriba, de la Creu Coberta, del Pilar i del Sagrat Cor.
Sala Museu de Sant Joan de D??u. Ubicada en l'antic Hospital de Sant Joan de D??u, enrunat en 1750 i recentment restaurat.
Seminari de Sant Miquel. Segles XVIII-XIX.
Biblioteca Loaces. Arxiu Municipal amb m??s de vint mil volums, la major part dels quals est?? redactat en valenci??.
Palau de Ruvalcava. Cont?? una col??lecci?? d'obres d'art del barroc.
Palau de la Granja. Antiga casa pairal dels Rocamora. Molt deteriorat en la Guerra de Successi??, fou reconstru??t en el XVIII. Col??lecci?? d'obres d'art.
Palau del Marqu??s de Rafal. 1915-1920
Palau de la Baronessa de la Linde. Barroc, del XVIII.
Palau del Portillo. Segles XVIII-XIX.
Palau del Marqu??s d'Arneva. Barroc, del XVIII.
Palau dels Comtes de Luna (o de Teodomiro). Segle XVIII. Actualment ??s un hotel.
Palau de Pinohermoso
Palau de la Comtessa de Via Manuel.
Sant Sepulcre. Antiga ermita del segle XVIII.
Castell. Musulm??, del segle X, amb afegits durant tota la hist??ria, fins el XVII. Molt deteriorat pel pas del temps i dels diferents conflictes; s'hi distingeixen trams de muralla i diferents torres.
Muralla. Segles XI-XV, s'estenia des del castell fins el riu. Es conserven diferents trams i portes.
Torre de Cabo Roig. Torre guaita del XVI. Actualment en mans particulars dedicada a establiment hostaler.
Torres de Casa Casinello, d'Embergonyes i del carrer Torreta.
Dip??sit d'aig??es i Pous de Crem??s.
S??nies bessones. S??nia i assut d'origen ??rab.
Casino Orcelitano. Segle XIX.
Farola Modernista, de 1928.
Llotja Municipal. Modernista, de 1926.
Templet de la M??sica. Modernista, restaurat en 1988.
Mol?? Riquelme.
Sala Museu de Sant Joan de D??u.
Teatro Circo. Primeries del segle XX.
Casa Museu Miguel Hern??ndez.
Museu Arqueol??gic comarcal d'Oriola.
Museu de la Reconquesta. Atuells i fotografies propis de la festa de moros i cristians.
Museu de la Setmana Santa.
Barraques i masies que, escampades pel terme, en constitueixen una bona mostra de l'arquitectura agr??cola.

[edita] Cultura i tradicions

La cuina oriolana incorpora els productes de la seua horta: putxero amb pilotes, arr??s amb crosta, paella d'horta, guisat de titot; el peix de la seua costa; embotits i salaures i, com a poble ??rab, una extensa varietat de dol??os: pastissos de gl??ria, xatos, valarinos, almoix??vanes, etc.

De les activitats festives podem destacar els Moros i Cristians, la Setmana Santa, declarada d'Inter??s Tur??stic Nacional i la Fira de Ramat, concedida per Reial Decret d'Alfons X el Savi.

Si parlem de fills il??lustres la mem??ria acudeix immediatament al gran poeta Miguel Hern??ndez, per?? tamb?? ho van ser el m??sic Gin??s P??rez de la Parra, el pintor Joaqu??n Agrasot o el cardenal Desprades entre molt??ssims m??s.

Distints estudis de les Universitats d'Andalusia i M??rcia (1988-2006) demostren que Oriola t?? m??s relaci?? cutural i de compres amb M??rcia que amb Val??ncia quant a: fon??tica, l??xic, arquitectura, folklore, festes, instruments musicals, costums de soterrament, gastronomia i varietats de llengua. Tamb?? t?? "almojabenas", "Gigantes y Cabezudos", Monas, "Alioli" i altres coses catalanes, per?? a la seva versi??.^{[cal citaci??]}