Bigastre
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Baix Segura | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Baix Segura Manc. de municipis Baix Segura Oriola |
||
| Gentilici | Bigastrenc, bigastrenca | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| pressupost | 5148986.17 | ||
| Superfície | 4,10 km² | ||
| Altitud | 24 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
6.588 hab. 1.606,83 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Sistema polític Nuclis • Alcalde: |
1 José Joaquín Moya Esquiva (PSOE) |
||
| Agermanament | Le Vigan (França) Cisano sul Neva (Itàlia) |
||
Bigastre (oficialment i en castellà Bigastro) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.
El nombre d'habitants segons el cens de 2003 és de 5.421.
La llengua que s'hi parla és el castellà (només saben parlar valencià un 4,59% de la població, segons dades de 2001).
Taula de continguts |
[edita] Història
Hi ha La Loma, un jaciment de l'Edat del Bronze, del què hi ha poques notícies. El municipi té el seu origen en el conegut com Lugar Nuevo de los Canónigos, una mena de residència dels canonges de la catedral d'Oriola, que tenien tots els drets sobre aquestes terres. En 1701 després d'alguns plets amb els colons l'església feu desistiment d'alguns privilegis i allò va permetre la fundació de Bigastre a partir de tres finques en què vivien 24 famílies.
[edita] Política
El 2003 la batllia corresponguè al PSPV amb 7 regidors; el PP en va obtenir 6.
A les eleccions municipals de 27 de maig de 2007 el PSOE va obtenir 8 regidors i el PP 5 regidors.
[edita] Economia
En el moment de la fundació l'agricultura s'hi dedicava al lli i al cànem; en el segle passat la caiguda del tèxtil va fer derivar als cítrics i productes de l'horta tot mantenint l'agricultura de secà. Actualment també hi ha activitat industrial representada en els sectors construcció i manufacturer.
[edita] Geografia
El terme, de 4,08 km2, ens ofereix dues zones molt diferents: L’Horta amb la seua catifa d'horts on es conreen els cítrics i la zona més muntanyosa on són les finques de La Pedrera i el Mirador de la Loma, en les quals es poden trobar bones instal·lacions i camins per al goig de la natura.
La joventut del poble fa que, llevat d'algunes cases senyorials i altres de llauradors escampades pel terme, l'únic monument digne d'esment siga l'església de la Mare de Déu del Betlem on es conserva una talla de Sant Joaquim, de Salzillo.
[edita] Gastronomia
Els menjars més típics són el cocido con pelotas i l'arròs amb conill. Però el més important de la gastronomia bigastrina és la seua rebosteria: almojábanas, toñas, almendrados i soplillos.
[edita] Enllaços externs
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- El portal de la Vega Baja.
