Carmelites

De Viquipèdia

Escut de l'orde del Carme

Bandera de les carmelites

Escut de l'orde del Carmel Descalç

El dels carmelites, també conegut com l'orde del Carme, és un orde religiós que va sorgir al voltant del segle XII, quan sant Bartomeu del mont Carmel i un grup d'ermitans, inspirats pel profeta Elies, es van retirar a viure al mont Carmel, considerat el jardí de Palestina (Karmel significa «jardí»).

Del profeta Elies han heretat la passió ardent pel Déu viu i vertader, la qual cosa es veu reflectit en el lema del seu escut: ZELO ZELATUS SUM PRO DOMINO DEO EXERCITUUM («Em consumix el zel pel Senyor, Déu dels Exèrcits»).

Al mig de les cel·les van construir una església, que van dedicar a la seua patrona, la Mare de Déu, que veneren com la Mare de Déu del Carme. Van prendre així el nom de «Germans de Santa Maria del Mont Carmel» (en llatí Ordo fratrum Beatissimæ Virginis Mariæ de monte Carmelo).

El patriarca de Jerusalem, Albert Avogadro, els va entregar l'any 1209 una regla de vida, que sintetitza l'ideal del Carmel: vida contemplativa, meditació de la Sagrada Escriptura i treball.

Taula de continguts

1 Escapulari
2 Denominacions i sigles
- 2.1 Carmelites observants
- 2.2 Carmelites descalços
3 Carmelites descalços
4 Carmelites seglars
5 Enllaços

[edita] Escapulari

El diumenge 16 de juliol de 1251, la Mare de Déu es va aparéixer a Cambridge (Anglaterra) a sant Simó Stock, a qui va entregar l'Escapulari del Carme.

[edita] Denominacions i sigles

[edita] Carmelites observants

Orde dels Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel; Orde dels Carmelites; Carmelites Calçats; Carmelites d'Antiga Observança, Orde dels Carmelites Observants, Orde del Carme.

Ordo Fratrum Beatissimae Mariae Virginis de Monte Carmelo; Ordo Fratrum Carmelitarum Antiquae Observantiae; Calceatorum; CC; Carm. C.; OC; OCAO; OCC; O.Carm.

[edita] Carmelites descalços

Orde dels Germans Descalços de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel; Orde dels Carmelites Descalços; Carmelites Descalços, Orde Carmelitana Descalça.

Ordo Fratrum Discalceatorum Beatissimae Mariae Virginis de Monte Carmelo; Ordo Fratrum Carmelitarum Discalceatorum; CD; Carm. D.; O. Carm. Disc., OCD.

[edita] Carmelites descalços

A partir de l'any 1562, santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu van impulsar la reforma del Carme i van fundar els primers monestirs de carmelites descalços. La nova regla busca retornar a la vida centrada en Déu amb tota senzillesa i pobresa, com la dels primers eremites del mont Carmel.

Els carmelites descalços es dividixen en tres branques: frares (Primer Orde), monges de clausura (Segon Orde) i seglars (l'antic Venerable Orde Tercer, hui anomenat Carmel Seglar).

[edita] Carmelites seglars

Són els antics terciaris del Carmel Descalç. Són laics que viuen el carisma carmelità mantenint les seues famílies i feines habituals. Es regixen per la mateixa regla de Sant Albert i per unes constitucions pròpies, aprovades el 2003. Constituïxen una veritable branca de l'Orde, a la qual es comprometen per mitjà de la promesa de viure els consells evangèlics (castedat, pobresa i obediència) i l'esperit de les benaventurances.

Els que s'acosten al Carmel Seglar viuen un període de postulantat que va des dels 6 mesos a un any com a màxim en què, junt amb la comunitat, realitzen un període de discerniment a la vocació. Passat eixe temps, s'invita el postulant a demanar l'ingrés a l'Orde, que el prepararà en els pròxims dos anys a emetre les promeses temporals de viure la castedat, pobresa i obediència i les benaventurances segons el seu estat de vida (fadrí, casat, viudo).

Fetes estes promeses, es prepararà per a caminar cap a les definitives després de 3 anys de formació, en què passarà a ser membre de l'Orde.