Coix

De Viquipèdia

Coix és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

El terme municipal, de 16,6 km² , depara la possibilitat de practicar el senderisme entre zones d'horta, camp i muntanya, per estar situat al peu de la serra de Callosa, que compta amb La Plana (600 m) i el Sant Bernat com a cims més representatius i amb una rica i variada representació dels animals i les plantes, moltes d'elles autòctones; l'oferta ludicoesportiva es completaria amb la possibilitat de practicar l'espeleologia en la Cova del Gat.

La del poble parla és castellana i la denominació oficial Cox; el gentilici de les seues gents coixencs o coixenys. Els 6.355 habitants que s'hi comptabilitzaren en 2003 viuen en els nuclis de Cox, El Salar i Los Collereros . El PP detenta la batlia gràcies als 6 regidors que va obtenir en 2003; el PSPV n'obtingué 5, i 1 cadascú UCL i UPDI.

És curiós observar l'activitat de persones i vehicles que de matinada es respira a Coix i que es deu a que una de les primeres activitats econòmiques del poble és la venda ambulant en els mercats de les poblacions properes; els problemes de sequera endèmics a la zona han obligat a l'abandonament de l'agricultura a favor de la comercialització de fruites i hortalisses bén palesa en el nombre de magatzems que s'hi ha establert; la indústria, tèxtil i calcer, i la construcció també diuen la seua en la florent economia local.

La cuina, la típica de la comarca però amb personalitat pròpia: arròs amb serranes, arròs amb crosta, arroz del burro i putxero amb pilotes en són una mostra. Tenen renom el forn i la rebosteria locals: toñas de manteca i escaldadas i almojabenas , d'origen àrab.

[edita] Història

El seu origen és possiblement d'origen visigot, com ho avalen els vestigis i restes arqueològiques trobats en la faldilla del seu forest. Al voltant del castell s'han trobat restes de l'Edat del Bronze, iberes i romanes i al paratge conegut com La Hoya també hi ha evidències d'haver estat habitat pels visigots.

La denominació de Coix amb la qual se li coneix en l'actualitat, és fruit de successives variacions i adaptacions del vocable llatí "COXU" o "COXUM", que d'acord amb l'opinió del filòleg francès Du Cange venia a significar lloc tancat o tancat, tal vegada per les muntanyes que ho tanquen pel costat sud i llevant.

L'antiga alqueria àrab de Coix va ser conquistada en data primerenca per Alfonso X de Castella, qui la cedit en 1226 a Aben Hudiel Damoch, quedant sota la jurisdicció d'Oriola i incorporada al senyoriu àrab dels rais de Crevillent. En 1244, pel tractat d'Almizra, quedà integrada en el Regne de Múrcia, en 1266 davant la insurrecció mudèjar d'aqueix regne el rei en Jaume va intervenir i va annexionar-lo al terme d'Oriola. En 1296 Jaume II l'ocupa i confirma a Ahmed, senyor de Crevillent la possessió de Coix, cosa que succeeix dues vegades més en 1298 i 1307. En 1304 per la sentència de Torrellas resta definitivament adscrit al Regne de València i passa a anomenar-se Coix; en 1320, darrere la desaparició del senyoriu de Crevillent, Jaume II donà el municipi a Arardo de Mur, el fill del qual, amb l'autorització de Pere IV, la va vendre en 1339 a la família Vidal, passant en el segle XV als Dávalos.

L'expulsió dels moriscs en 1609 i la gran pesta de l'any 1648, que va deixar al Baix Segura gairebé buida d'efectius humans, cobrint-se aquest buit amb grans immigracions de colons de l'altiplà castellà, que va contribuir definitivament a la pèrdua de la llengua vernacla, i amb la implantació del castellà va començar a cridar-se "Cox", emparat més tard amb els Decrets de Nova Planta emesos pel primer Borbó, Felip V.

Es va segregar del terme d'Oriola en 1522, encara que va pertànyer a la seva governació fins a 1707. En 1822 es va integrar en la província de Múrcia, passant novament al País Valencià en 1833.

[edita] Monuments

• Castell de Coix, o de Santa Bàrbara. És el més antic del País Valencià. Successives reformes i la destrucció parcial en la guerra de 1936-1939 obligaren a una recent restauració que no inclogué la reconstrucció de les merles i que el donen la seua actual fesomia.
• Església de Sant Joan Baptista. Barroc neoclàssic aixecat entre 1744-1788 sobre la primitiva església que al seu torn havia estat edificada sobre la mesquita.
• Santuari de Nostra Senyora del Carme. Edificada en 1621 pels Carmelites sobre l'antiga ermita medieval de Nostra senyora de les Virtuts. Alberga tota la imagineria de la setmana santa.
• El Molí. Situat en el lloc conegut com El Barrio que hauria estat el lloc, a banda del poblament musulmà, on s'assentaren els primers pobladors cristians.
• Jardí-Glorieta. Ocupa el jardí del que fou convent de Carmelites i conté dos pins centenaris i gran quantitat de palmeres i d'altres espècies.

[edita] Enllaços relacionats

• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• El portal de la Vega Baja.