Família
De Viquipèdia
- Per al concepte taxonòmic vegeu Família (biologia).
Sociològicament, una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu que són principalment de tres tipus:
- Matrimoni, normalment d'una parella, o de més persones en el cas de les societats polígames
- Filiació entre pares i fills
- Relació entre germans
També es pot diferenciar la família segons el grau de parentiu entre els seus membres:
- Família nuclear - pares i fills (si n'hi ha)
- Família patriarcal o extensa - a més de la família nuclear, inclou els avis (moltes vegades considerats els patriarques), oncles, cosins i més parents de primera línia consanguínia.
Taula de continguts |
[edita] Característiques de la família
És controvertit quines característiques són definitòries d'una família, ja que aquestes varien en funció de la cultura i l'època. Per exemple, el parentiu abans només era sanguini, mentre que ara s'admet l'adopció. A més a més, el parentiu està molt lligat als costums de cada regió de manera que una relació concreta es considera de parentiu en uns indrets i no en altres (sobretot pel que fa a l'anomenada família política, o la de la parella).
Un altre criteri sol ser la cohabitació, de manera que es considera nucli familiar les persones que viuen de manera estable en una mateixa casa (la llar com a unitat unitat de recompte administratiu se sol tenir en compte als països occidentals per tal d'efectuar càlculs econòmics i fer previsions socials) però és evident que els familiars poden independitzar-se, viure allunyats i que hi ha gent que comparteix pis sense ser família.
Acostuma a haver-hi una relació d'amor i dependència entre els membres d'una família, però aquests trets són subjectius i no poden emprar-se per tant per establir una definició. En cultures orientals, la família és un clan extens amb vincles i avantpassats comuns.
[edita] Terminologia de parentiu
En antropologia s'usa una terminologia específica per designar els diferents tipus de parentiu, que se solen representar en un arbre genealògic.Hi hauria sis esquemes principals:
- parentiu hawaiià: el més classificador, té en compte paràmetres de sexe i generació
- parentiu sudanès: el més descriptiu, no hi ha dos membres que comparteixin el mateix nom
- parentiu esquimal: sístema híbrid
- parentiu iroquès: el que més distingeix entre família política i sanguínia
- parentiu crow: separa la línia del pare de la de la mare amb noms diferents
- parentiu dravídic: afegeix tabús d'aparellament basats en membres parells i imparells
A més a més, algunes cultures afegeixen a algun d'aquests esquemes l'edat relativa, que permet anomenar amb diferents termes el germà gran i el petit, per exemple.
[edita] Estructures familiars
Segons Emmanuel Todd[1] hi ha tres criteris que defineixen l'estructura final de la família, independentment de la terminologia per referir-se als seus membres: les normes de matrimoni, si és endogàmic o exogàmic; la simetria entre funcions dels seus membres (rols de gènere, sucessió, braç privilegiat, llinatge....); i el fet de conviure diverses generacions o no.
La família nuclear absoluta, que correspon al 10% del total mundial i predomina al nord d'Europa, està basada en la llibertat d'acció i convivència per als fills de la parella. El matrimoni és exogàmic i sense gaires regles definides i els lligams poden ser més o menys forts entre generacions. S'oposa a la família nuclear igualitària, una quarta part del total a Europa i pedominant al sud del continent, perquè en aquest model els lligams entre generacions són més forts i hi ha més conviència amb els fills.
La família "soca" té relacions d'autoritat basades en l'edat (usualment en un sistema de patriarcat) i predomina al Japó, part d'Europa i les comunitats gitanes o jueves. Sol haver diferències quant al gènere entre els fills i els vincles amb el llinatge són molt forts.
La família comunitària representa el 40% del total mundial i es basa en relacions entre la família extensa i una autoritat parental forta. La igualtat entre els membres de la segons generació es basa en la seva posició d'acord al cap de la família. Pot preferir els matrimonis exogàmics (Xina, Cuba, Europa de l'Est) o endogàmics (Afganistan, Turquia). A l'India, sobretot els estats del sud, hi ha una variant on l'eix fonamental no és la relació pare-fills sinó entre germà i germana i els matrimonis es pacten amb cosins.
