Albatera
De Viquipèdia
|
|||||
Localització | |||||
|
|||||
Municipi del Baix Segura | |||||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Baix Segura Oriola |
||||
Gentilici | Albaterà, albaterana | ||||
Predom. ling. | Castellà | ||||
pressupost | 5049615.03 | ||||
Superfície | 66,50 km² | ||||
Altitud | 20 m | ||||
Població (2007) • Densitat |
11.102 hab. 166,95 hab/km² |
||||
Coordenades | 38° 10′ 43″ N 0° 52′ 05″ O | ||||
Distàncies | 17,4 km de Oriola 42,2 km de Alacant 187 km de València |
||||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 9 PP, 7 PSOE i 1 CV Federico Del Pilar Berna Gutiérrez (PP) |
||||
Codi postal | 03340 |
Albatera és un municipi del nord de la comarca del Baix Segura, en el marge esquerre del riu Segura, a 16 metres sobre el nivell de la mar. En la seua gran majoria, els habitants són castellanoparlants, tot i que últimament s'està introduint novament el valencià (el cens de 2001 indica un percentatge del 7,42%). A dia 9 de gener de 2003 la població era de 9.992 albaterencs.
Sembla ser que l'etimologia de la paraula Albatera, amb bases pre-romanes i ibèriques, es troba en el vocable arabitzat "batar". L'arabista Asín Palacios diu que ve de l'àrab "al-uatira" que significa "el sender" o "la senda".
Taula de continguts |
[edita] Història
Albatera fou conquerida per Alfons X el Savi, el 1266, i inclosa dins del terme general d'Oriola per un privilegi del monarca castellà. Jaume II la concedí a Arnau de Mur, del qual passà a la família Rocafull. Durant la guerra de les Germanies, fou lloc de resistència senyorial contra els agermanats d'Oriola i Elx. Lloc de moriscos, comptava amb 320 famílies el 1609. Precisament eixe any començà l'expulsió dels moriscosos, iniciant-se la repoblació castellana, que acabarà amb la implantació d'aquesta llengua i la desaparició progressiva del valencià, i així l'any 1646, el "Consell d'Albatera" redacta ja els seus documents en castellà.
S'independitzà d'Oriola el 1627, i fou elevada a comtat el 1628. Passà a mans dels marquesos de Dos Aigües i, posteriorment als de Cerdanyola. Acabada la guerra civil el 1939, al seu terme (73,1 qm2) s'establí un camp de concentració de tropes republicanes que arribà a tenir 17.000 homes. A mitjan dels seixanta tenia 4.268 habitants.
[edita] Economia
La població d'Albatera ha estat tradicionalment agrícola (de regadiu amb arbres fruiters, hortalisses, etc.); avui en dia, però, aquesta activitat econòmica no constitueix el sector principal, ara és el sector serveis, el comerç. Destaquen, dins d'aquest sector, la venda ambulant, una activitat de màxima importància entre els habitants d'Albatera. També hi ha indústria tèxtil, de productes càrnics, etc.
[edita] Turisme
El més destacat del patrimoni històric d'Albatera és l'Església Parroquial de Santiago Apòstol, construïda en 1727 d'estil Barroc valencià, amb influències (en l'ornament) del Rococó francés.
[edita] Política
Governa el municipi el PSPV amb majoria absoluta (7 regidors); el PP disposa de 5 regidors i la coalició formada per Unión de Centro Liberal (UCL) i UV, en té 1. A les eleccions municipals de 27 de maig de 2007 el PP va obtenir 9 regidors, el PSOE 7 regidors i CV 1 regidor.
[edita] Albaterans destacats
- Jesús Aguilar Hernández, Cronista Oficial
- Manuel Berná García, músic i compositor
- Valentín García Quinto, esculptor
- Armonía Gómez Sánchez Armonía Móntez, cantant i actriu
- Hermenegildo Gómez Sánchez José Móntez, ballarí
- Santiago Quinto Serna[1], músic i compositor
- Santiago Sanz Quinto, atleta
[edita] Enllaços relacionats
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Ajuntament d'Albatera (castellà)
- El portal de la Vega Baja.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.