Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Matrimoni - Viquip??dia

Matrimoni

De Viquip??dia

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck

El matrimoni ??s una relaci?? entre dues o m??s persones amb un reconeixement social, cultural o jur??dic. T?? per fi proporcionar un marc de protecci?? m??tua o de protecci?? de la descend??ncia. Pot ser motivat per interessos personals, econ??mics, sentimentals, de protecci?? de la fam??lia o com a mitj?? per a obtenir alguns avantatges socials. El matrimoni pot ser civil o religi??s i depenent de la religi?? o de l'ordenament jur??dic els drets, deures i requisits del matrimoni s??n distints.

Taula de continguts

[edita] Caracter??stiques generals

La forma m??s habitual de matrimoni ??s entre un home i una dona, encara que la definici?? precisa d'aquesta relaci?? varia d'unes cultures a altres. En distints temps i llocs s'han reconegut altres varietats. Estad??sticament, les societats que permeten la polig??mia com a varietat acceptada de matrimoni s??n m??s freq??ents que les que nom??s permeten la monog??mia. No obstant, la monog??mia ??s la pr??ctica m??s comuna fins i tot en les primeres.

El matrimoni es considera un concepte important perqu?? contribueix a definir l'estructura de la societat, en crear un lla?? de parentiu entre persones (generalment) no pr??ximes en l??nia de sang. Una de les seues funcions ??mpliament reconegudes ??s la reproducci?? i socialitzaci?? dels fills, aix?? com la de regular el nexe entre els individus i la seua descend??ncia que resulta en el parentiu, rol social i estatus.

En les societats d'influ??ncia occidental se sol distingir entre matrimoni religi??s i civil, sent el primer una instituci?? cultural derivada dels preceptes d'una religi??, i el segon una forma jur??dica que implica un reconeixement i un conjunt de deures i drets legal i culturalment definits.

Segons l'Esgl??sia Cat??lica l'origen del matrimoni no ??s cultural sin?? que procedeix de la mateixa naturalesa de l'home en quant que -com diu el llibre de la G??nesi, en la B??blia- al principi D??u els "va crear home i dona". El matrimoni seria, per tant, una instituci?? i no un producte cultural les principals caracter??stiques -unitat del qual, indissolubilitat i obertura a la vida- vindrien definides per la mateixa naturalesa de l'amor entre home i dona que exigeix als esposos amar-se l'un a l'altre, per sempre i que aconsegueix la seua major expressi?? en el fill, fruit de l'amor. El reconeixement civil que les lleis fan del matrimoni ha de respectar la naturalesa d'aquesta instituci??, d'ac?? l'oposici?? de l'Esgl??sia Cat??lica al matrimoni pol??gam, poli??ndric i homosexual.

[edita] Fonaments jur??dics

Les caracter??stiques generals de la instituci?? del matrimoni incloses en alguns ordenaments jur??dics, s??n la dualitat, l'heterosexualitat i el contingut quant a drets i deures. A partir del segle XX, en les societats d'influ??ncia occidental i procedent del liberalisme s'arreplega tamb?? el principi d'igualtat, amb un pes creixent en les regulacions derivades.

  • La dualitat del matrimoni ??s el principi pel qual la instituci?? est?? prevista, en principi, per a unir dues persones i vincular-les amb vista a la seua conviv??ncia i procreaci??. Una excepci?? molt important a aquest principi es troba en alguns ordenaments (en especial els de base isl??mica), que reconeixen la possibilitat que un home contraga matrimoni amb m??s d'una dona; per?? fins i tot en aquest cas la instituci?? vincula una persona amb una altra, per tant les diverses dones que un musulm?? puga tindre no estan unides, en principi, per cap nexe jur??dic ni tenen drets i obligacions entre si.
  • L'heterosexualitat matrimonial exigeix la pertinen??a de cada contraent a un dels sexes, de manera que un home i una dona s??n els ??nics que, en principi, poden contraure matrimoni. Aquest principi est?? sent modificat en alguns pa??sos en favor del principi d'igualtat, a fi de recon??ixer la paritat de drets i obligacions entre home i dona i estendre els beneficis que implica la instituci?? del matrimoni a parelles formades per persones del mateix sexe.
  • Pa??sos Baixos, B??lgica, Espanya, Canad?? i Sud-??frica, aix?? com l'estat de Massachusetts (EUA), han adm??s el matrimoni entre dues persones del mateix sexe. Aquests pa??sos modifiquen l'anterior definici?? legal del matrimoni en concebre'l com la uni?? de dues persones. Per a informaci?? m??s detallada sobre l'obertura de l'acc??s a la instituci?? del matrimoni per parelles formades per persones del mateix sexe, vegeu l'article matrimoni entre persones del mateix sexe.
  • El contingut quant a drets i deures dels c??njuges varia en funci?? de l'ordenament jur??dic de cada pa??s, per?? generalment tots els imposen l'obligaci?? de viure junts i guardar-se fidelitat, de soc??rrer-se m??tuament, de contribuir a l'al??ament de les c??rregues familiars i d'exercir conjuntament la potestat dom??stica i la p??tria potestat sobre els fills, que es presumeixen comuns excepte prova en contra. Les singularitats del contingut del matrimoni quant a drets i deures dels c??njuges deriven en cada pa??s de la seua pr??pia concepci?? cultural de la instituci??, que ha donat forma a la mateixa en la seua legislaci?? positiva i en la seua pr??ctica jur??dica.

[edita] Efectes del matrimoni

El matrimoni produeix una s??rie d'efectes jur??dics entre els c??njuges i enfront de terceres persones, dels quals els fonamentals s??n les obligacions conjugals, el parentiu i el r??gim econ??mic del matrimoni. A m??s, en la majoria de pa??sos produeix de dret l'emancipaci?? del contraent menor d'edat, amb la qual cosa aquest queda lliure de la p??tria potestat dels seus pares i podr?? d'ara en avant actuar com si f??ra major, encara que posteriorment es divorcie.


[edita] Origen del terme

La paraula "matrimoni" com a denominaci?? de la instituci?? social i jur??dica deriva de la pr??ctica i del Dret Rom??. El seu origen etimol??gic ??s l'expressi?? "matri-monium", ??s a dir, el dret que adquireix la dona que el contrau per a poder ser mare dins de la legalitat.

La concepci?? romana t?? el seu fonament en la idea que la possibilitat que la naturalesa d??na a la dona de ser mare queda supeditada a l'exig??ncia d'un marit a qui quedar subjecta en eixir de la tutela de son pare i que els seus fills tinguen un pare leg??tim a qu?? estar sotmesos fins a la seua plena capacitat legal: ??s la figura del pater familias.

[edita] Aniversaris en la cultura popular

La cultura occidental celebra els aniversaris de casament i els associa a un element material. Els m??s comuns s??n els seg??ents:

[edita] Vegeu tamb??