Callosa de Segura

De Viquipèdia

Callosa de Segura és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Com a la resta del Baix Segura s'hi parla castellà. Un 5,21% parlen valencià, segons el cens de 2001. Els 16.375 callosins que s'hi empadronaren en 2003 es reparteixen en els nuclis de Callosa, Lo Cartagena, Callosilla, El Cementerio, Los Dolores, Palmeral, San José i Vereda de los Cubos. Les eleccions municipals de 2003 donaren 10 regidors, i la batlia, al PP, 4 al PSPV, 2 a IU-LV i 1 a DS.

Callosa és una ciutat amb una pròspera economia mercés fonamentalment a la indústria i a la seua feraç horta. La indústria més destacada és la corderia (herència de la tradicional manufactura del cànem) que posa Callosa com a primer productor mundial d'arts de pesca; també assoleix importància el calcer. L'agricultura, de regadiu, ocupa la major part del terreny i els seus productes més reeixits són: la carxofa, el blat, el cotó i els cítrics. La construcció i el comerç prosperen com a conseqüència lògica de la bona marxa de la ciutat.

El terme de Callosa abraça 24,9 km2 i està dividit en dues zones perfectament diferenciades, la Serra de Callosa on es pot gaudir de diferents llocs d'esbarjo, com l'Ermita de la Pilarica o la Cova de l'Ahumada, els més agosarats poden coronar els cims de La Plana, San Bernardo o La Cruz de en medio; i l'horta menys propícia a les excursions però amb l'encant dels barris i masos que s'hi poden trobar passejant-hi.

Taula de continguts 1 Història 2 Monuments 3 Tradicions 4 Enllaços externs

[edita] Història

Ja en els temps de Abderrahman III els callosins, de Qualyusa, es van revoltar per no pagar imposts a la corona, va ser conquistada per Jaume I el 1296 i durant la Guerra dels Dos Peres passà a dependre del Regne de Castella, més tard va pertànyer, entre altres, al famós guerrer de la Guerra dels Cent Anys, Bertrand du Guesclin; el 1572 es va separar del terme d'Oriola i Felip III li va concedir vot en Corts; el 1638 es va convertir en vila reial; durant els segles XVIII i XIX l'oli i el cànem, utilitzat en la fabricació d'espardenyes eren el motor del creixement local; en la revolució de 1868, la partida armada de Santamaria va assolir l'adhesió de la població; el 4 d'abril de 1925 Alfons XIII va visitar la vila i se li demana, per aclamació popular, el títol de ciutat, la qual cosa va concedir en l'acte.

[edita] Monuments

La població, ubicada al peu de la serra, manté la seua estructura medieval musulmana, conserva diversos casalots nobiliaris i a més a més:

• Església Arxiprestal de Sant Martí construïda en el segle XVI en estil renaixentista conserva, però, elements del gòtic. És un dels temples més notables de les comarques del sud.
• Santuari de Sant Roc. Construïda en estil colonial entre 1579-1798. Balconada panoràmica sobre la Bega del Segura.
• Castell de Segura. Conegut com El Castillico. D'època islàmica, documentat ja en 924 quan la rebel·lió d'Al Saij-Al Aslami. És el castell més antic de la zona. Es conserva una petita part del que fou un enorme recinte que fou restaurada en 1980 amb força dificultats per la inaccesibilitat del lloc.
• Ermites del Rosario, de la Virgen de los Dolores, de la Pilarica i de Sant Jordi.
• Real Pòsit de Callosa de Segura. De 1740 antic magatzem comunal de gra.
• Antic escorxador municipal. Aixecat en 1929, hui Museo de Historia de la Ciudad. El qual alberga el Museu Arqueológico "Antonio Ballester Ruiz"; el Museo Etnológico del cáñamo y de la Huerta; el Museo de la Semana Santa i el Museo de las Fiestas.

[edita] Tradicions

Per Sant Roc hi ha Moros i Cristians i la tradició de "subir el farolico de Venancio"; la Setmana Santa callosina és important i el dimecres que parteix la Quaresma per la meitat hi ha la festa de "partir la Vieja" en què ninots de cartrò són vestits i exposats a les portes de les cases. També abasten notorietat les festes de l'horta.

La gastronomia aprofita els productes de la terra, arròs amb crosta, putxero amb pilotes, olla gitana precedeixen a les llepolies autòctones: pastissos de glòria, almohabanas, mantecàs, escaldás o relentás.

[edita] Enllaços externs

• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• El portal de la Vega Baja.

Aquest article sobre el Baix Segura és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.