Benejússer
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Baix Segura | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Baix Segura Manc. de municipis Baix Segura Oriola |
||
| Gentilici | Benejussenc, benejussenca | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| pressupost | 3656440.17 | ||
| Superfície | 9,30 km² | ||
| Altitud | 25 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
5.419 hab. 582,69 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Sistema polític Nuclis • Alcalde: |
1 Antonio Bernabé Bernabé (PP) |
||
| Agermanament | Figino Serenza (Itàlia) | ||
Benejússer és un municipi del Baix Segura, la denominació oficial del qual és Benejúzar, de parla castellana (només un 4,03% de la població parla valencià).
Taula de continguts |
[edita] Història
El seu topònim àrab significa "partida de Jússer". En 1264 hi hagué una rebel·lió mudèjar que fou sufocada per les hostes castellanes amb l'ajuda de l'infant Pere i de Jaume I. El dia 15 de juliol va obtenir terme i jurisdicció. El 1429 fou saquejada per les hostes castellanes i murcianes. Els pobladors assecaren les marjals i espatllaren el terreny; la terra es va repartir en petites propietats; a finals del segle XIV moltes d'aquestes parcel·les van ser comprades per uns cavallers de cognom Martí que s'autoproclamaren senyors del lloc i així fou acceptat per Oriola. Amb l'expulsió morisca de 1609 vingué la despoblació i la posterior carta pobla de 1611 a favor de Juan Rosell Roda Rocamora y Thomas, que havia comprat el terme als Martí i contractà 32 veïns amb les mateixes condicions que tenien els moriscs. El 1628 se separa d'Oriola. Va ser afonat pel terratrèmol del 1829, i reconstruit en zona oposada del Segura poc després amb 50 famílies en les terres comprades al seu senyor, Juan Roca y Carrasco, comte de Pino Hermoso.
[edita] Economia
Situada al bell centre de la comarca la seua economia es basa en el conreu dels cítrics, especialment la llima; també abasta importància la construcció.
[edita] Geografia
El terme, de 8,6 km2, és travessat d'oest a est pel Segura. Les obres de canalització del riu han propiciat la reforestació amb flora autòctona i adaptació per a l'esbargiment dels antics meandres, convertits en parc temàtic on es recreen els ecosistemes propis del Baix Segura. La zona més alta del municipi compta amb serres i cims ben poblats de bosc mediterrani, herbes aromàtiques i bona representació de la fauna.
[edita] Turisme
Quant al patrimoni s'ha de tenir en compte que el terratrèmol va destruir totalment el municipi per la qual cosa totes les construccions són dels darrers dos segles. Hi trobem:
- L'església de la Verge del Roser, fundada en 1611 i restaurada en 1911.
- L'edifici de l'Ajuntament.
- L'auditori municipal "José Aparicio Peiró".
- Santuari de la Pilarica.
- Algunes de les antigues cases de llaurador de què destaca l'anomenada Vistalegre.
De la seua gastronomia esmentem l'arròs amb crosta, el putxero amb pilotes i la paella de conill.
[edita] Política
En les eleccions de 2003 la batllia va correspondre al PSPV, amb 7 regidors per 6 del PP.
A les eleccions municipals de 27 de maig de 2007 el PP va obtenir 7 regidors i el PSOE 6 regidors.
[edita] Enllaços relacionats
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Ajuntament de Benejússer.
- El portal de la Vega Baja.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
