Almoradí

De Viquipèdia

Almoradí és una localitat del Baix Segura i, com a la resta de la comarca, parlen un castellà molt paregut al panotxo dialecte del murcià, farcit d'arrels del valencià antic.

Situada al centre geomètric del Baix Segura compta amb paratges com ara les serres de Callosa i Oriola, esquerpes i ideals per a la pràctica del senderisme; el pantà del Fondó, i el Fondó del Serrà, petit enclavament de bosc mediterrani verge.

Taula de continguts 1 Història 2 Economia 3 Turisme 4 Política 5 Altra informació 6 Enllaços externs

[edita] Història

Es coneixen antecedents de grecs; cartaginesos, romans i visigots. Segons una llegenda, va ser fundada pel rei Brigo l'any 1.196 abans de Crist, el seu nom era Amarion. L’origen del nom d'Almoradí és àrab i són ells els que hi introdueixen el regadiu, com hom prova l'assut d'Alfaitami, que encara canalitza les aigües del Segura per al reg. Els musulmans arribaren, l'any 713, de la mà d'Abd-al-azis que va pactar amb Teodomir, que al seu torn havia expulsat els romans. Malgrat això els cristians mantenen els privilegis sobre la zona i perviuen en una mena de petit estat anomenat Tudmir, fins que a principis del segle IX, Abd al-Rahman imposa ja la dominació musulmana, que durà fins 1256 en què Jaume I va envair el terreny. En la seua nova condició de moriscs continuaren realitzant llurs activitats econòmiques fins l'expulsió del 1609 que tan greus conseqüències carrejaria tant des del punt de vista econòmic com demogràfic. Fins 1583 depèn a tots els efectes d'Oriola, aleshores Felip II d'Àustria concedeix el títol de Vila Il·ustre i tres anys després (1586) el d'Universitat la qual cosa comporta la segregació de la municipalitat d'Oriola. En 1609 s’hi fundà el monestir dels Pares Mínims. En el segle XVIII, durant la guerra de Successió es va mantenir fidel al borbó Felip V de Borbó. En 1829 un impressionant terratrèmol acaba amb la prosperitat de la vila en destruir-la totalment. Sobre les seues deixalles l'enginyer Larramendi aixecà la ciutat pròspera i moderna que ara coneixem.

[edita] Economia

Actualment es basa en construcció i servicis, sobre tot mobles. Econòmicament la seua economia és diversifica en: agricultura de secà (blat, oliveres i raïm) i regadiu (cànem, taronges, llimes, hortalisses, cotó…), ramaderia (vacuna, llanar, porquina i cabria) i indústria, sobre tot, de conserves vegetals i molins de pebre roig.

[edita] Turisme

El terratrèmol acabà amb el seu passat arquitectònic i totes les edificacions són molt recents, citarem l'Hospital, de 1930; el Casino, el més antic de tots els edificis de la vila; l'església i el Teatre Cortès.

Hi ha el Museu Etnològic i de l'Horta amb les típiques recreacions dels costums del passat d'aquest tipus de museus.

La Sociedad Unión Musical i la seua banda de música són un important referent cultural gràcies als seus més de cent anys de vida.

A finals de desembre s'hi celebra la Milla Urbana, cursa pedestre que en l'edició de 2003 ha arribat a la seua 17ª edició.

[edita] Política

PP guanyà les eleccions de 2003 amb 10 regidors, per 5 del PSPV, 1 de l'Entesa i 1 d'UCL.

A les eleccions municipals de 27 de maig de 2007 el PP va obtenir 12 regidors, el PSOE 4 regidors i EU-IR 1 regidor.

[edita] Altra informació

El panotxo, varietat del castellà que es parla a Almoradí, te més de 5.000 termes propis, recollits a un diccionari. Jordi Colomina i Castanyer ha estudiat la influència del català en aquestes terres i ha trobat gran quantitat de catalanismes a l'agricultura, la pesca, la construcció o el tèxtil.

[edita] Enllaços externs

• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Ajuntament d'Almoradí.
• El portal de la Vega Baja.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.