Matrimoni
De Viquipèdia
El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic. Té per fi proporcionar un marc de protecció mútua o de protecció de la descendència. Pot ser motivat per interessos personals, econòmics, sentimentals, de protecció de la família o com a mitjà per a obtenir alguns avantatges socials. El matrimoni pot ser civil o religiós i depenent de la religió o de l'ordenament jurídic els drets, deures i requisits del matrimoni són distints.
Taula de continguts |
[edita] Característiques generals
La forma més habitual de matrimoni és entre un home i una dona, encara que la definició precisa d'aquesta relació varia d'unes cultures a altres. En distints temps i llocs s'han reconegut altres varietats. Estadísticament, les societats que permeten la poligàmia com a varietat acceptada de matrimoni són més freqüents que les que només permeten la monogàmia. No obstant, la monogàmia és la pràctica més comuna fins i tot en les primeres.
El matrimoni es considera un concepte important perquè contribueix a definir l'estructura de la societat, en crear un llaç de parentiu entre persones (generalment) no pròximes en línia de sang. Una de les seues funcions àmpliament reconegudes és la reproducció i socialització dels fills, així com la de regular el nexe entre els individus i la seua descendència que resulta en el parentiu, rol social i estatus.
En les societats d'influència occidental se sol distingir entre matrimoni religiós i civil, sent el primer una institució cultural derivada dels preceptes d'una religió, i el segon una forma jurídica que implica un reconeixement i un conjunt de deures i drets legal i culturalment definits.
Segons l'Església Catòlica l'origen del matrimoni no és cultural sinó que procedeix de la mateixa naturalesa de l'home en quant que -com diu el llibre de la Gènesi, en la Bíblia- al principi Déu els "va crear home i dona". El matrimoni seria, per tant, una institució i no un producte cultural les principals característiques -unitat del qual, indissolubilitat i obertura a la vida- vindrien definides per la mateixa naturalesa de l'amor entre home i dona que exigeix als esposos amar-se l'un a l'altre, per sempre i que aconsegueix la seua major expressió en el fill, fruit de l'amor. El reconeixement civil que les lleis fan del matrimoni ha de respectar la naturalesa d'aquesta institució, d'ací l'oposició de l'Església Catòlica al matrimoni polígam, poliàndric i homosexual.
[edita] Fonaments jurídics
Les característiques generals de la institució del matrimoni incloses en alguns ordenaments jurídics, són la dualitat, l'heterosexualitat i el contingut quant a drets i deures. A partir del segle XX, en les societats d'influència occidental i procedent del liberalisme s'arreplega també el principi d'igualtat, amb un pes creixent en les regulacions derivades.
- La dualitat del matrimoni és el principi pel qual la institució està prevista, en principi, per a unir dues persones i vincular-les amb vista a la seua convivència i procreació. Una excepció molt important a aquest principi es troba en alguns ordenaments (en especial els de base islàmica), que reconeixen la possibilitat que un home contraga matrimoni amb més d'una dona; però fins i tot en aquest cas la institució vincula una persona amb una altra, per tant les diverses dones que un musulmà puga tindre no estan unides, en principi, per cap nexe jurídic ni tenen drets i obligacions entre si.
- L'heterosexualitat matrimonial exigeix la pertinença de cada contraent a un dels sexes, de manera que un home i una dona són els únics que, en principi, poden contraure matrimoni. Aquest principi està sent modificat en alguns països en favor del principi d'igualtat, a fi de reconéixer la paritat de drets i obligacions entre home i dona i estendre els beneficis que implica la institució del matrimoni a parelles formades per persones del mateix sexe.
- Països Baixos, Bèlgica, Espanya, Canadà i Sud-àfrica, així com l'estat de Massachusetts (EUA), han admés el matrimoni entre dues persones del mateix sexe. Aquests països modifiquen l'anterior definició legal del matrimoni en concebre'l com la unió de dues persones. Per a informació més detallada sobre l'obertura de l'accés a la institució del matrimoni per parelles formades per persones del mateix sexe, vegeu l'article matrimoni entre persones del mateix sexe.
- El contingut quant a drets i deures dels cònjuges varia en funció de l'ordenament jurídic de cada país, però generalment tots els imposen l'obligació de viure junts i guardar-se fidelitat, de socórrer-se mútuament, de contribuir a l'alçament de les càrregues familiars i d'exercir conjuntament la potestat domèstica i la pàtria potestat sobre els fills, que es presumeixen comuns excepte prova en contra. Les singularitats del contingut del matrimoni quant a drets i deures dels cònjuges deriven en cada país de la seua pròpia concepció cultural de la institució, que ha donat forma a la mateixa en la seua legislació positiva i en la seua pràctica jurídica.
[edita] Efectes del matrimoni
El matrimoni produeix una sèrie d'efectes jurídics entre els cònjuges i enfront de terceres persones, dels quals els fonamentals són les obligacions conjugals, el parentiu i el règim econòmic del matrimoni. A més, en la majoria de països produeix de dret l'emancipació del contraent menor d'edat, amb la qual cosa aquest queda lliure de la pàtria potestat dels seus pares i podrà d'ara en avant actuar com si fóra major, encara que posteriorment es divorcie.
[edita] Origen del terme
La paraula "matrimoni" com a denominació de la institució social i jurídica deriva de la pràctica i del Dret Romà. El seu origen etimològic és l'expressió "matri-monium", és a dir, el dret que adquireix la dona que el contrau per a poder ser mare dins de la legalitat.
La concepció romana té el seu fonament en la idea que la possibilitat que la naturalesa dóna a la dona de ser mare queda supeditada a l'exigència d'un marit a qui quedar subjecta en eixir de la tutela de son pare i que els seus fills tinguen un pare legítim a què estar sotmesos fins a la seua plena capacitat legal: és la figura del pater familias.
[edita] Aniversaris en la cultura popular
La cultura occidental celebra els aniversaris de casament i els associa a un element material. Els més comuns són els següents:
- 1r aniversari: paper o cotó
- 5è: fusta
- 10è: estany
- 12è: seda
- 15è: vidre o cristall
- 22è: bronze
- 25è: plata
- 30è: perla
- 50è: or
- 60è: diamant
- 70è: platí
